_
_
_
_

Brussel·les situa Espanya entre els països en risc d’incomplir el dèficit

La Comissió dóna més temps a França, Itàlia i Bèlgica per complir amb els objectius, però els examinarà al març

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.EFE

Espanya surt del grup de països amb més desequilibris fiscals, encara que continua al grup dels que van a la cua. La Comissió Europea ha donat avui un avís a set països (Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Malta, Àustria i Portugal), en risc d'incomplir els objectius de dèficit. El braç executiu de la UE exigeix a aquests set països “que adoptin les mesures oportunes” als seus pressupostos nacionals per garantir que els comptes públics del 2015 s'atinguin al que disposa el Pacte d'Estabilitat i Creixement. En altres paraules: torna a reclamar retallades en el marc de l'avaluació del projecte dels pressupostos. I llança així un avís a navegants: el Govern espanyol té previst aprovar una rebaixa d'impostos per a l'any vinent –curiosament, any electoral–, però potser les retallades d'impostos no poden ser tan ambicioses com volia el president Rajoy si Espanya no vol veure's abocada a un seriós revés per part de la Comissió.

Com s'esperava, França, Itàlia i Bèlgica són els tres països que estan en pitjor situació. Brussel·les els dóna un avís seriós, però en realitat els ofereix més temps: “El risc d'incompliment implica l'adopció de mesures en el marc del procediment de dèficit excessiu”, diu la Comissió, però apunta que no examinarà la situació “fins a principis de març del 2015, amb els pressupostos ja aprovats als parlaments respectius. “Els governs d'aquests tres països s'han compromès al nivell polític més alt a adoptar i aplicar des de principis del 2015 reformes estructurals orientades a estimular el creixement. S'espera que aquestes reformes repercuteixin en la sostenibilitat a mitjà termini de les finances públiques”, diu Brussel·les en un fidel reflex que el mantra –reformes i reformes—segueix vigent.

Espanya era i és l'alumne exemplar d'aquestes reformes. I, tot i així, no aconsegueix complir els seus objectius de dèficit, malgrat que ha obtingut més marge fins a tres vegades. El 2015, els riscos són evidents: la Comissió estima que el forat en el dèficit públic serà de fins al 4,6%, quatre dècimes més que l'objectiu fixat per Brussel·les. El projecte de pressupostos enviat per Madrid no té els riscos dels dos països que són a l'ull de l'huracà (França i Itàlia), i així i tot desperta alguna cosa més que recels a Brussel·les. “El projecte no assegura el compliment dels objectius fiscals. La Comissió convida les autoritats a prendre les mesures necessàries”. “Espanya ha fet certs progressos relatius a la part referida a les reformes estructurals incloses en les recomanacions del semestre europeu”, però “ha de fer més progressos”, diu la Comissió. Clar i català: els números no surten. Pel que fa a la part fiscal dels deures que posa Brussel·les, el compliment dels objectius no està assegurat sense retallades addicionals. I pel que fa a les reformes, les institucions europees posen Espanya una vegada i una altra com a campiona de les reformes, i el Govern espanyol s'ha encarregat de subratllar aquest aspecte en totes i cadascuna de les seves compareixences, però Brussel·les demana més. La UE reclama una reducció dels tipus impositius de l'impost sobre la renda i fer una nova reducció –temporal— de les cotitzacions socials per als nous contractes signats el 2014. A més, demana “mesures correctores” dels governs autonòmics que no compleixin els objectius fiscals.

En general, la Comissió considera que Espanya ha dut a terme un “ajust significatiu”, traduït en una fenomenal devaluació interna. I així i tot no ha estat suficient: “L'ajust segueix incomplet”, destaca la Comissió una vegada més. “Les vulnerabilitats persisteixen, en particular per l'alt nivell d'endeutament públic i privat. La demanda interna s'està recuperant, i Brussel·les rebla el clau de “seguir amb el reajustament”, una cosa que considera que té “una importància clau” tenint en compte que l'atur segueix en nivells “dramàtics”. “Les reformes estructurals, en particular al mercat laboral, han contribuït positivament a l'ajust i han millorat la competitivitat. La reforma financera també ha progressat”, conclou.

La Comissió Europea assaja per primera vegada el difícil equilibri d'aplicar les regles, però atorgant certa flexibilitat per no asfixiar els països amb desequilibris. “França i Itàlia tindran més temps per adoptar mesures. No és una prioritat castigar els països, sinó veure que tenen un compromís clar amb les reformes estructurals”, assegura el vicepresident de la Comissió Europea per a l'euro, Valdis Dombrovskis en una trobada amb EL PAÍS i cinc diaris europeus més abans de la presentació de l'anàlisi fiscal.

L'Executiu comunitari és conscient que França “està relativament lluny de complir els objectius”, però prefereix centrar-se més en el compliment de les reformes, especialment les relatives al mercat laboral, l'obertura de certes professions per les quals es requereix col·legiació i un gir fiscal que desplaci la càrrega de la cotització per l'ocupació a altres contribucions més lligades al consum. “Tot s'ha de dirigir a augmentar la competitivitat de l'economia”.

Encara que les regles es mantindran tal com estan, els països tindran a partir d'ara certa flexibilitat pel que fa a les inversions. Es tracta del nou fons d'inversió anunciat pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com a bandera del seu mandat. Amb els tractats a la mà, les inversions no poden excloure's del còmput del dèficit que fa la Unió Europea per determinar si els països s'ajusten als objectius, però Brussel·les els donarà marge: “La Comissió no iniciarà un procediment quan l'augment del dèficit o del deute obeeixin a l'ús d'aquest fons d'inversió, de manera que no se'ls penalitzarà”.

Brussel·les necessita activar mesures excepcionals perquè, set anys després de l'inici de la crisi, “el creixement és més feble del que s'esperava”. Per a l'any vinent, almenys, Dombrovskis es felicita pel fet que, si les previsions es compleixen, “els 28 països comunitaris registraran creixement per primera vegada des de la crisi”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_