Xavier Martorell reapareix entre els estibadors del port de València

Xavier Martorell, l'ex-alt càrrec de Convergència que va dimitir després de veure's implicat en el cas d'espionatge de l'agència de detectius Método 3, ha fet un gir a la seva carrera: des del juliol és gerent de la Societat d'Estiba del Port de València. La seva primera missió ha consistit a negociar el conveni d'un cos professional complex: fa anys algú va posar una bomba al despatx del seu antecessor. “Buscaven una persona amb capacitat de gestionar un col·lectiu amb peculiaritats concretes i l'oferta era atractiva”, afirma qui va ser cap dels Mossos i responsable de seguretat del Barça.

L'ex-alt càrrec està imputat per haver estafat presumptament el Barça. La fiscalia sosté que Martorell va fer pagar l'entitat per informes d'espionatge polític que no tenien cap interès per al club, sinó només per a ell. L'exdirector de Método 3, Francisco Marco, ho nega. Igual que Martorell. “No estic preocupat”, afegeix qui va ser responsable de Presons de Catalunya, càrrec que va deixar l'any passat en veure's embolicat en l'escàndol.

L'oferta per dirigir la Societat d'Estiba del Port de València (Sevasa-Sagep) li va arribar a través de l'agència de caçatalents Seeliger i Conde, la que va fitxar Esperanza Aguirre quan va abandonar la presidència de la Comunitat de Madrid. Martorell va ser un dels set candidats que s'hi van presentar i el seu salari ronda els 100.000 euros anuals, segons fonts de l'Autoritat Portuària de València. Aquesta quantitat no ha estat confirmada per Martorell.

“Es buscava a algú amb experiència en recursos humans que pogués suportar la relació amb els estibadors, que són corporativistas i plantegen formes de negociació que se surten del normal”, indica un directiu.

La primera preocupació a Sevasa-Sagep, els accionistes de la qual són les grans concessionàries de les terminals del port de València, com Noatum i MSC, i entre les autoritats portuàries no van ser els problemes judicials de Martorell sinó la seva procedència geogràfica i política. L'ara gerent va ocupar càrrecs orgànics a Convergència. Al port de València tampoc els inquietaven les seves possibles simpaties sobiranistes sinó la seva relació potencial amb el port de Barcelona, considerat el gran rival del de València.

Martorell va dissipar els temors assegurant que, superats els 50, la seva voluntat era iniciar “una via professional diferent” i duradora a València. Un directiu portuari afirma que l'ex-cap dels Mossos es va imposar al procés de selecció en mostrar “el caràcter necessari per aguantar les pressions del càrrec”. A més de la seva experiència amb policies i reclusos, el directiu afirma que es va valorar el seu treball per “aplacar” els seguidors radicals del Barça, els Boixos Nois.

La seva arribada a la societat valenciana, que es va produir com a número dos al desembre, va ser rebuda amb malestar pels estibadors, 1.300 treballadors amb gran influència en el tràfic marítim. “Ens tracteu com a presidiaris”, van dir, segons fonts portuàries, en assabentar-se de qui era Martorell. Les fonts afegeixen que els estibadors han canviat d'opinió, i que el seu estil també ha convençut les empreses operadores. L'ex-alt càrrec de la Generalitat considera per la seva banda exagerada la imatge que de vegades s'ofereix sobre el món de l'estiba. "No he tingut sensació de risc ni d'amenaça per part del col·lectiu", assegura.

Quan va ser contractat, la imputació de Martorell no semblava un problema. Des de llavors la temperatura al port ha pujat diversos graus. El seu president, Rafael Aznar, va ser imputat fa uns dies per suposada malversació i el Consell d'Alberto Fabra hi va reaccionar anunciant que en prepara el relleu. En mitjans portuaris es considera que si la situació judicial de Martorell s'agreuja la seva continuïtat serà complicada.