Sense rastre de Santa Teresa a Pedralbes

“M'agradaria que Santa Teresa hagués estat abadessa de Pedralbes, perquè li donaria més importància a aquest monestir de la que ja té”, assegura Anna Castellano, conservadora en cap d'aquest equipament religiós i cultural barceloní. Castellano es refereix a les afirmacions llançades per l'Institut Nova Història que asseguren que la santa (de la qual el 2015 se celebren els 500 anys del seu naixement) i l'abadessa del monestir barceloní Teresa de Cardona Enríquez són la mateixa persona, i per tant, la d'Àvila era en realitat catalana.

Així és. Santa Teresa i diversos personatges de la cultura castellana com Cristòfor Colom, Cervantes, Amerigo Vespucci, Hernán Cortés, Bartolomé de las Casas i Magallanes, entre d'altres, són objecte de l'interès d'entitats com la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, el Cercle Català d’Història i l'Institut Nova Història, que mantenen que tots eren, en realitat, catalans, però la censura historiogràfica els ha acabat convertint en espanyols. Fins i tot el gran Leonardo da Vinci era català i la Mona Lisa, Isabel d'Aragó, filla del valencià Ferran de Nàpols.

Per Jordi Bilbeny, fundador i cap visible de Nova Història des del 2008, Teresa de Cardona Enríquez (1492-1562), filla Joan Ramon Folch, duc de Cardona, i primera germana del rei Ferran II d'Aragó (el Catòlic), que va estar a punt de casar-se amb Llorenç II de Mèdici i abadessa de Pedralbes entre el 1521 fins que va morir, era, en realitat, Santa Teresa (1515-1582), així que la monja piula i pobra, de cop es converteix en una princesa catalana passada a la vida religiosa. Segons Bilbeny, la teoria “d'entrada pot semblar una astracanada”. Per això, assegura, aviat n'aportarà proves.

Fins ara l'única que ha posat damunt la taula és que Santa Teresa no escrivia bé en castellà i que ha localitzat una rondalla, recopilada en un llibre al començament del segle XIX, en la qual s'incorpora La caixeta de Santa Teresa, una cobla popular que diu textualment: “Diu que Santa Teresa no en tenia prou de ser abadessa i doctora; volia ser també confessora", però fins ara res més.

“De Colom no puc dir si era català o genovès perquè del que no en sé, no en parlo, però de Teresa de Cardona, sí”, assegura Castellano, que fa més de 34 anys que està vinculada amb el monestir, des que va fer la tesi doctoral sobre el principal monestir de Barcelona. “Si n'existeixen proves, m'encantaria veure-les”, comenta la investigadora.

Segons Castellano la documentació conservada dels quaranta-un anys del mandat d'aquesta abadessa és molt poca i es refereix no tant a la seva persona (des de sempre, fins i tot ara, les monges clarisses cremen tots els objectes de la recentment morta), sinó al que va fer al monestir durant el temps que va ser abadessa. Teresa de Cardona –que sí que se sap que va ser una monja “formada en lletres, ciència i virtuts”, segons Sor Eulàlia Anzizu, que va escriure una història del monestir– va renovar els llibres de Cor al voltant del 1529 i va continuar amb les obres de millora al monestir, sobretot la construcció, el 1532, del tercer pis del claustre, a més de la teulada de fusta del dormitori, col·locant un teginat que baixava el sostre de l'estança per evitar el fred a l'hivern per estar orientat cap al nord. Per recordar qui ho va encarregar, l'abadessa va fer pintar el seu escut “amb les armes dels Aragó, Cardona, Prades i Pallars de la família paterna i dels Enríquez de la materna”, explica Castellano.

Hi ha un parell de coses que d'entrada són insalvables. D'una banda, les dates, ja que Teresa de Cardona va morir el 1562 i Teresa de Jesús, el 1582, vint anys després, donant-se el cas que alguns dels llibres escrits per la santa, com el Llibre de la vida o Las moradas, són posteriors a l'any en el qual va morir l'abadessa de Pedralbes i per tant no els va poder escriure. D'altra banda, totes dues pertanyen a ordes diferents: Santa Teresa està vinculada a les carmelites –va reformar l'orde i va crear el primer convent de les carmelites descalces– mentre que totes les monges del monestir de Pedralbes, des que la reina Elisenda de Montcada el va fundar el 1326, pertanyen a l'orde de les clarisses.

Castellano conclou assegurant que ningú de Nova Història ni de cap d'aquestes entitats ha demanat consultar el magnífic arxiu que conserva el monestir. “Amb mi no han parlat per saber res sobre Teresa de Cardona”, afirma.