El canvi al Govern desferma un debat sobre el paper de Santamaría

L'arribada d'Alfonso Alonso al Ministeri de Sanitat ha aprofundit una separació al Govern espanyol de la qual ja s'havia començat a parlar internament fa temps: el nucli dur entorn de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, al qual s'incorpora Alonso, i el grup de ministres veterans i més propers a Rajoy, amb el qual els uneix una llarga amistat.

Segons coincideixen diversos ministres i dirigents del PP consultats, entre aquests últims fins i tot es va formant un grup alternatiu que, a vegades, organitza trobades de cap de setmana. La més coneguda es va produir a La Rioja el 2013, on van ser fotografiats José Manuel García Margallo (Afers Estrangers), Jorge Fernández Díaz (Interior) Ana Pastor (Foment) José Manuel Soria (Indústria) i Miguel Arias Cañete (llavors Agricultura). Tots ells són amics de Rajoy de fa molts anys, veterans polítics amb perfil propi i tenen un recorregut molt diferent del de la vicepresidenta, encara que ni de bon tros hi estan enfrontats. De forma més discreta, aquestes trobades han continuat i, segons fonts del Govern, a aquest grup s'hi han incorporat ministres com José Ignacio Wert (Educació) o Isabel Pérez Tejerina (successora d'Arias Cañete a Agricultura). "Una mica de conspiració de tant en tant no fa mal a ningú, aquest és un Govern unit entorn del president", ironitza un ministre. D'altres insisteixen que no hi ha problemes entre ells.

El poder que acumula Sáenz de Santamaría genera alguns recels al Govern i al PP, on no tots els sectors veuen amb bons ulls que s'hagi convertit en la principal aspirant a la successió del president si, al contrari del que va anunciar dissabte, decidís no repetir com a candidat. Al PP alguns recelen del perfil massa tècnic i poc polític de Sáenz de Santamaría. El xoc, sempre amb sordina, de la vicepresidenta i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, també genera moltes suspicàcies.

Mentrestant, en el grup més proper a la vicepresidenta —encara que tots són de Rajoy, que fa 10 anys que està al capdavant del PP i ja ha designat pràcticament a tothom— hi ha ministres clau com Cristóbal Montoro (Hisenda), Fátima Báñez (Ocupació), ara Alonso i molts també hi col·loquen Rafael Catalá (Justícia). Molts càrrecs intermedis i secretaris d'Estat i un lloc clau com el d'Álvaro Nadal, cap de l'oficina econòmica del president, també són propers a la vicepresidenta. Es diuen a si mateixos sorayos, amb ironia, i són un bloc sòlid. "Algun sorayo haurà de quedar-se amb Soraya", ironitzava dissabte José Luis Ayllón, secretari d'Estat de relacions amb les Corts, davant la possibilitat que Rajoy el triï com a nou portaveu parlamentari. Entre la vicepresidència, Hisenda i el grup parlamentari es forma el nucli dur que pren les decisions diàries. La sortida de dos ministres veterans amb autonomia com Alberto Ruiz Gallardón i Ana Mato ha reforçat el poder de la vicepresidenta.

"Cada vegada és més evident que Rajoy ha deixat totes les tasques del dia a dia del Govern en mans de Sáenz de Santamaría i la seva gent", assenyala un ministre, que admet que hi ha dos tipus de perfils, els que són molt propers a Rajoy, que despatxen directament amb ell o actuen més per lliure, i els que estan a l'òrbita de la vicepresidenta. Ningú qüestiona el president, i menys la mateixa Sáenz de Santamaría, que des que va començar en política només ha treballat per a ell. Però els dos pols de l'Executiu són cada vegada més clars, amb alguns ministres més autònoms com Luis de Guindos o Pedro Morenés. "En qualsevol cas ella pràcticament no pot tenir més poder, perquè ja el té gairebé tot", assenyala un altre ministre.

Segons diversos dels dirigents que més coneixen Rajoy, al president no li agrada que es traslladi tant la idea que qui mana al Govern és ella. Tot i això, no ha actuat. "No és el meu tema, jo no sóc comentarista, jo prenc decisions", sol dir, segons les fonts que recorden les seves paraules. Ara té moltes decisions per prendre. Sobretot, amb les candidatures a les autonòmiques i municipals.