Muntar un Estat com si no n’hi hagués un

Hi ha una pugna, una cursa, entre Artur Mas i Oriol Junqueras en la seva condició de caps dels dos partits de l'independentisme català per aconseguir el lideratge del moviment sobiranista i per definir la seva actuació a curt i mitjà termini. Dimarts passat Mas va apostar per encapçalar-lo de cara a unes properes eleccions. Junqueras va voler mostrar-se ahir com un polític tan capaç i adequat com Mas per liderar-lo. La conclusió podria ser que no hi ha acord sobre el com, però els desacords no semblen insuperables.

Junqueras va parlar sense papers, ni teleapuntador, ni tan sols sobre un guió escrit en un paper. Com parlaven en els grans moments al principi de la Transició els dirigents que com Felipe González, Santiago Carrillo, Jordi Pujol, Xabier Arzallus, es carregaven la responsabilitat de canalitzar la complicada operació i impedir que els imprevistos la fessin descarrilar: demostrant en els seus discursos que tenien perfectament determinats els objectius que perseguien, que tenien clarament estructurades al cap les idees que volien comunicar. Res de llegir el que hagin cuinat els assessors polítics i directors de màrqueting. La suficiència que, en aquest aspecte, demostrava ahir Junqueras era gairebé tan important com el que deia. I el contrast amb molts i molts altres polítics, eloqüent també.

El que Junqueras defensa s'assembla al que deia el poeta filòsof: no  hay camino, se hace camino al andar. Si les seves idees es materialitzen, arribarà un dia en què es podrà dir el que al març es repeteix cada any sobre la primavera: la independència ha arribat i ningú sap com. En la seva proposta ja no figura com a tal ni el referèndum sobre la independència. El que va dibuixar és una sèrie de passos a partir de l'existència d'un parlament català amb majoria absoluta independentista que vagi creant l'Estat català peça a peça, que vagi posant-lo al món gairebé sense adonar-se'n, que vagi substituint sobre el terreny les estructures i l'imperi legal de l'Estat espanyol com si aquest no tingués altra opció que acceptar els fets consumats. Sembla que creu que es pot dur a terme un procés constituent català sense que ningú objecti: “És que ja hi ha una Constitució”.

La contraproposta que Junqueras proposa a la llista independentista única de Mas és, en canvi, bastant practicable, ofereix marge de negociació. Té la seva raó quan diu que dues o tres candidatures amb diversos punts programàtics comuns podrien produir el mateix efecte polític plebiscitari que diverses, o gairebé, però servirien a més per ampliar l'espectre electoral, abastar un àmbit ideològic més ampli. Però també és veritat que l'impacte no seria el mateix.

Ahir va quedar clar que si hi ha voluntat negociadora, hi haurà acord entre Mas i Junqueras encara que ara no n'hi hagi.