Obama intenta girar full sobre les tortures comeses per la CIA

El dia després que el món sabés amb certesa que entre el 2002 i el 2006 els Estats Units va torturar els sospitosos de terrorisme detinguts després dels atacs terroristes de l'11-S –encara que obviés la paraula tortura i fes servir un eufemisme com "l'aplicació de tècniques d'interrogatori reforçades"– ha quedat clar que la presa de responsabilitat conclou amb la publicació de l'informe del Comitè d'Intel·ligència del Senat.

Fins aquí arribarà la rendició de comptes. No es portarà ningú davant la justícia ni es reobriran o s'obriran investigacions criminals noves. La Casa Blanca es remetia ahir al Departament de Justícia quan el seu portaveu va ser preguntat sobre el pas següent, el temut “i ara, què?”. Josh Earnest va declarar que la pilota estava al terreny del fiscal general de l'Estat, Eric Holder, i el departament que aquest encara dirigeix ja havia deixat clar el dia anterior que no obriria cap expedient per investigar el comportament de l'Agència o portar els responsables del programa de detenció i interrogatoris davant la justícia.

Ningú serà portat davant la justícia ni es reobriran o s’obriran investigacions criminals noves

Dit això, que és un tancament de pàgina en tota regla sobre un dels capítols més foscos de la història d'aquest país –cosa que sol ser costum, Ford va perdonar Nixon–, la Casa Blanca reconeixia no obstant això que els brutals interrogatoris havien malmès “l'autoritat moral dels Estats Units al món”. Segons va admetre el portaveu de Barack Obama, el president està preocupat per "l'impacte que els usos de la CIA han tingut sobre la imatge del país". La consciència es renta als mitjans però no als tribunals.

El sòrdid capítol reclama a crits una presa de responsabilitat, que exigeixen des dels grups de defensa dels drets civils, fins als advocats dels presos tancats sense càrrecs encara a dia d'avui a Guantánamo o les Nacions Unides. “Si ens atenim a la llei internacional, els Estats Units estan obligats a portar els responsables davant la justícia”, assegurava el relator especial de Drets Humans de l'ONU, Ben Emmerson.

En termes de llibertats civils, la rendició de comptes i un canvi en el sistema encara és més urgent, ja que de la mateixa manera que quan Obama va arribar al poder va dictar una ordre executiva restringint els abusos de la CIA, el següent president o el següent podrien posar punt final a aquesta formulació a cop d'una nova signatura.

Els acusats en l’informe continuen defensant el seu treball argumentant que la seva tasca ha salvat milers de vides

La senadora Dianne Feinstein, portaveu en aquest cas d'un exercici de transparència –per limitada que sigui– que només poden fer les democràcies més sofisticades, va descriure l'episodi com “una taca en els nostres valors i la nostra història”. El comitè que ella presideix, als 81 anys, ha exposat en poc més de mig miler de pàgines el millor i el pitjor dels Estats Units.

Els acusats a l'informe continuen defensant el seu treball argumentant que la seva tasca ha salvat milers de vides. Els antics directors de l'Agència George Tenet, Porter Goss i Michale Hayden, escrivien ahir un article d'opinió al diari The Wall Street Journal en el qual asseguraven que l'informe senatorial s'equivocava en dir que l'Agència havia mentit. “El Comitè ha ofert un estudi amb una sola cara farcit d'errors en els fets i interpretatiu, bàsicament es tracta d'un atac partidista i interessat sobre l'agència que ha fet tot el que ha pogut per protegir Amèrica després de l'11-S”.

Sense tribunals, els fets descrits en l'informe tenen alguna cosa d'acusació formal contra una institució concreta. També de confessió col·lectiva. De catarsi en boca del Congrés, la institució que representa la voluntat popular. Els mesos posteriors als atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon, pocs nord-americans haurien acceptat que els seus agents secrets no fessin tot el possible per evitar un altre atemptat. L'informe és una manera de dir: vam fer això i no tornarà passar. Però fins aquí. Amb l'informe, Obama gira full i els EUA continuen endavant després de veure 500 de 6.000 pàgines dedicades a les clavegueres.