“Luis Suárez és un fenomen”

Thomas N'Kono (Dizangue, Camerun; 58 anys) no pot dissimular l'orgull quan se li pregunta per Kiko Casilla (Alcover, Tarragona; 28 anys). El porter de l'Espanyol va passar, en dos anys, de ser suplent a jugar amb la selecció espanyola, sempre a les ordres del camerunès, dues vegades Pilota d'Or africà, com a entrenador de porters. Còmplices i bromistes, parlen de la vida sota els tres pals. Parlen de futbol a l'espera del derbi.

N'Kono. No m'oblidaré mai de la primera vegada que vam treballar junts. Recordo que et vaig preguntar: “Estàs copejant malament la pilota pels nervis o perquè no ho saps fer?”.

Casilla. Imagina't la meva sorpresa! Jo creia que el cop de la pilota era el meu punt fort i ho estava fent fatal. A la teva època era molt més fàcil.

N. No, vosaltres esteu tot l'estona acompanyats i treballeu diàriament amb un professional. Abans, en canvi, els que treballaven amb els porters eren els segons entrenadors, que no tenien experiència ni ens feien cap correcció.

C. Però com que a la teva època no hi havia gaire preparació tampoc hi havia tants porters bons. Ara, tothom és molt professional i hi ha molta més gent molt ben preparada. I, a més, si a vosaltres se us complicava una mica, agafàveu la pilota amb la mà.

No he assajat tants centres. Davant del Barça tot passa a l'àrea”, diu Kiko

N. Això és cert. Avui en dia al porter se li exigeixen moltes més coses dins del que és el joc total de l'equip. Van modificar el reglament i això va canviar la preparació dels porters, per exemple, vam haver d'aprendre a jugar la pilota amb els peus. Jo vaig passar pel procés d'adaptació de jugar de les velles normes a les noves.

C. Qui va ser el millor davanter a qui et vas enfrontar?

N. Uff!, n'hi havia molts i la diferència entre la Lliga d'avui i la de la meva etapa com a jugador era que a cada equip hi havia un gran golejador. Butragueño, Manu Sarabia, Hugo Sánchez… Sempre és difícil per a un porter quan s'enfronta a un davanter que no sap què farà, aquests que poden decidir en qualsevol moment i de qualsevol manera.

C. Sobretot són molt complicats els que tenen molta mobilitat. Per exemple, Benzema mai saps què farà ni per on apareixerà. Diumenge em toca Luis Suárez, que és un fenomen. I esclar, el Barça té Messi i Neymar.

N. I és el derbi! Encara que no sé si dir-te que l'Espanyol-Barça de la meva època era més interessant.

C. Si compares l'Espanyol amb el Barcelona, un equip i un altre no tenen res a veure. Però aquest és el partit que tothom vol jugar. És un d'aquests dies en què ens hi hem de deixar l'ànima i intentar que no hi hagi diferències.

N. Un partit contra el Barça és diferent de tot i això es viu en tots els detalls. Començant per l'atmosfera: molta més gent als entrenaments, més periodistes, més entrevistes.

C. Tothom n'està pendent. Engegues la tele i es parla d'aquest partit. Però després, al cap i a la fi, el que toca és el matx al Camp Nou i hem d'intentar aprofitar al màxim les nostres armes i minimitzar les seves.

N. Per això és tan important la preparació i repassar bé tots els conceptes teòrics i pràctics per enfrontar-se a un equip com el Barça.

Encara em falta una mica de posicionament i llegir millor els partits”, confessa Casilla

C. Jugades més ràpides, més curtes. Aquesta setmana no m'has fet assajar tants centres. Davant del Barça tot passa dins de l'àrea. I, per descomptat, hauré de llegir-me els teus informes.

N. La sort que tens és que jo et preparo els informes! Abans, l'entrenador em donava un paper en què em posava el nom dels contraris, amb tres o quatre conceptes. Avui tens aquests informes més personalitzats.

C. Cada setmana tinc els vídeos que ens prepara Sergio [González] amb tot el grup i també el vídeo de millora amb tu. Aquests que em prepares després de l'últim partit que hem jugat i, a més, l'informe amb el bo i el dolent de cada part.

N. La part bona és que després de cada informe ja saps com seran els entrenaments de la setmana [riu]... Sempre em dius cabrejat: “Esclar, això és perquè he fallat en aquella jugada, oi?”.

C. Ets ben molest, Tommy. Però sé que tens raó i que en tot es pot progressar. Encara em falta una mica de posicionament i llegir millor els partits. Tot això abans no ho sabia, però des que et tinc a tu donant-me la llauna... Tu em parlaves de posicionar-me i jo l'única cosa que volia era parar pilotes, la resta m'era igual. I després em vaig adonar que quan millores la posició i quan et pots anticipar a la jugada no cal fer una gran parada.

N. Tu has demostrat que treballant molt es pot millorar. Recordes quan et deia que podies arribar on volguessis en el futbol i que jugaries a la selecció?

C. Esclar que me'n recordo: jo reia quan m'ho deies.

N. Era difícil, sí. I molt més sortint d'un club com el nostre. Però sabia que tenies condicions. Encara que tu no estiguis content de com va ser la teva estrena amb la selecció i et quedis amb l'aspecte negatiu, que és que el partit es va perdre, jo, en canvi, penso en la part positiva. Com sempre, perds totes les apostes amb mi.

Avui al porter se li exigeixen més coses dins del joc”, assegura el tècnic

C. Sí, sobretot quan juguem a encertar el travesser i tu no l'encertes mai.

N. Tot i això, bé que m'has copiat i bloques la pilota amb una sola mà.

C. Ho dius per la parada al partit contra el Athletic? O l'agafava amb una mà o se me n'anava cap enrere.

N. No m'agrada patir, prefereixo que no ho facis.

C. Però no ho vaig fer per vacil·lar, era un recurs. No com tu que ho feies per presumir. I a més et posaves aquells pantalons llargs que creies que et quedaven ben [riu].

N. Era per donar una imatge diferent. Tu millor que ningú saps que nosaltres, els porters, som diferents.

C. Primer ens vestim diferent de la resta dels nostres companys, i això ja diu molt. I després som l'únic jugador que la pot tocar amb la mà. Més enllà que durant tota la setmana, mentre la resta dels companys estan treballant amb el míster, nosaltres estem sols fent altres coses.

N. I sobretot, la nostra preparació mental és diferent.

C. La pressió que tenim els porters en un partit de futbol no la té cap altre jugador. Quan nosaltres fallem el més segur és que sigui gol. Per tot això, Tommy, som especials.