Messi tapa les mancances del Barça

Lluny ja de ser el mirall del planeta futbol, el Barça ha perdut la pilota i el nord, també els senyals d'identitat que en el seu moment el van definir. No hi ha sortida de la pilota, falta pausa a la sala de màquines i capacitat per desfer les defenses rivals amb el toc. Per aquests motius l'equip ja no és el que era, sinó un doble de mala qualitat, una imitació que no se sap a què juga. És una involució, ja que queda un Barça més resultadista que espectacular, gràcies en bona mesura a Messi, elèctric i en forma, capaç de fer dos gols amb mitja ocasió. El va patir l’Ajax, tan estèril com valent, perquè va descriure amb la pilota els manaments cruyffistes, els que persegueixen el joc ran de gespa, la superioritat al centre del camp, el toc i, sobretot, futbol. Però, ben ingenus a les àrees, sense rematada ni un pèl de mala bava, van perdre un partit on el millor per al Barça va ser el resultat, la classificació segura per als vuitens de final de la Champions i, sobretot, Messi, el més superdotat de la pilota.

L’Ajax entén el futbol com una festa, com un motiu de gresca. Així ho van explicar els afeccionats amuntegats a la Supportershome —casetes de fusta de fora de l'estadi, on tiren cervesa amb intrepidesa—, així ho va proclamar l'estadi abans i durant l'enfrontament, sempre encoratjats pels infatigables crits dels seguidors de Vak 410, i així ho va confirmar l'equip contra el Barça. Valent i punyent, res a veure amb la versió oferta fa unes setmanes al Camp Nou, l’Ajax va aconseguir apropiar-se a l'inici de la pilota i del protagonisme, fins al punt que la davantera del Barça va jugar la primera part d'esquena a la porteria rival. Però tímid a l'hora de posar el llaç, els puntes es van perdre en la rematada: Andersen va fer ballar Alves per després xutar amb el peu tort; Klaassen va espantar Ter Stegen amb un cop d'esquerra, i Sigthorsson, que ni s'apropa als seus predecessors com Bergkamp, Kluivert, Ibrahimovic, Huntelaar i Luis Suárez, no va caçar un centre mesurat de Schöne. Més joc que puntades, futbolistes de bressol amb dents de llet. I això, davant Messi, que té el gol a les venes, es paga car.

Però perquè la pilota arribés als davanters, el Barça va patir molt, incapaç de trencar la línia de pressió i trobar rampes cap al gol, encallat en una primera passada que acostumava a fer Piqué, ara a la banqueta. Així, esgotada la paciència de la defensa —potser també perquè els mitjos no fan cas dels famosos triangles de Cruyff (tres opcions de passada)—, no va ser estrany veure Alba, Mascherano i Alves deixant anar pilotades al desmarcatge de Luis Suárez, que s’enreda lluny de l'àrea i que tampoc no va funcionar com a ariet, per més que Messi li deixés buits i també l’habilités en una ocasió davant Cillessen, malgastada amb un xut insípid, al cos i que l’assenyala, perquè suma tres partits sense gols.

Però això no és un contratemps per a Messi. Va decidir ser més base que pivot, i gaudeix amb el seu nou paper d'assistent, amb les seves galopades interminables a l’estil d’Oliver Atom sobre el camp. A més del caramel a Luis Suárez, va regalar un pilota a Alba, que va finalitzar Neymar en gol, ben anul·lat. Destí al qual es va resistir el 10, atès que una mala sortida de Cillessen va propiciar la centrada de Bartra després d'una altra centrada i Messi va saltar per sobre de Veltman per marcar. En comptes de celebracions, no obstant això, en el camp va haver-hi xerrameca perquè res sortia bé, discursos d’Alba amb Messi, Mascherano amb Luis Enrique, Neymar amb Xavi… Una diana inesperada, però quan Leo vol, ho tapa tot.

Més còmode després de l'entreacte, perquè a l’Ajax se li va acabar la gasolina, el Barça va recuperar la pilota i la paciència, el gust per repartir-se l'esfèrica. Xavi va participar del joc, Busquets va actuar de palanca i fins i tot Alba va ser present en camp aliè per demostrar que és el millor lateral, que el càstig contra el Madrid potser va ser excessiu. Però el bo, el que juga a una altra cosa, és l'agitador Messi. Se'n va sortir tot sol per provocar l'expulsió de Veltman i liquidar l’enfrontament després de caçar una centrada de Pedro. El seu 71è gol a la Champions, rècord que comparteix amb Raúl.

Aquesta vegada sí que van celebrar el gol els blaugrana, per fi desinhibits, conscients que en la primera part no sabien què havien de fer amb la pilota. Els clarosbscurs remarquen el baix estat de forma d'un Alves que es limita a fer centrades a ningú, d'un Rakitic que ha perdut l'espurna de l'inici de curs i d'una davantera que segueix sense entendre's, desorientada amb l'atac posicional i sense les ajudes de les ruptures de la segona línia. Però tenen Messi, i amb això és més que suficient. Almenys contra l’Ajax.