Cap mesura anunciada per Rajoy contra la corrupció està en vigor

Dijous que ve, Rajoy anirà al Ple del Congrés a defensar per tercera vegada les mateixes mesures, especialment dues —la llei de finançament de partits i la d'exercici d'alts càrrecs—, que van arribar el 22 de febrer del 2014 a el Congrés i des de llavors estan bloquejades per decisió del PP. Els dos projectes de llei han tingut fins al moment 27 ampliacions dels terminis d'esmena, una situació inusual.

Aquell dia del 2013 Rajoy ja va parlar de la Llei de Control de l’Activitat Economicofinancera dels Partits Polítics i de l’Estatut del Càrrec Públic. Els va aprovar el Consell de Ministres un any després, però no han estat debatuts encara al Ple. "Una norma nova que modificarà algunes lleis que ja formen part del nostre ordenament jurídic i que proposarà noves exigències als partits i més instruments al Tribunal de Comptes" i "una norma, en definitiva, que transmeti seguretat i certesa als ciutadans i als polítics, perquè tots els que exercim la política responguem sense distincions a les mateixes obligacions de transparència, i tinguem clares les declaracions tributàries, de béns i d'activitats que hem de publicar i com hem de fer-ho; amb uns estàndards que tots hem de complir", va dir.

Les seves propostes es completaven amb un Codi Penal, que va arribar al Congrés el 24 de setembre del 2013 i que ha tingut fins a 41 ampliacions del termini d'esmenes. Van comparèixer experts que van dubtar de la seva efectivitat contra la corrupció, entre els quals, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, però el projecte va quedar encallat. Fins al punt que el Govern central es planteja ara deixar-ne caure una part i impulsar-ne només unes, perquè hi hagi temps perquè puguin seguir el tràmit al Congrés i després al Senat.

També va prometre una "Llei de Enjudiciament Criminal que agiliti els procediments, perquè el temps de resposta davant el delicte no sigui, en cap cas, una forma d'impunitat per al delinqüent o una condemna pública sense sentència per qui no ho és ni ho ha estat mai". Aquest projecte ni tan sols ha passat pel Consell de Ministres. Va haver-hi una proposta d'una comissió d'experts que l'anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va guardar en un calaix. Ara ja no hi ha temps d'aprovar-la completa i, per això, el Govern espanyol optarà per una reforma parcial que fa referència a limitar macroprocessos, al control de comunicacions i als processos per a les faltes. El Govern espanyol aprovarà en breu l'avantprojecte per recaptar informes, que no arribarà al Congrés abans del febrer del 2015, amb dificultats per aprovar-lo en aquesta legislatura.

La llei de transparència va ser aprovada pel Govern central abans d'aquest debat, però no entrarà en vigor fins al 10 de desembre, i una part que parla de la publicitat del patrimoni d'alts càrrecs no s'ha aplicat als que van ser nomenats abans del juliol del 2013, és a dir, a 257, per aplicació d'un reglament previ a la llei.

Després d'aquell debat, el PP va pactar amb la resta de grups una resolució per crear "una comissió independent formada per persones d'ampli reconeixement i prestigi social que elaborés un informe per a la remissió al Parlament sobre la regeneració de la democràcia". Ni tan sols es va intentar crear aquesta comissió.

La resolució parlava d'altres mesures, com la "reforma de la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes, reforma de la Llei de Contractes del Sector Públic, mesures parlamentàries com regular les organitzacions d'interessos o lobbiesi inici immediat de l’Oficina Pressupostària de les Corts Generals". No se’n sap res.

Només dilluns el PP va presentar una proposta per regular els lobbies en la ponència de reforma del reglament, que es va constituir fa més d'un any i que encara no ha tancat cap apartat.

El pas següent va ser un grup de treball intern a la Moncloa que el març del 2013 va tornar a anunciar totes aquestes mesures i de forma detallada, però tampoc es van aprovar llavors.

L'1 d'agost del 2013, en ple apogeu del cas Gürtel i les acusacions de l'extesorer Luis Bárcenas, Rajoy va tornar al Congrés i va tornar a anunciar les mateixes sis mesures, de les quals cap està en vigor i algunes com, les del Tribunal de Comptes i la llei d’enjudiciament ni tan sols han arrencat.

"Presentaré, a través de mitja dotzena de textos legals, un autèntic Pla Nacional de Regeneració Democràtica, que desitgem que aconsegueixi més nivell de consens en aquesta Cambra", va dir aquest dia el president.

El setembre del 2013, el Govern espanyol va remetre el projecte de Codi Penal al Congrés, que continua bloquejat. El febrer d'aquest any, les dues lleis que tampoc no han avançat i que Rajoy presentarà dijous al Ple nou mesos després, amb una fórmula parlamentària insòlita, en què intervé el president per defensar dues lleis en tràmit. L'oposició pretenia que fos un ple monogràfic, però el Govern central va preferir aquest procediment inusual.

Sí que va haver-hi un intent de pacte amb els partits, amb reunions sobretot amb el PSOE, però aquesta formació es va negar a l'acord

Abans, el 31 d'agost passat, el Govern espanyol va recuperar el seu pla de regeneració per anunciar en una nota de la Moncloa que obria un termini de dos mesos per negociar sobre aquestes normes amb els grups parlamentaris. Es repetien les mateixes mesures amb tres afegits: limitació de l'aforament, control sobre els indults i limitar despeses de campanyes electorals. Fa un mes que va acabar aquest termini i cap ha avançat en la tramitació, ni en el Consell de Ministres, ni en el Parlament.

Sí que va haver-hi un intent de pacte amb els partits, amb reunions sobretot amb el PSOE, però aquest partit es va negar a l'acord perquè el Govern espanyol insistia a incloure la reforma de la llei electoral perquè prevalguessin els partits més votats als Ajuntaments. Fa un mes que va acabar aquest termini que es va donar el Govern del PP i tampoc no hi ha notícies de cap d'aquestes mesures i l’Executiu no ha tornat a parlar si més no d'aquesta reforma electoral que va impedir el pacte de regeneració que proposava.

"S'obrirà un termini de dos mesos per al desenvolupament de les negociacions i la definició de propostes, de manera que durant el mes de novembre pugui afrontar-se la tramitació a Comissió de les Lleis i al desembre siguin aprovades al Congrés, i així complir el compromís adquirit", deia la nota de la Moncloa, però s’ha acabat novembre i això no ha passat.

Ara només queda un any de legislatura, cosa que suposa que únicament hi ha un període de sessions complet —el que va del febrer al juny del 2015— i en aquests cinc mesos les Corts hauran de tirar endavant el que en 21 mesos el Govern del PP amb la seva majoria absoluta no ha aprovat.