Barcelona fa un esprint pel Mundial

Barcelona fa un esprint avui darrere del somni que persegueix des del 2007, organitzar el Mundial d'atletisme. És l'única gran cita que li falta en la seva extensa i preuada llista. En la relació destaquen els Mundials de futbol (1982), bàsquet (1986 i 2014), natació (2003 i 2013) i handbol (2013), a més dels Jocs Olímpics (1992) i la Copa Davis (2000 i 2009).

La capital catalana se la jugarà aquest matí a Montecarlo, on competirà amb Eugene (Estats Units) i Doha (Qatar) en la seva pretensió de ser designada la seu de la cita del 17è Campionat del Món d'atletisme el 2019. Necessita 14 vots dels 27 membres del Consell Directiu de la Federació Internacional (IAAF). Si en la primera votació no obté la majoria absoluta cap de les contendents, s'eliminarà la menys votada i es procedirà a una segona votació.

Eugene és una ciutat petita d'uns 160.000 habitants, i té un estadi amb capacitat per a 10.500 espectadors, ampliable a 21.000, i poques infraestructures. Nike té la seu a la ciutat d'Oregon, un dels vivers més importants de l'atletisme nord-americà i seu de nombrosos campionats nacionals, trials o el Mundial júnior 2014.

Doha té a favor seu un enorme potencial econòmic, un estadi nou i s'ha consolidat com la ciutat on comença la Lliga del Diamant, una de les grans competicions de l'atletisme. El principal inconvenient és l'elevada temperatura que registra a l'estiu, superior als 40 graus. La seva intenció és que s'endarrereixi la cita fins a octubre.

La delegació creu que una de les coses que preocupa a la IAAF és l’estabilitat política

Barcelona, que disposa d'un pressupost d'uns 50 milions d'euros, ja va ser seu dels Europeus del 2010 i dels Mundials júnior del 2012. Serà el seu segon intent per aconseguir el Mundial absolut. El 2007 va fracassar. Llavors, a Mombasa (Kenya), la delegació espanyola, presidida per l'anterior alcalde Jordi Hereu i avalada pel campió olímpic de 1.500 metres a Barcelona 92, Fermín Cacho, va perdre davant de Moscou la possibilitat d'organitzar el Mundial del 2013. “Tinc clar que Barcelona és la millor candidatura, amb una diferència enorme”, afirma el president de la Federació Espanyola, José María Odriozola, que encapçala la delegació espanyola a Montecarlo al costat de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el secretari d'Estat per als Esports, Miguel Cardenal. Ruth Beitia, capitana de la selecció espanyola i bronze mundial en salt d'alçada, assegura: “Barcelona ho té tot: s'hi respira atletisme, té una infraestructura esportiva i hotelera de primer nivell, ha demostrat una brillant capacitat organitzativa i l'ambient que es viu a l'Estadi Olímpic anima els atletes”.

El Campionat del Món d'atletisme és considerat el tercer esdeveniment esportiu més important, per darrere dels Jocs Olímpics i de la Copa del Món de futbol. La cita atlètica va començar a disputar-se a Hèlsinki el 1983 i, des del 1993 a Stuttgart, se celebra cada dos anys. L'única vegada que es va disputar a Espanya va ser el 1999, a Sevilla. En l'última edició, el 2013, a Moscou, van competir 1.970 atletes de 206 països, xifres rècord. Abans de la cita del 2019, tindrà lloc a Pequín, l'estiu que ve, i a Londres. Odriozola creu que una de les qüestions que els membres de la IAAF li plantejaran a la delegació espanyola és el de l'estabilitat política. “Se'ls contestarà”, va manifestar a EFE, “que ara mateix és total i que, encara que hi hagi problemes, desacords en determinats aspectes entre el Govern espanyol i la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona no entra en aquest tipus de temes polítics i pensem que es resoldran sense problemes”.