“El carrer no entendria que IU i Podem no s’unissin”

Alberto Garzón (Logronyo, 1985) va anunciar divendres passat la seva candidatura a les primàries d’IU, de moment l'única, per salvar la formació de la seva descomposició enfront de l'efecte Podem. Ahir es va escenificar a Rivas-Vaciamadrid, bastió del partit, el futur relleu de Cayo Lara. Després de l'acte, el jove diputat va contestar una preguntes a EL PAÍS a l'auditori Pilar Bardem.

Pregunta. IU està en un dels seus pitjors moments?

Resposta. Estem en una fase en què hi ha un tsunami electoral que es diu Podem que està afectant les altres forces. Les enquestes, que mai no han estat nostra brúixola perquè hem tingut èpoques pitjors, no poden servir-nos per a un replegament. L'oportunitat és sortir a l'ofensiva i només així és com ens recuperarem. Penso que tindrem molt bons resultats en les autonòmiques i les municipals, i que això ha de ser un influx d'ànim. Crec que ha de començar una nova etapa.

P. Quin és el seu objectiu?

R. Aquest país està en un canvi d'època i es mereix per primera vegada un Govern central d'esquerres, i crec que una esquerra amb ideologia i organitzada com és IU és fonamental. Si no hi ha un canvi que no passi per IU no serà un bon canvi. L'objectiu no és guanyar, aquest és el mitjà, l'objectiu és transformar la societat. I percebem que som l'instrument més útil per fer-ho. Altres forces no tenen aquesta capacitat.

P. La fragmentació de l'esquerra és un reflex de la seva crisi?

R. L'esquerra sempre ha tingut la tendència a fragmentar-se, a Espanya i Europa. No obstant això, estem en un moment en què la crisi econòmica ha derivat en una crisi de la democràcia. La gent està perdent les seguretats i certeses del passat, i ara és el moment de resituar-se identitàriament. Hi ha molta gent que mai no havia votat partits d'esquerra i ara vol votar-los. Aquesta és una oportunitat, una bretxa oberta en el sistema. Jo crec que l'instrument més útil és la unitat popular, que expressa no només el que ha estat IU sempre, sinó que és un moment històric en què no podem deixar que el PP i el bipartidisme segueixin mantenint-se en el poder.

P. Té un pla concret?

R. El d'una nova etapa que respon a un canvi generacional. Els joves veiem la política de forma molt diferent, no és només un canvi de cares, és fermesa en la defensa de la nostra història. Tot i que no crec que tinguem una motxilla carregada de pedres, tenim una clau per al futur. Jo sóc economista, i el valor afegit d'una candidatura com la meva és el bagatge econòmic. Perquè la sortida de la crisi és econòmica.

P. Quins són les claus d'aquest projecte?

R. Els eixos són tres. El primer, feina garantida: la proposta que amb un 0,92% del PIB, que són 9.200 milions d'euros, es pot treure de l'atur un milió de persones en un any no és una proposta utòpica, s'ha dut a terme en altres llocs. El segon és democratitzar l'economia, cosa que significa que les empreses estratègiques han de ser propietat del poble i no d'uns pocs, fet que fa que algú com Villar Mir o la senyora Botín pugui decidir per la majoria de la gent. Les empreses energètiques han de ser nacionalitzades per impedir que cap espanyol passi gana o misèria, com no poder escalfar casa seva. La tercera mesura és que les empreses afectades per casos de corrupció no puguin tornar a tenir contractes amb l’Administració pública.

El nostre objectiu no és guanyar,
és transformar la societat

P. És conscient de les resistències que pot provocar?

R. No tinc cap dubte que la nostra candidatura és rupturista amb el règim polític i econòmic. Assumim que aquest poder econòmic no veurà bé les nostres mesures, per això és fonamental tenir mobilització social al carrer. Sense presència social, encara que guanyéssim les eleccions, no seríem capaços de transformar el país.

P. Com veu la convergència amb Podem i Guanyem?

R. Nosaltres som partidaris de la unitat popular i per nosaltres no es frustrarà. Si altres forces no hi volen participar, hauran d'explicar per què cometen aquest acte d'irresponsabilitat històrica. Però si aquestes forces no volen participar nosaltres seguirem. No canviarem els nostres principis per una tàctica electoral.

Podem no ha inventat res nou

P. És una trava per a IU?

R. Estem vivint una tempesta. Tot pot canviar, i l'important és mantenir el que un defensa. És una oportunitat molt bona per construir un projecte d'esquerres, sòlid i organitzat.

P. Què comparteix amb Podem?

R. No ha inventat res nou, ha agafat molts elements programàtics que tenien IU i altres partits, i això és una bona notícia. Tenen també una estratègia de calculada ambigüitat ideològica, molt mesurada, que no puc compartir perquè crec que cal defensar els principis per sobre de tot. Ara bé, crec que Podem és una oportunitat, ha vingut a trencar amb el bipartidisme, també. És veritat que encara no ha dit que sigui un partit d'esquerres i, per tant, cal tenir tota la cautela del món.

P. Moltes diferències.

Som partidaris de la unitat popular i per nosaltres no es frustrarà

R. També és veritat que si compartim una majoria del programa polític és possible la convergència, és possible la unitat popular. Al final no ens poden importar els egos, els elements de despatx, ens ha d'importar la preocupació de la gent, i a mi al carrer em demanen en tot moment que ens unim, tothom. El carrer no comprendria que forces que tenen capacitat de transformar juntes el país no ho fessin.

P. Com es porta amb Pablo Iglesias?

R. Tinc una molt bona relació des del respecte, amb diferències ideològiques que ens porten a projectes polítics diferents, però compartim moltes reflexions i tenim la bona educació per debatre amb serietat i amb rigor sobre allò en què no estem d'acord. Fins i tot he anat al seu programa de televisió per debatre-hi, no hi ha cap problema perquè el debat és sa.

P. Com afrontarà el cas de les targetes de Caja Madrid?

R. Tinc molt clar que la meva candidatura ajudarà a netejar-ho tot, perquè no vull representar una IU que tingui ombra de corrupció. Per tant, aquells que hagin estat corruptes o hagin tingut responsabilitats polítiques ja poden sortir corrents perquè els perseguiré fins al final.

Les empreses energètiques han de ser nacionalitzades

P. Com abordaria el conflicte a Catalunya?

R. Deixant votar la gent, legalitzant la consulta, una consulta no vinculant dins de l'àmbit de la Constitució, i, en funció del que surti, asseient-nos a parlar. Com va passar a Escòcia.

P. Pedro Sánchez vol liderar la renovació del pacte del 1978. Veu possible un acord amb el PSOE?

R. El PSOE hauria de fer una catarsi i convertir-se en un partit d'esquerres. La modificació de l'article 135 [va passar a l'estiu del 2011, per establir el principi d'estabilitat pressupostària, que posa una cotilla a la despesa pública] de la Constitució és la manifestació més clara que el PSOE comparteix amb el PP un projecte destituent. La nostra Constitució ha estat buidada. Els qui s'han carregat la Constitució i el pacte del 1978 no poden venir-nos a dir que ho arreglaran. Pedro Sánchez pretén canviar la Constitució reunint-se amb Mariano Rajoy en un despatx i arreglant-la en dos dies. La Constitució necessita ser modificada des de baix, des de la gent. Hem d'anar a un debat públic.

P. Creu que s'ha apagat el debat sobre monarquia i república?

R. La Casa del Rei està immersa en una estratègia de cosmètica per evitar veure's colpejada com s'ha vist colpejada els últims anys. Però és una via morta, perquè la monarquia és el vèrtex del règim polític i econòmic del 1978. Jo penso que una vegada obrim la clau de la Constitució i les portes de les institucions, la monarquia caurà pel seu propi pes.

P. Comparteix l'acord aconseguit sobre els viatges dels diputats?

R. És àmpliament insuficient. Només més arribar al Congrés ho vaig denunciar. Vaig veure que es podia fer frau, particularment pel que fa a les targetes de Renfe, que no són nominals. No hi havia control, depenia de l'ètica dels que voten al Congrés a favor dels desnonaments. La solució adequada seria transparència i control. Els viatges com a representants de la sobirania popular han d'estar finançats, però no es pot permetre el frau per una absència de regulació.

P. I pel que fa als diputats que viatgen per participar en actes de partit o altres activitats?

R. Aquest és un debat interessant, però complex, perquè la frontera entre el que és polític i partidista és molt difusa. Quan vaig a un acte organitzat per IU en una província vénen centenars de ciutadans a explicar els seus problemes, després jo vaig al Congrés i plantejo propostes. Estic disposat a debatre-ho, però té una complexitat important.

P. Com interpreta el gest de Cayo Lara?

R. Cayo és un home honrat, té una altura política, sap el moment en què vivim i té una consciència de la col·lectivitat. És un gest que l’honra, que tothom està agraint i que és molt anormal en política.

P. Com es veu d’aquí un any?

R. Penso que tindrem un grup parlamentari molt potent. Hem tingut grups d'11 diputats en què hem fet veritables meravelles. És un clima molt il·lusionant de fragmentació del bipartidisme, en què jo sóc incapaç de predir què passarà, però confio que tinguem com a mínim un grup parlamentari molt potent, que tingui capacitat de governar. Però és impossible predir el que passarà, tant que li podria dir fins i tot que guanyarem les eleccions. És possible qualsevol escenari.