Història d’un penques

La primera vegada que vaig sentir parlar de Francisco Nicolás Gómez Iglesias va ser el mes d'agost passat. Jo havia deixat la Casa del Rei a finals de juliol (n'havia estat director de Comunicació des de març de 2012) i estava de vacances quan vaig rebre una trucada de Jorge Cosmen, màxim executiu de l'empresa Alsa, empresari amb molt bona reputació i amic meu. Em va trucar per explicar-me que havia estat menjant a Ribadeo amb un personatge estrany que deia que treballava per a la Casa Reial i la vicepresidència del Govern central. Era el petit Nicolás.

La història que em va explicar era de conte a la vora del foc i em va deixar inquiet. Cosmen em va dir que un conegut seu li havia demanat que rebés aquest noi perquè li havia d'explicar una cosa important, però li va respondre que estava de vacances i que fins al setembre no tornava a Madrid. En una trucada posterior, l'intermediari li va dir que ell podia apropar-se a Ribadeo, així que va acceptar l'entrevista i va reservar una taula al restaurant San Miguel. La primera sorpresa la va rebre un dia abans de la cita, quan Nicolás li va trucar per confirmar la seva assistència i va afegir que aniria a l'esmorzar una tercera persona; ni més ni menys que el rei Felip VI.

Jorge Cosmen va quedar molt sorprès, però va trucar al restaurant per dir que en comptes de ser-ne dos en serien tres i que busquessin una taula discreta al restaurant. I aquí  va arribar la segona sorpresa; l'amo del restaurant li va dir que ja ho sabia perquè algú li havia trucat dient que era del Palau de la Zarzuela i que calia reservar taules al voltant per als escortes, perquè el nou comensal era el Rei.

Es va fer passar, durant un temps i per colar-se a alguns actes, pel marquès de Togores

El problema pel Nicolás és que aquest mes d'agost María Pico va rebre altres trucades des de Sotogrande amb actuacions similars de Gómez Iglesias. Així que, de tornada de vacances l'hi va comentar a la vicepresidenta, que va dir que calia posar-ho en coneixement de la policia, perquè estaven suplantant la personalitat d'un funcionari de l'Administració. Poc després, Fran, Nicolás o com es digui (els penques solen fer-se anomenar de diverses maneres), va fer una altra aparició estel·lar a la balconada de l'Ajuntament de Pinto en l'homenatge al ciclista Alberto Contador, on va pujar dient que era el Marquès de Togores i ajudant de l'Oficina de la Vicepresidència del Govern. El personatge del Marquès de Togores l'havia estat utilitzant durant mesos per colar-se a l'elitista Club Puerta de Hierro de Madrid i impressionar els qui convidava a esmorzar.

Després de rastrejar les xarxes socials i de veure les desenes de fotos que havia penjat el noi amb personatges importants de tot Espanya i de fer algunes indagacions, es van començar a preocupar de debò. La tecnologia també afecta els penques. Abans, aquests personatges es limitaven a practicar el name dropping (llançar noms) per demostrar que s'alternaven amb el millor del país (José, Mariano, Arturo, Juan Carlos, Félix, Soraya…), però Nicolás va engegar el selfie dropping; ensenyava fotos acompanyant gent important per justificar les seves mentides o les seves mitges veritats.

En un moment donat María Pico decideix trucar a l'impostor per telèfon i preguntar-li obertament si ell treballava per la Vicepresidència del Govern. Ell va dubtar, va titubejar, va balbucejar un sí, i de seguida va preguntar qui estava a l'altre costat de la línia. Quan María es va identificar i li va advertir que el que estava fent era un delicte, Nicolás va recular i va començar a explicar que només tenia 20 anys i que ell mai no havia suplantat cap identitat.

La cap del Gabinet de la vicepresidenta va ser alertada l'agost de 2012

Després va arribar una denúncia de Javier Martínez de la Hiruela, que el va acusar d'estafar-li 25.000 euros en l'intent de venda d'una finca a Toledo valorada en 15 milions d'euros (una denúncia que, pel que sembla, ha estat retirada) i, poc temps després, la seva detenció fa 40 dies al barri de Chamberí de Madrid, en una operació policial digna del detingut. Després de passar 72 hores al calabós va ser posat en llibertat acusat de falsedat, estafa i suplantació de personalitat. En l'escorcoll policial del seu domicili s'hi van trobar diversos informes falsificats del CNI, autoritzacions falses per a vehicles al Palau de la Moncloa, una sirena de policia i dues plaques de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional autèntiques. En la interlocutòria, la jutgessa afirma que hi veu “una ideació delirant de tipus megalomaníac”. En aquests moments, la investigació està sotmesa a secret sumarial, que es va ampliar la setmana passada.

El cas és que Francisco Nicolás Gómez Iglesias (Madrid, 1994) ha decidit ara “descobrir el pastís” i amenaçar de treure a la llum pública informació sensible per a l'Estat, mentre afirma sense cap vergonya que col·laborava amb el CNI, Moncloa i Zarzuela. Assegura, a més, que té proves que demostren tot el que diu i anuncia una ronda d'aparicions en platons de televisió, aclarint, això sí, que ho farà gratis. El dissabte ho va repetir 10 vegades en la seva entrevista a Tele5, mentre circulava la notícia que la productora Mandarina li havia pagat 100.000 euros per la seva participació al programa.

Algunes mentides del 'petit Nicolás' són tan flagrants que cauen pel seu propi pes

En menys de 48 hores, les tres institucions afectades, Casa del Rei, Moncloa i el CNI, ho han desmentit rotundament, però ell continua llançant pedres a totes les teulades a veure si aconsegueix trencar alguna teula. Mitjançant mentides i mitges veritats pretén involucrar aquestes institucions a les quals va utilitzar en les seves incursions. Algunes són tan flagrants que cauen pel seu propi pes. Si ell diu que ha tingut diverses trobades amb Soraya Sáenz de Santamaría i que fins i tot ha viatjat amb ella en el seu cotxe i la vicepresidenta afirma que no l'ha vist en la seva vida, aquí s'acaba la història.

Però la més greu de totes les acusacions és que ell treballava com a col·laborador pel CNI (diu que era un Charly, paraula que no existeix en l'argot dels Serveis Secrets i que es va inventar algun personatge de la tdtparty) i que va denunciar pràctiques “alegals” d'algun dels seus agents. Al Centre Nacional d'Intel·ligència neguen qualsevol col·laboració amb aquest personatge i només confirmen que Nicolás va estar el setembre de 2013 a les seves oficines a Aravaca acompanyant un empresari de l'empresa d'esdeveniments Executive Forum, per convidar el director Félix Sánz Roldán a un esmorzar; invitació que no va ser acceptada. Al Centre pensen que Nicolás va utilitzar aquesta visita per fixar-se en les oficines i donar detalls que li servissin per executar després els seus enganys.

Diu que era un ‘Charly’ del CNI, però aquesta paraula no existeix en el seu argot

En el seu comunicat emès ahir, el CNI diu que “el secretari d'Estat director del CNI es posa a la disposició dels òrgans de control que la llei estableix” i que “han posat en coneixement de la Advocacia General de l'Estat les declaracions públiques del senyor Gómez Iglesias per si poguessin ser constitutives de delicte”.

Com actuava Gómez Iglesias? La veritat és que s'hi esmerçava molt. Va estar anys formant-se una imatge de personatge ben relacionat, des dels joves de la FAES fins al sector empresarial, passant per l'administració municipal de Madrid. Es deixava veure a la llotja de l'estadi Santiago Bernabéu o als esdeveniments polítics i empresarials dels principals hotels madrilenys, en els quals se les empescava per asseure's en un lloc preeminent. I s'hi feia fotos, sense parar, que penjava al seu compte de Facebook.

El següent pas era fer de mediador entre algú que tenia un problema i un altre que l'hi podia solucionar. I aquí hi tenia un paper important la seva retòrica, la seva barra. Va ser capaç de demanar diners als advocats de Jordi Pujol, o de Javier de la Rosa per aconseguir posar fi a la investigació o un indult. O intentar intervenir en negocis a Mèxic per a una important constructora espanyola o fer creure que tenia importants contactes a Guinea Equatorial i que podia aconseguir contractes molt beneficiosos “per als espanyols”. Ha arribat fins i tot a dir que va participar activament en les negociacions per a la instal·lació d'Eurovegas a Madrid.

És veritat que se l'ha estat vist en molts actes i reunions de les quals, a més, hi ha proves fefaents en forma de foto. Però no és veritat, és mentida, que hagi visitat la Moncloa, la Zarzuela i el CNI sovint. Les tres institucions ho han negat.

Continua llançant pedres a totes les teulades, a veure si trenca alguna teula

En les pel·lícules costumistes espanyoles, era freqüent explicar com es feia l'anomenada estafa de l'estampeta. Una estafa en què l'estafat creia que havia enganyat el timador, per la qual cosa mai el podia denunciar. És el mateix que ha passat aquí i per això no hi ha més denúncies sobre el petit Nicolás? O és que Gómez Iglesias no havia pogut consumar les seves operacions? Caldrà esperar per obtenir respostes a aquestes preguntes.

També caldrà saber què hi pinta l'empresa constructora Edhinor, que aparentment va llogar el xalet al barri d'El Viso de Madrid (encara que oficialment l'arrendatari era una petita constructora d'Alcorcón, ACO, amb la qual havia treballat Edhinor alguna vegada en unió temporal d'empreses), on Nicolás celebrava tot tipus de reunions i festes fins al passat mes de juny, i de la qual el noi tenia una targeta de visita com a “Relacions Institucionals”. Aquest xalet ha donat molt joc a la premsa durant les últimes setmanes i s'ha arribat a especular amb el fet que hi ha enregistraments de persones importants de la política i l'empresa. Una vegada més el joc de les amenaces.

Hi ha una última pregunta: tenia padrins o eren tots figurants?

Hi ha una última incògnita sense resoldre. Quin paper té en tota aquesta història l'advocat Juan Antonio Untoria Agustín, propietari de l'empresa Pristina SL, coronel a la reserva de l'Exèrcit de Terra, advocat del querellant a Nicolás que després va retirar la denúncia, i encausat, processat, jutjat i condemnat per l'Operació Troika per blanqueig de diner de la màfia russa?

Jo vaig treballar 13 anys en un banc. I allà hi havia una norma no escrita que deia que si cap client venia a l'oficina a demanar un crèdit o s'entrevistava amb algun executiu del banc per fer alguna gestió i presumia de ser amic del president o d'algun membre del consell d'administració, calia desconfiar-ne. Segur que si molts dels personatges que ha utilitzat Gómez Iglesias per les seves incursions haguessin utilitzat aquesta norma, s'haurien evitat molts problemes. Perquè hi ha una última pregunta per respondre: Tenia padrins Nicolás, o eren tots figurants sense paper?