Una Nadala de palla resplendent

Un nen Jesús còmodament assegut al cim d'una gran bala de palla dóna la benvinguda als visitants de la Fundació Miró. Des que el 2007 s'instituís el ritual artístic nadalenc de la Nadala, és la primera vegada que un artista traspassa les portes d'aquest edifici immaculat i la col·loca a l'exterior. Ha estat Fina Miralles (Sabadell, 1950), artista conceptual, performer i en la seva última època també pintora, coneguda per obres vinculades amb la naturalesa, el cos i els ritmes biològics. "He aprofitat la feliç coincidència que el personatge en bronze de Miró, que normalment ocupa aquest lloc, havia estat prestat per a una mostra a Turquia", explica Miralles.

La instal·lació, batejada Fina, sembra, que uns altres ja recolliran, evoca el cicle anual de regeneració unit pels dos solsticis, el d'hivern i el d'estiu. "És el cicle de les llavors i també de la llum. El temps del solstici hivernal és el temps del naixement de la llum i l'inici del cicle del cereal. Durant el solstici d'estiu és temps de recol·lectar i cremar les últimes gavelles perquè el nou esperit pugui tornar a brollar", indica Miralles, que tancarà el cicle de la seva obra, l'11 de gener, quan la instal·lació es desmantellarà i la palla es convertirà en aliment per als animals del zoològic.

Perquè la peça reflectís la llum, transformant-se amb els rajos del sol en el més semblat a un disc resplendent, l'artista va utilitzar ordi, "molt més blanca i pura que el blat", assegura. Finalment, més enllà de la tradicional iconografia religiosa, el nen simbolitza el germen de la vida.

"Una criatura, una nova vida neix d'un entorn summament infèrtil, on hi ha una dona que no ha estat mai fecundada, un home vell que ja ha sublimat la sexualitat, un àngel que no té sexe i dos animals —un bou i una mula— que no poden reproduir-se. Este és el missatge del pessebre", afirma Miralles, lamentant que l'evangelització cristiana hagi desvirtuat els rituals ancestrals, convertint-los en celebracions religioses alienes al seu sentit originari.

El ritu de la Nadala va començar amb una muntanya de suro de Perejaume que, com a molts dels artistes que el van seguir (Ignasi Aballí, Tere Recarens, Antoni Llena, Fernando Prats, Jaume Pitarch i Eulàlia Valldosera), va treballar amb materials orgànics i vegetals i va instal·lar la seva obra al pati interior en diàleg amb la vella olivera que hi viu de forma permanent.