El Senat acusa la CIA de mentir i de fer interrogatoris brutals

Brutal i despietat, l'informe fet públic avui dimarts pel Comitè d'Intel·ligència del Senat dels EUA també conclou que la CIA va actuar pel seu compte durant els anys de la lluita en la guerra contra el terrorisme mentint i sense informar la Casa Blanca i el Congrés. És més, en ocasions, els detinguts que estaven en mans de l'Agència d'Intel·ligència van ser sotmesos a tècniques d'interrogatori brutals que no havien estat aprovades pel Departament de Justícia però tampoc autoritzades per Langley, la seu de la Central d'Intel·ligència.

El president George W. Bush va dir reiteradament durant els anys que va ser a la Casa Blanca que el programa de detenció i interrogatoris era "humà i legal" i donava resultats per desmantellar complots terroristes i capturar líders d'Al-Qaida. Mentrestant, la CIA va coordinar filtracions d'informació classificada a mitjans de comunicació, “incloent informació errònia”, per contrarestar les “crítiques, modelar l'opinió pública i evitar accions del Congrés per restringir” el programa.

L'informe llança com a resultat que les anomenades tècniques d'interrogatori reforçat engegades en presons secretes arreu del món per l'Administració de George W. Bush després dels atacs terroristes de l'11-S van ser inefectives i no van aconseguir la cooperació dels detinguts. La brutalitat de les tècniques va arribar a ser tan greu en alguns casos que personal de l'Agència va intentar aturar-los, però alts càrrecs de l'organització d'espionatge van ordenar que continuessin aplicant-les.

La Casa Blanca va distribuir tot just fer-se públic l'informe un comunicat en el qual assegurava que les pràctiques de tortura de la CIA a sospitosos de terrorisme durant la dècada passada no van ajudar els “esforços contra el terrorisme” ni els interessos de seguretat nacional del seu país.

L'informe “documenta un programa preocupant” d'interrogatori a sospitosos de terrorisme entre el 2001 i el 2009, i ha de contribuir “a deixar aquestes pràctiques on pertanyen, al passat”, finalitza Obama en el seu comunicat.

L'informe inclou 20 punts i té descripcions molt dures i detallades sobre les tècniques que l'Agència Central d'Intel·ligència va fer servir durant els anys posteriors als atacs terroristes d'Al-Qaida contra Nova York i el Pentàgon.

El document elaborat durant diversos anys –a partir del 2009– té 524 pàgines, que són un resum d'un memoràndum de més de 6.000, el contingut del qual no es farà públic. Dues-centes de les 500 pàgines es dediquen a la història del programa d'interrogatoris i es documenten 119 casos de presos –almenys 39 dels quals van patir les tortures considerades com a tècniques d'interrogatori reforçades–. La investigació va ser feta només pels membres demòcrates del Comitè i té una rèplica republicana per part dels membres d'aquest partit del Comitè.

Les tècniques per ‘trencar’ els sospitosos i obtenir informació sobre cèl·lules d'Al-Qaida anaven des de la privació de son –fins a una setmana sense dormir–, fins a les amenaces de caràcter sexual, el tristament famós waterboarding (asfíxia simulada per aigua), o les amenaces de mort a les mans dels interrogadors americans –al sospitós del bombardeig contra el portaavions USS Cole, Al-Nashiri, se'l va amenaçar de travessar-li el cap amb un trepant.

Amb l'aprovació del personal mèdic de la CIA, a alguns presoners se'ls va sotmetre a la tècnica coneguda com a alimentació rectal o hidratació rectal, ja que el cap d'interrogatoris de l'Agència considerava que el procediment aconseguia "un total control sobre el detingut".

Respecte a la tècnica de waterboarding, que el cervell de l'11-S va patir fins a 83 vegades, va ser aplicada a més presoners dels que la CIA reconeix –només tres.

L'informe exposa que el director de la CIA, George Tenet, va publicar el gener del 2003 directrius oficials sobre els mètodes d'interrogació i les condicions de confinament als centres de detenció. En aquest moment, diu l'informe, 40 dels 119 arrestats ja havien estat detinguts.

El document assenyala que un centre al qual anomena amb el pseudònim Cobalt va arribar a albergar “més de la meitat” dels 119 detinguts identificats. Aquest centre va iniciar les operacions el setembre del 2002. Es van dur a terme “interrogatoris freqüents, no autoritzats i no supervisats de detinguts fent servir dures tècniques físiques d'interrogació que no formaven part –i mai ho van fer– del programa formal d'interrogació reforçades”.

Una altra dels conclusions és que la CIA “no estava preparada” quan va començar a operar el programa, més de sis mesos després de rebre, el 17 de setembre del 2001, una autorització del president Bush, en un memoràndum de notificació d'accions encobertes, per detenir secretament sospitosos que suposessin un risc per als EUA o que preparessin atemptats terroristes. Però aquesta autorització “no feia referència a les tècniques d'interrogació”.