_
_
_
_

França accelera el procés per reconèixer Palestina com a Estat

Els socialistes presentaran una resolució per instar el Govern que faci el pas

Carlos Yárnoz
La ciutat cisjordana de Nablus, el 12 de novembre
La ciutat cisjordana de Nablus, el 12 de novembreALAA BADARNEH (EFE)

França es disposa a situar-se en primera línia de la creixent dinàmica europea a favor del reconeixement de l'Estat palestí. Davant l'augment de la violència a la zona i de l'estancament de les negociacions israelo-palestines, els diputats socialistes van debatre dimecres un projecte de resolució en què “conviden” el Govern francès a reconèixer Palestina com a Estat propi, “amb la intenció d'aconseguir una solució definitiva del conflicte”, atès que la situació actual “és insostenible i perillosa”.

La resolució, que serà redactada definitivament dimarts que ve, destaca “la necessitat urgent” d'aquesta solució definitiva, que permetrà "l'establiment d'un Estat democràtic i sobirà, que visqui en pau i seguretat amb Israel, sobre la base de les fronteres del 1967 i amb Jerusalem com a capital dels dos Estats”.

Más información
La protesta palestina s'estén (castellà)
Mogherini defensa un Estat palestí amb capital a Jerusalem (castellà)
'Primer, Palestina', per L. BASSETS (castellà)

Abans d'arribar a aquesta conclusió, el text deixa constància de “les amenaces” que hi ha sobre aquesta solució dels dos Estats —pendent des dels acords d'Oslo del 1993— “i especialment la il·legal continuïtat de colonització als territoris palestins, que mina la viabilitat d'un Estat palestí”.

Aquest dimecres els socialistes es van donar uns dies més per “precisar millor” algun dels termes, ja que “la sensibilitat del tema”, segons van comentar a aquest diari fonts del grup parlamentari, "tot i que hi ha pràcticament unanimitat en el contingut inicial”. En tot cas, van afegir, es votarà en les properes setmanes. Inicialment, l'Assemblea havia fixat el dia 28 per a la votació.

El text resultant tindrà totes les possibilitats d'aprovar-se. I no només perquè és obra del partit en el Govern, que té majoria a la Cambra baixa. Ha estat promogut i redactat per Elisabeth Guigou, presidenta de la Comissió d'Exteriors i ministra en dues ocasions. Abans de portar-lo a l'Assemblea, i segons han confirmat les fonts del grup, el va comentar, juntament amb altres parlamentaris, amb el ministre d'Exteriors, Laurent Fabius. Ara, afegeixen aquestes fonts, serà consultat de nou amb el Govern per a aquest “ajust definitiu”.

El mateix Fabius va declarar dissabte passat: “Arribarà el moment, és evident, en què França reconeixerà l'Estat palestí. La qüestió és quan i com. Perquè fa falta que aquest reconeixement sigui útil per als esforços a favor de sortir d'aquest carreró sense sortida i contribueixi a una solució definitiva del conflicte”.

Un portaveu d'Exteriors va assenyalar aquest dimecres que és obvi que la solució dels dos Estats, que França propugna, passa “necessàriament” pel reconeixement de Palestina. “Si la negociació resulta impossible, o si no s'arriba a cap conclusió, França haurà d'exercir les seves responsabilitats”.

La resolució, tot i que s'aprovi a l'Assemblea, no és vinculant per a l'Executiu, però és un pas més en la direcció que apunta Fabius d'utilitzar la via del reconeixement de Palestina si no es desbloquegen les negociacions israelo-palestines i si continua l'escalada de violència a la zona.

França actuaria així, de forma semblant a la de Regne Unit, que el 13 d'octubre passat va aprovar també una resolució no vinculant a favor del reconeixement de Palestina “com a contribució a l'establiment d'una solució negociada de dos Estats”. “França està mobilitzada amb els seus socis europeus i del Consell de Seguretat de l'ONU, amb la finalitat d'examinar les condicions d'una ràpida represa de les negociacions”, va indicar aquest dimecres el portaveu d'Exteriors francès.

Federica Mogherini, la cap de la diplomàcia europea, ha declarat en una entrevista a EL PAÍS i cinc diaris més: “El meu objectiu seria tenir un Estat palestí. El que és interessant no és quants Estats hauran reconegut Palestina, sinó si d'aquí cinc anys tindrem un Estat palestí”.

La resolució socialista ja havia estat precedida d'una altra presentada pel grup comunista al Senat. Redactada en termes semblants, serà votada l'11 de desembre i els diputats socialistes volen que la seva es voti costi el que costi abans a l'Assemblea. Els comunistes també “conviden” l'Executiu a reconèixer l'Estat palestí. “El nostre país”, assenyala el text, “participaria així en el mapa internacional, amb tota la seva influència, en la instauració d'un país just i durador en aquesta regió”.

Fins al moment, Suècia ha estat l'únic país europeu que el 30 d'octubre passat va fer el pas definitiu en reconèixer oficialment l'Estat palestí perquè, segons el seu Executiu, “es compleixen els criteris de dret internacional” per a aquesta qüestió.

Es va sumar així als 134 (hi ha 193 països a l'ONU) que ho han fet els últims anys. Es tracta de països de l'Orient Pròxim, l'Àsia, l'Àfrica i Llatinoamèrica. No obstant això, cap potència occidental ho ha fet encara. D'aquí la importància simbòlica del que va passar a Londres i ara a París, les capitals europees de més pes diplomàtic europeu, totes dues amb seient permanent al Consell de Seguretat de l'ONU.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_