L’home que es va llançar als lleons, història d’un desemparament

"Bon dia". Van ser les últimes paraules que la Puri va intercanviar amb Jujo fa uns dies a Gelida (Baix Llobregat). Amb total normalitat. Era primera hora del matí i la veïna anava a caminar pels boscos dels voltants del poble, com està habituada a fer. Ell, Justo José M. P., tornava. Anava amb un vestit militar de camuflatge, com s'havia convertit en un costum últimament. I aquest cop carregava unes cordes a l'espatlla. Probablement havia passat una altra vegada la nit al ras. En l'últim any era habitual. De vegades dormia en un banc a la plaça del Triangle. Altres vegades escollia altres llocs. Algunes nits l'acollia alguna persona amiga a casa seva. Diuen en aquest poble de 7.100 habitants que els seus excompanys de feina a l'Ajuntament l'ajudaven. Des de netejar-li la roba fins a facilitar-li alguna cosa per alimentar-se. És el mateix que ell havia fet en les seves èpoques bones. Quan mantenia la seva feina com a policia municipal de Gelida. Llavors s'extralimitava en les seves funcions de guàrdia urbà i si havia d'ajudar algú ho feia. Jujo és la persona que diumenge es va llançar al fossat dels lleons del zoo de Barcelona.

“Era una bona persona. Molt-bo-na-per-so-na”, afirma un veí del carrer Anoia del municipi, zona en la qual últimament es deixava veure molt Jujo. “Alguna vegada algú li havia dit que entrés a Cal Boter i que mengés, i ell l'hi pagava”, explica. Una altra persona recorda al bar Can Nitus com anys enrere va donar un sobre amb cent euros a una dona necessitada.

No hi ha records negatius d'aquest home que va arribar a Gelida com a guàrdia civil i que després es va fer amb una plaça com a policia municipal. Fins que toca parlar del present i els somriures es gelen. El recorden amb el vestit militar, la seva bicicleta a joc i alguns dies fins i tot amb el casc posat i les ombres pintades sota els ulls. Li encantava projectar la imatge de supervivent. Fins i tot afaitant-se a navalla a la font de la plaça del Triangle. La mateixa que ha fet mil voltes per les xarxes socials. D'aquell Onze de Setembre que es va presentar al monument a Rafael de Casanova i va cremar una estelada. Del 23 de novembre que va penjar a la façana de la Pedrera unes banderes amb una esvàstica al centre i amb un missatge en què es llegia “Aborto aesino”. O del seu intent d'entrar al Palau de la Generalitat el 4 del mateix mes per denunciar els suborns dels polítics.

Hi ha qui explica que la seva malaltia es va agreujar quan es va divorciar

La seva última aparició pública, la més tràgica, la va protagonitzar diumenge quan, després de saltar les proteccions, va acabar al fossat dels lleons del zoo de Barcelona, atacat per tres exemplars. Després de ser rescatat per empleats del zoo, els Bombers i la Guàrdia Urbana, va ser traslladat a l'hospital de la Vall d’Hebron, on roman a la unitat de vigilància intensiva. El seu estat és crític però estable.

No és clar el cercle pel qual ha passejat els últims anys Jujo, de qui es descarta que tingui conviccions polítiques molt fortes —va cremar una estelada, però a la seva bici hi portava inscrit Catalonia Army—, tot i que sí que les té religioses. Tampoc els fils que han mogut les administracions per intentar treure'l de l'espiral en la qual s'havia situat els últims anys. Diverses fonts asseguren que pateix una síndrome bipolar i que es negava a prendre la medicació que li havien receptat. “Jo vaig passar una depressió molt forta, però és per la medicació que em donaven, per això me la vaig deixar de prendre”, explicava Justo José en una entrevista publicada al blog Faxsintinta.

Potser hauria de tenir una assistència sanitària forçosa

Hi ha qui explica que la seva malaltia es va agreujar quan es va divorciar, va perdre la custòdia del seu fill i va morir la seva mare. Des de llavors amb prou feines manté contacte amb la seva exdona i el seu fill, de la mateixa manera que no tenia gaire contacte amb el seu pare i el seu germà, que viuen a la província d'Alacant. Després de diferents baixes i altes, i després que se'l retirés del servei als carrers, fa cosa d'un any i mig, Justo José va agafar una excedència voluntària. I va quedar mig desemparat pel sistema, encara que veïns de la ciutat asseguren que els serveis socials de l'Ajuntament de Gelida coneixien el cas i feien el que podien.

“Qui s'havia de fer càrrec del cas?”, es preguntava ahir Jaume Rius, qui havia xerrat en alguna ocasió amb Justo i li havia subratllat la necessitat que, en el seu estat, es mediqués. “Potser hauria de tenir una assistència sanitària forçosa”. Rius, després de veure les imatges de la Diada, amb la crema de la bandera, va llançar un crit d'alarma a Twitter: “Aquest home necessita ajuda ja fa dies. A @salutcat (Departament de Salut) o @mossoscat n'haurien de tenir informació”. Han passat els mesos i malgrat els diferents successos ocorreguts, les administracions no van extremar el seu control sobre Justo.

Fonts de l'Ajuntament de Gelida han assenyalat que s'havia parlat amb ell i que s'havia negat a rebre ajuda, en considerar que és ell qui havia d'ajudar altra gent. "Si no hi ha arguments mèdics per donar-li la incapacitat per llarga malaltia, se li dóna feina, i nosaltres no tenim mecanismes ni potestat per decidir sobre ell", van assenyalar aquestes fonts. El Consistori està reunint informació per al moment en què conclogui l'excedència i poder decidir sobre el seu reingrés.

L'últim incident protagonitzat per Jujo ha obligat el zoo de Barcelona a plantejar-se si ha de canviar les mesures de seguretat del recinte. El director de Barcelona Serveis Municipals, Ignasi Armengol, va admetre que el succés “obligarà a fer una anàlisi” i fins i tot “replantejar” la manera de donar més seguretat als visitants. “Si podem fer més evident la dificultat d'entrada, buscarem la manera de fer-ho”, va dir Armengol.