El Madrid afluixa la marxa

A mig gas, el Madrid menys exultant en setmanes va despatxar sense confeti un Liverpool de pa sucat amb oli, al qual l'entrenador va deixar a la intempèrie amb els millors titulars a la banqueta. El resultat va ser un partit estrany, impensat per l'estupenda trajectòria dels blancs i l'extraviat camí dels reds a la Premier i a Europa. I a sobre rebaixats per l'alineació de Brendan Rodgers. El cartell i el discórrer del primer temps va fer pensar en una altra gran gesta del Madrid, però es va quedar en un bon primer temps amb gol de Benzema i un segon tram de molt baixa intensitat. Mai va arribar a inquietar el Liverpool, que caminava en trànsit per Chamartín, sinó que va ser el mateix Madrid qui es va angoixar al no liquidar del tot l'enfrontament. Ni tan sols ho va aconseguir amb Cristiano, aquesta vegada més a la seva, obcecat amb el rècord de Raúl.

Que Rodgers es fes enrere amb l'alineació va semblar que condicionava el xoc. De sobte, el Madrid es va veure davant un contrari que no s'esperava. Tampoc tenia motius per témer la millor nòmina del Liverpool, la qual va apallissar fa uns dies a Anfield, però va fer que se sentís tan superior que va creure que el partit es giraria a favor seu per si sol, per inèrcia. Al final va quedar a la mercè de qualsevol mala passada d'aquestes que de vegades propicia el futbol, encara que a davant hi tingués un rival tan risible.

Amb Gerrard, Sterling, Henderson, Johnson, Coutinho i Balotelli a la banqueta –tots titularíssims i la columna vertebral de l'equip– s'hauria de saber si Rodgers va fer mai un cop d'ull a la llegenda del Liverpool, les epopeies del Reial Madrid, la nissaga del Santiago Bernabéu i la mística de la Copa d'Europa. Aquesta vegada, els reds van caminar sols, el seu entrenador els va deixar a la cuneta sense importar-li un rave la mitologia del club ni la presència de 4.000 seguidors arribats d'Anglaterra, amb més bon record de la Plaza Mayor que del conte de l'estadi. Un frau, per més que per Anfield es perdoni gairebé tot. I més ensarronada encara perquè a l'equip li ha costat cinc cursos tornar a la Champions, motiu pel qual a Rodgers li han permès invertir 150 milions d'euros. Tal com circula d'erràtic el Liverpool a la Premier, tot un malbaratament. Ja és penúltim al grup europeu, cosa que li pot minvar molt els ingressos si no avança en el torneig, una ruïna.

El conjunt blanc es garanteix la classificació per als vuitens de final

Davant les estranyes prioritats de Rodgers –la seva coartada és que aquest cap de setmana es mesura amb el Chelsea–, al Madrid li va semblar que jugava al solitari. Va ser així fins al descans, un monòleg blanc davant un rival anèmic, pla, sense ànima, derrotat des que va dimitir el seu entrenador. Els suplents van complir estrictament amb el paper de suplents. Els nois es van amuntegar en defensa com un equip de regional i amb prou feines es van guanyar un córner, una falta perillosa, una jugada amb males puces, excepte una rematada de Lallana al cap d'una hora de partit. Res de res. A un toc, amb paciència infinita, l'equip d'Ancelotti va jugar sense tots els pistons. No va tenir l'esplendor de les últimes setmanes, però n'hi va haver prou per retratar Mignolet, el porter visitant, com el millor dels seus. De Casillas no se'n va tenir notícies. Varane i Ramos, ferms, àgils i veloços, van posar el forrellat a tot el Liverpool, que no estava d'humor per gaires aventures.

Rodgers va prescindir de Gerrard, Sterling, Henderson, Johnson, Coutinho i Balotelli

Amb el conjunt anglès encapotat, el Madrid va trobar una via d'escapament pel costat de Marcelo, un altre dels grans beneficiats del nou sistema madridista. Amb un mig camp més poblat i on no s'eviten els auxilis, el lateral gaudeix com el que sempre va voler ser, un extrem, un arribador. En una de les seves internades, Isco li va enfilar el primer toc i el centre del brasiler el va caçar Benzema al segon pal. El francès, de gols invisibles per a alguns sectors, ja ha fet 121 gols com a madridista, els mateixos, per exemple, que Juanito i Higuaín. I amb menys partits jugats. Tan poc exigit es va veure el campió, que després d'un solvent primer acte, es va relaxar al segon, amb molta menys marxa. Tot li va resultar més carregós, menys fluït, cosa que va donar al seu adversari una vida amb la qual no comptava. A poc a poc es va desconnectar Cristiano, al qual es va veure amb més ansietat que en les últimes actuacions, més corals. El portuguès tenia marcada la data. Al Bernabéu i amb el rècord de Raúl com a màxim golejador del torneig a tir, a un gol d'igualar al madrileny. No va ser el dia de CR, obsessionat amb el registre, tossut. L'entrada de Bale per James tampoc va servir d'alleujament al Madrid, malgrat una rematada al travesser del gal·lès. No hi havia manera que el grup d'Ancelotti tanqués el marcador, cosa que en el futbol sempre és una intriga, per molt que el rival sigui de fireta.

Quan faltaven vint minuts pel final, Rodgers va recórrer a Gerrard, Coutinho i Sterling, però el guió no es va alterar gens ni mica. No va haver-hi trama i el Madrid es va garantir la classificació, va poder provar Bale i bona nit i tapa't. Ja es veurà si el decaïment només va ser un parèntesi. Del Liverpool, no hi va haver res a veure, per més que el seu tècnic vulgui presumir que el resultat li va donar la raó en evitar una golejada. Un engany a si mateix, a la història del Liverpool i a una Copa d'Europa que està a punt de bandejar-lo.