“Només em fa por no estar al nostre nivell”

Chus Martín va arribar a l'antiga piscina de l'Atlètic-Barceloneta perquè nedava bé. El seu entrenador a l'Escola Pàlcam, el senyor Paco, va veure que tenia aptituds, així que el va empènyer a seguir els passos dels seus germans, en David i la Belén, i va començar a nedar al club de la Ribera. Com ells, va acabar jugant a waterpolo, fins a convertir-se en l'entrenador del millor equip espanyol dels últims anys. La temporada passada, sota la seva direcció, els mariners es van proclamar per primera vegada campions d'Europa, i avui disputaran la Supercopa a la piscina Sant Jordi (20.45 h).

Pregunta. S'imagina l'Atlètic-Barcelona supercampió d'Europa?

Resposta. Per això treballem. Sabem que juguem per a un club de barri, un club que ha crescut des d'unes instal·lacions tan humils que quan ho penses, els que les hem conegut, no pots creure haver aconseguit tant venint d'on venim. Cal conèixer tot això per valorar on som.

P. En els seus èxits, hi ha més diners o esforç?

R. A mesura que va créixer el club, va créixer la massa social, i es va poder invertir fins a aconseguir un equip que sap competir. I l'any passat vam aconseguir la Copa d'Europa. Teníem moltes il·lusions, sabíem que no érem els millors, però que si ens esforçàvem, si lluitàvem, podíem aconseguir-ho. I ho hem aconseguit.

P. Li fa por que ara es creguin els millors?

R. No, perquè són un 10. Els veig entrenar i els jugadors em demostren que són competitius al cent per cent. Crec en ells, saben el que els ha costat. El perill no és relaxar-se, la por és pel fet que no ens surti bé tot el que hem treballat. Però si controles el rival, marques el ritme i el portem al nostre terreny, no hem de tenir por. És cert que ells són un bon equip, que tenen bones boies, llançadors importants des del perímetre, porters grans i, en general, són un equip treballat, però de por, no me'n fan. Només temo no estar al nostre nivell.

P. El seu equip ha perdut competitivitat amb els canvis d'un curs a l'altre?

R. No ho crec. És cert que vam perdre Petrovik i Monpeat, De Lera i Lloret, però hem pujat Tahull i Linares del juvenil, incorporem Oneto i López Escribano, i al final s'ha quedat Perrone. No crec que siguem menys competitius.

P. Què vol dir per vostè la final de la Supercopa a la piscina Sant Jordi?

R. A la Sant Jordi vaig veure guanyar el Catalunya i em va emocionar. Espero repetir-ho. El títol de la Champions va ser un somni, guanyar aquesta Supercopa seria donar-li continuïtat a la feina ben feta.