Sorpresa: Albert Rivera ha sortit a la TV!!!

Pareu màquines, rotatives, cancel·leu programacions i deixeu tot el que estigueu fent per escoltar aquesta notícia: Albert Rivera ha sortit a la TV!! Impossible, eh? I no hauríeu dit mai on: sí sí, a Cuatro! Sorpresa majúscula la de veure el líder de Ciutadans a la televisió. Pobra víctima de la llei del silenci que impera a Catalunya, Rivera només ha sortit aquests últims dies a Las Mañanas de Cuatro (14/10), Espejo Público (15/10), 13tv (15/10, aquell dia va fer doblet), La Sexta Noche (18/10), El programa de AR (23/10), Al Rojo Vivo (23/10, un altre dia amb doblet), Todo va bien (24/10) i TV-3 (30/10). Esclar, direu: li faltava sortir un diumenge. Doncs aquí arriba Viajando con Chester per solucionar-ho.

De retòrica fluïda i cops d’efecte estudiadíssims, Rivera ha estat escollit per les televisions espanyoles com a portaveu de la Catalunya no independentista, que al cap i a la fi és l’única que importa. Rivera juga a casa i ho sap: tot i tenir davant un entrevistador amb fama d’incòmode com Risto Mejide, se sent còmode i deixa anar la frase que aplaudirà la senyora de Cadis i el senyor de Valladolid que miren el programa. Quan l’entrevistador el convida a seure al seu sofà tunejat amb les tres banderes que diu que defensa Ciutadans (la de Catalunya, la d'Espanya, i la d'Europa), Rivera la cola: “M'asseuré a sobre d’Espanya, perquè Catalunya ja està dins d’Espanya”: Per si no havia quedat clar, per si la primera frase havia agafat algú a mig canviar l’aigua de les olives o responent al clinc del microones, ho va tornar a dir al cap d’uns segons: “Catalunya ja està posada a Espanya”. Queda clar?

Mejide ens ha permès veure el Rivera guanyador de la lliga de debats universitaris (se’l veia com ara, segur d’ell mateix, però sense recórrer als trucs que tant li agraden per a la foto, com cordar-se l’americana o aixecar ostensiblement uns papers), recordar que es va donar a conèixer en pilota picada i fins i tot ens va brindar un moment sòrdid imaginant la relació d’un jove regenerador de la política amb una madura en això del parlamentarisme que vol donar-se aires jovenívols com Rosa Díez. “Habéis follao?”, li pregunta Risto. “No, no hemos follao”, respon Rivera, a qui se li escapa un somriure. Mejide es veu obligat a aclarir que parla metafòricament, d’una unió entre UPyD i Ciutadans. Més enllà d'això, els arguments habituals contra el procés i un moment pare coratge amb Risto i Rivera compartint confidències sobre la vida de pares separats.

L’entrevista no va ser precisament dura per a Rivera. Risto va rascar, però sense mossegar. En alguns moments s’hi va imposar la complicitat, encara que l’espectador ja estava avisat: només de començar el programa, després de fondre’s en una abraçada, Risto va aclarir que ell i l’entrevistat es coneixien. En altres moments del programa, la relació entre tots dos no va evitar que Mejide el deixés en evidència. Especialment atent va estar per retreure-li el discurs de la llengua a l’escola, amb estadístiques (8 denúncies per no poder estudiar en castellà) i recalcant que Rivera parla perfectament castellà i català tot i haver estudiat en aquest mefistofèlic sistema d’immersió lingüística. Una altra pregunta enverinada: “Per què poses la por al cos a la gent d’aquesta manera?”, el va interrogar Risto quan Rivera parlava d’ERC. Un fragment d’entrevista que va acabar així: “Creus que Junqueras és tonto?”. “Ja saps què diu Forrest Gump. Tonto és qui diu ximpleries”. Una altra fita a la vida de Rivera. En l'obsessió per les cites que s’ha instal·lat al Parlament n’havíem sentit de tots colors, però encara no d’un referent de la filosofia contemporània com Forrest Gump. Ja se sap que la vida és com una caixa de bombons: mai saps què et pots trobar.

Citar Forrest Gump és només un dels trucs retòrics de Rivera, que són font de grans moments de gaudi. El líder de Ciutadans ha lligat d’una tacada (no ho proveu de fer a casa, és altament inflamable) una greu amenaça de mort, les joventuts d’Esquerra Republicana i la possibilitat de Junqueras de guanyar les eleccions. Probablement el hit més exitós de l’entrevista, on també ha fet servir el seu manual de fer comparacions absurdes per ridiculitzar els arguments independentistes. Aquí se li ha vist una especial obsessió amb Lleida. Què li deu passar a Rivera amb Lleida? Una mala experiència amb una lleidetana? No li agraden els cargols? El cas és que Rivera, per desprestigiar la consulta, s’ha preguntat què passaria si Lleida declarés la guerra als Estats Units. I per burlar-se de les balances fiscals, ha volgut imaginar-se els lleidatans declarant la seva independència de Barcelona. Milers de barcelonins han respirat en aquell moment alleujats: Quan Lleida declari la guerra als EUA, Barcelona ja no hi tindrà res a veure i quedarà exclosa del conflicte.

Tot i exercir de portaveu de la Catalunya autonòmica a Madrid, el discurs de Rivera és electoralment minoritari, i Risto l'hi ha deixat anar, comparant l’assistència a la V de la Diada amb la concentració unionista de Tarragona. El motiu? Segons Rivera, els catalans estan subjugats a la propaganda de TV3. I aquí s’ha posat fatxenda: “Deixa’m TV3 tres mesos i veuràs el que faré”. Sí? Seguro? Rivera fa més de tres mesos que escampa el seu discurs per les televisions que copen la majoria d’audiència a Catalunya i de moment només ha aconseguit robar presència al PSC i al PP. Però vaja, tot pot canviar, Rivera pot arrasar a Catalunya i Lleida declarar la guerra als Estats Units. Obama, tremola.