Els bisbes demanen perdó “a les possibles víctimes” de pederàstia

Perdó. Vergonya. Tolerància zero. Les víctimes són el primer si aquesta denúncia es confirma. No en vam ser informats... La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) viu commocionada per les notícies de l'últim escàndol d'abusos sexuals a menors per part d'eclesiàstics, aquesta vegada a l'arxidiòcesi de Granada, però assegura que se n'ha assabentat pels mitjans de comunicació. Ho ha afirmat aquest matí el seu portaveu, José María Gil Tamayo. Malgrat que el papa Francesc va trucar l'agost passat, per telèfon, al jove que ha patit abusos durant anys, i va tornar a comunicar-se amb ell la segona setmana d'octubre, ningú del Vaticà va avisar de la investigació en marxa l'òrgan que coordina els prelats espanyols. Tampoc els va alertar l'arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, un dels seus membres. En realitat, no tenien obligació de fer-ho, matisa Gil Tamayo. La CEE només és un òrgan d'assistència als bisbes, sense cap poder sobre ells. “La Conferència Episcopal no mana en els bisbes; els bisbes tan sols depenen del Papa. No hi ha res que obligui la Conferència Episcopal a saber alguna cosa abans. Som un òrgan col·legiat, no un òrgan de govern, sinó de servei. Ens dol i ens fa vergonya si aquesta denúncia es confirma. Hem de tenir un respecte exquisit per les persones, primer per les víctimes i segon per les persones implicades perquè els seus drets no siguin conculcats”, sosté Gil Tamayo, també secretari general de l'organisme que coordina l'episcopat.

Visiblement afligit, amb veu apagada malgrat la seva habitual bona capacitat comunicativa, el portaveu episcopal va arrencar la conferència de premsa amb aquest assumpte, abans de retre compte dels treballs despatxats pels 79 prelats (sobre 80 en actiu) presents a l'assemblea plenària que va començar dilluns passat. El gravaven tretze càmeres de televisió i l'escoltaven mig centenar de periodistes. “Les víctimes són el primer. Tolerància zero”, va dir. Més tard, va ponderar: “el dolor que produeixen aquests fets en la comunitat cristiana i catòlica, i a qualsevol persona amb sensibilitat i ètica”.

El portaveu de la CEE va respondre així a les nombroses preguntes sobre l'assumpte. “Vull reiterar el dolor, el pesar i al mateix temps la repulsa pels suposats delictes denunciats. Són una ofensa a la dignitat de les víctimes, a Déu i un greu dany a l'Església, a la comunitat diocesana i a la societat. Aquesta persona [es refereix al jove denunciant], que és de conviccions religioses profundes, està sent acompanyada. Tots els pastors de l'Església volen expressar la solidaritat amb les víctimes, que estan en un procés sota investigació per verificar les denúncies. També vull expressar la nostra proximitat a la comunitat diocesana de Granada. Des del pastor fins al presbiteri i els fidels, es tracta d'una comunitat eclesial viva, amb una història fecunda a la qual és de justícia fer referència, sense que això suposi oblidar el dolor i el patiment i la proximitat als qui han sofert aquests fets, que les autoritats judicials tant en l'àmbit canònic com en el civil han de determinar. Encara que hi hagués només un cas, seria massa. Tolerància zero en tots els àmbits, i que això ens ajudi a tenir més conscienciació i que això s'eradiqui i s'eviti. Hi ha una confiança absoluta en la justícia. Això no admet mitges tintes. Les responsabilitats no són negociables en aquest sentit. Si és un grup de sacerdots que és perniciós, es prenen responsabilitats i s'extirpen, perquè no viuen com a sacerdots. Aquesta no és la forma de viure sacerdotal".

Sobre l'actuació de l'arquebisbe de Granada, Gil Tamayo va fer una crida a la prudència i a no fer tribunals paral·lels. Va afegir: “Ell ha parlat i ha manifestat als bisbes el mateix que s'ha anat publicant als mitjans de comunicació. No hi ha una manifestació seva als bisbes i una altra als mitjans. Ni jo ni els bisbes tenim coneixement de més. És lògic que mantingui una confidencialitat. Que els tribunals dilucidin el que calgui dir. La nostra missió és de denúncia i d'exigència de justícia, així com de respecte a les persones, encara que res podrà reparar el mal causat".

També va opinar sobre el comportament dels mitjans de comunicació, criticats per alguns prelats. Ho va fer a petició d'un periodista. Va dir: “Tinc un enorme respecte per la professió periodística, però sí que crec que cal delimitar els àmbits competencials. Hi ha un dret a la informació, però els periodistes no som els sacerdots d'una nova societat, ni els jutges. Hem de respectar els procediments, esperar els temps, i treballar amb les certeses. Qui té una exclusiva, operarà comprovant la veracitat d'aquestes fonts”.

La plenària de bisbes no ha pogut aprovar en més mal moment una anomenada Nota pastoral sobre la salut moral de la societat espanyola, amb el títol Una crida a la solidaritat i a l'esperança. El seu portaveu la va llegir amb poc entusiasme. Això diu en tres dels seus paràgrafs: “A banda de polítiques de concertació social eficaces i de desenvolupament sostenible, necessitem una veritable regeneració moral a escala personal i social i la recuperació d'una major estima per al bé comú, que sigui veritable suport per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l'autèntica cohesió social de la qual tan necessitats estem”.

“La regeneració moral neix de les virtuts morals i socials, i per a un cristià s'enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l'existència, cosa que comporta un irrenunciable compromís social en l'amor al proïsme, veritable distintiu dels deixebles de Crist”.

“A tots ens és necessari recordar que sense conducta moral, sense honradesa, sense respecte els altres, sense servei al bé comú, sense solidaritat amb els necessitats la nostra societat es degrada. La qualitat d'una societat té a veure fonamentalment amb la seva qualitat moral. Sense valors morals s'apodera de nosaltres el malestar en contemplar el present i la pesadesa en projectar el nostre futur. Quant desperten, vigoritzen i rearmen moralment la consciència, el reconeixement i el respecte de Déu!”.