_
_
_
_

Els capellans sospitosos de pederàstia a Granada actuaven com una secta

El Vaticà ha cridat a capítol l'arquebisbe per la seva falta d'iniciativa en el cas

L'arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, a la sortida de l'assemblea plenària dels bisbes, ahir a Madrid.
L'arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, a la sortida de l'assemblea plenària dels bisbes, ahir a Madrid.Javier Lizon

Els capellans investigats judicialment a Granada per pederàstia (suposadament van abusar sexualment durant anys d'almenys un menor, encara que no es descarten nous casos) actuaven de manera semblant a una secta. I tenien el seu propi líder: en concret, un dels tres sacerdots als quals l'arquebisbat va suspendre de funcions després de la intervenció directa del Papa en el cas, segons fonts de la investigació. El focus se centra en una popular parròquia situada a prop del barri granadí del Zaidín, que és on exercia el seu ministeri el líder d'aquest grup i també l'indret on aquests sacerdots, molt amics entre ells, captaven joves com a escolans i ajudants i provaven d'imbuir-los la vocació religiosa.

Però, paral·lelament, els feien rentats de cervell en reunions secretes en què dissertaven obertament del sexe i els encoratjaven a mantenir relacions amb ells argumentant que això no era pecat. A més, els sotmetien a pràctiques sexuals brutals, i sempre amb abús de la situació de superioritat que exercien sobre ells, segons les mateixes fonts. Els 10 sacerdots i els dos seglars investigats també mantenien relacions entre ells. Tot això ha transcendit arran de la denúncia d'un jove que va explicar al papa Francesc les agressions que va patir durant cinc anys. Els sacerdots investigats (els de la citada parròquia i vuit més provinents d'altres esglésies de la capital granadina i d'altres municipis de la província) es reunien diversos dies a la setmana per donar curs a les seves passions.

El portal Religión Digital va informar ahir que aquest clan, integrat per capellans fonamentalistes i ultraconservadors, és conegut a Granada com Los Romanones, en al·lusió al nom del presumpte líder. Si la parròquia era el lloc de captació de joves, els actes sexuals es consumaven habitualment en pisos luxosos i un xalet que el clan posseeix a la capital granadina i a dos municipis de la província: un dúplex a la localitat costanera de Salobreña i un xalet al municipi de Pinos Puente, a la carretera de Sierra Nevada.

La denúncia d'un d'aquests joves davant el Papa, i després davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, és la que ha activat la investigació judicial que desenvolupa el Jutjat d'Instrucció número 4 de Granada, que manté en secret les actuacions. El jove, que avui té 24 anys i és professor, conserva les seves conviccions religioses. Segons fonts de les indagacions, va començar a patir agressions sexuals quan tenia 13 anys i es van perllongar fins als 17.

El jove va escriure una carta esborronadora al Papa en què li explicava el calvari que va viure durant aquest temps

Abans de l'estiu passat, aquest jove va escriure una esborronadora carta al Papa Francesc explicant-li el calvari que va viure durant aquest temps. La víctima suggereix que almenys un altre menor podria haver patit agressions semblants a les seves i, fins i tot, al·ludeix a una noia que podria haver estat utilitzada pel clan com a intermediària o esquer per als abusos. El denunciant sosté que ell, en concret, va patir abusos de tres sacerdots i d'un seglar.

El denunciant (les diligències són secretes i només ha transcendit la seva denúncia, encara que no es descarta que n'hi hagi més) va decidir explicar els seus patiments després del clar pronunciament del Vaticà l'abril d'aquest any, en el sentit que hi hauria tolerància zero contra la pederàstia. Inicialment, va relatar els seus patiments a càrrecs de l'arxidiòcesi de Granada i, en veure que no es feia res, va optar per escriure al Papa. El que no esperava era que Francesc el truqués en persona per demanar-li perdó.

El jutge investiga set sacerdots més que encara continuen al seu lloc. Són possibles encobridors

El Papa va definir l'episodi com “un greu pecat i un greu delicte” i, a més, li va anunciar que ja hi havia persones treballant perquè es depuressin responsabilitats. Es referia a l'arxidiòcesi de Granada, a la qual havia instat a obrir una investigació. L'arxidiòcesi es va limitar a apartar dels oficis només tres dels 10 sacerdots implicats. Roma va considerar insuficient les mesures i, setmanes després, el Papa va tornar a telefonar el denunciant per expressar-li el seu neguit per l'actuació dels responsables de l'arxidiòcesi. D'aquesta segona trucada en va informar ahir l'esmentat portal religiós. El Vaticà ha cridat a capítol diumenge a Roma l'arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, que ahir va assistir a Madrid a una reunió de la Conferència Episcopal en la qual va ser el centre de totes les mirades. Entre els principals implicats, hi ha un càrrec de la diòcesi relacionat amb afers jurídics, segons aquestes fonts.

Martínez va declarar ahir que en el seu moment, després d'entrevistar-se amb el denunciant, es va investigar l'assumpte i va recordar que ell va apartar tres sacerdots i va dir que, des de llavors, està col·laborant amb la justícia. Roma té una altra opinió: el jutge està investigant set sacerdots més que encara continuen als seus llocs. Ho fa com a possibles encobridors dels abusos, segons les mateixes fonts. Encara que ells no haguessin practicat sexe amb menors, sí que van ser partícips del que succeïa i alguns fins i tot van assistir a reunions en què el nucli del clan encoratjava a exercir les pràctiques sexuals. I també van anar als luxosos pisos en què aquestes pràctiques es consumaven.

El jutge instructor d'aquesta causa, Antonio Moreno, ja ha pres declaració a la víctima i a part dels denunciats (bàsicament els encobridors). És possible que les declaracions dels principals implicats es produeixin a finals d'aquesta setmana. Poden arribar al jutjat detinguts, segons expliquen els mateixos mitjans.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_