Uber llançarà un servei per compartir trajectes el 2015
El director de la companyia a Espanya defensa la legalitat de l'empresa
Ni multes que sumen més de 100.000 euros, ni més de mig centenar de sancions en tràmit a la Comunitat de Madrid i Catalunya semblen frenar Uber, l'aplicació que permet contractar viatges en cotxes de particulars. En canvi, l'empresa planeja portar al país l'any que ve el seu producte més recent: UberPool, segons va explicar el responsable de la companyia a Espanya, Carles Lloret, en una entrevista amb EL PAÍS.
La nova eina, a diferència de la que ja opera a Barcelona, Madrid i València —anomenada UberPop—, permetrà que altres usuaris s'afegeixin al viatge en qualsevol moment i dividirà el preu del tram compartit entre tots els passatgers. És a dir: si algú va d'un punt A a un punt D i, pel camí, una altra persona puja al cotxe a un punt B i baixa en un altre C, el cost del trajecte entre B i C serà pagat a mitges per tots dos viatgers. Ara com ara, aquest servei només està disponible a San Francisco i París.
"Espanya és un mercat molt atractiu perquè l'aplicació creix molt ràpid. Si compares els 200 primers dies de l'aplicació a Barcelona i París, el nombre d'usuaris a la primera va multiplicar per 3,5 el de la segona", assegura Lloret. La capital catalana va ser la primera urbs espanyola on va aterrar l'aplicació, a l'abril. Vuit mesos després, la ciutat ja disposa de "desenes de milers" de viatgers registrats i milers de persones inscrites per ser conductors, segons Lloret.
A més d'UberPool, l'empresa preveu ampliar el servei d'UberPop a altres localitats espanyoles el 2015 davant la gran acollida que afirma tenir al país. Caldrà fiar-se de la seva paraula: la tecnològica es nega a revelar xifres d'usuaris, xofers i fins i tot d'empleats, encara que Lloret assegura que la seva plantilla s'ha quadruplicat des d'inici d'any. La discreció de la companyia arriba fins als seus directius: només el director executiu, Travis Kalanick, i el gerent per a Europa Occidental, Pierre-Dimitri Gore-Coty, estan autoritzats a aparèixer a la premsa, per la qual cosa Lloret no va poder ser fotografiat per a aquesta entrevista.
Uber s'expandeix malgrat les mesures que han pres diverses administracions en contra seva. La Comunitat de Madrid ha obert 25 expedients a la companyia des que hi va arribar al setembre, la majoria per oferir transport de viatgers sense llicència. A aquests 25 expedients se n'hi sumen 23 més oberts als seus conductors. La Generalitat ha imposat a la companyia nord-americana 28 multes de 4.000 euros cadascuna pel mateix motiu i 28 més d'import idèntic als seus xofers. El Govern català tramita 72 sancions més.
Lloret evita parlar sobre casos "específics" i defensa que Uber compleix les normes: "La Llei d'Ordenació dels Transports Terrestres permet compartir despeses i això és el que fa UberPop. Els nostres conductors no tenen ànim de lucre perquè els diners que obtenen són equiparables als costos de possessió i de manteniment d'un vehicle. Tenir un cotxe pot costar fins a 6.000 euros a l'any".
Uber sosté que, "a dia d'avui", la seva activitat a Espanya no genera beneficis als seus xofers. Però Lloret espera que això pugui canviar en el futur: "Nosaltres creiem que l'economia col·laborativa, a la qual preferim anomenar economia peer-to-peer (de particular a particular), sí que pot tenir ànim de lucre. No permetre-ho seria limitar moltíssim el seu potencial. En mercats més avançats com el dels Estats Units, per exemple, la gent està encantada de poder utilitzar Uber durant unes quatre hores per generar uns petits ingressos extra després d'acabar la seva jornada laboral".
Respecte a la guerra declarada pel sector del taxi, Lloret assegura "entendre" que els taxistes "se sentin amenaçats a curt termini perquè històricament no han tingut gens de competència o molt poca". Però insisteix que tots dos serveis poden conviure: "Aquest període d'ineficiències, com avisar els Mossos d'Esquadra, ha passat en molts països on avui la regulació ja és clara i contempla Uber. Això no és nou".
L'empresa defensa que la "liberalització" del transport públic en vehicles privats: "El model actual de restringir el nombre de llicències de taxis és dolent per a tothom:. Primer, per al conductor: per què una persona ha d'hipotecar-se per conduir un cotxe? No té sentit. La gent ha de poder accedir al mercat de transport de viatgers amb la mateixa facilitat que muntar un supermercat. Òbviament amb totes les condicions de seguretat. Segon, per al client. D'aquí tots els taxis buits a Barcelona: una inversió tan alta resulta en preus alts".
A la capital catalana, els taxistes han aconseguit que la Generalitat inclogui a la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos del 2015 la immobilització dels vehicles que transportin viatgers sense llicència i fins i tot un incís que sembla redactat a la mesura d'Uber: des de l'any que ve serà una infracció molt greu la "mediació en la contractació" d'aquest tipus de serveis amb independència dels canals de comercialització utilitzats.
El gerent espanyol d'Uber es manté ferm que aquesta mesura no afectarà la companyia: "Sempre hi ha un període d'estabilització en el qual l'Administració veu l'activitat amb certa cautela i fins que no es pren una decisió no van en la direcció en la qual realment aniran en un futur. És el que estem vivint ara a Espanya". A Barcelona, no obstant això, el sector del taxi dóna per fet que els conductors de l'aplicació començaran a veure els seus cotxes precintats l'1 de gener, ja que la Generalitat s'ha compromès a elaborar un decret llei en cas que els comptes del 2015 no tirin endavant. "Si en algun cas aïllat passa una cosa així, valorarem com ajudar de la millor manera la persona el vehicle de la qual hagi estat immobilitzat sense una base legal, almenys des del nostre punt de vista. No hi ha un protocol establert perquè dubtem que hagi de passar de manera massiva", diu Lloret.
Afirma que la companyia "entén, accepta i respecta" la legislació espanyola i que per això no ha introduït al mercat altres productes com UberBlack—per a conductors de limusines—. Encara que admet que la intenció a llarg termini és poder negociar amb les autoritats una adaptació de la normativa que faci viable aquest tipus de serveis. "Aquest no és un model que es pugui prohibir. Uber i l'economia col·laborativa han arribat per quedar-se".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Uber
- València
- Cotxe multiusuari
- Apps
- Taxis
- Transport privat
- Aplicacions informàtiques
- Barcelona
- Consumo colaborativo
- Transport sostenible
- Hàbits consum
- Cotxes
- Transport urbà
- Comunitat Valenciana
- Catalunya
- Consumidors
- Telefonia mòbil multimèdia
- Vehicles
- Programes informàtics
- Consum
- Telefonia mòbil
- Madrid
- Comunitat de Madrid
- Mobilitat
- Informàtica