El Nou Sud altera l’aritmètica política als EUA

Desean Ceasar, un afroamericà de 31 anys, és un exemple de l'anomenat Nou Sud dels Estats Units: més negre i llatí, amb més joves blancs molt qualificats i més urbà. Nascut a Los Angeles, es va mudar fa vuit anys a Atlanta, on té familiars. Integra la tendència de retorn al sud de les últimes dues dècades de la població negra que va emigrar després de la fi de la segregació racial als anys seixanta. Ceasar treballa de cambrer al restaurant Paschal's, icona del Vell Sud però també del Nou.

El Paschal's, situat al sud-oest del centre d'Atlanta (Geòrgia), era un lloc de trobada als seixanta dels líders del moviment dels drets civils, entre els quals hi havia el reverend negre Martin Luther King. Fa deu anys es va traslladar un parell de blocs al sud: avui és un restaurant multiracial en una àrea en auge d'Atlanta, amb hotels i projectes de construcció al seu voltant. La zona no té gaire encant, però és molt diferent del que era. “Fa sis anys hi havia habitatges per a gent de pocs recursos. L'Ajuntament els va enderrocar i va construir-hi edificis nous. Ha millorat molt”, explica Ceasar. Els residents eren afroamericans, que van ser desplaçats als afores. “Ara el barri és majoritàriament d'afroamericans de classe mitjana”.

El Nou Sud és menys pobre que abans. El paisatge més heterogeni en aquesta zona dels EUA beneficia el Partit Demòcrata. Si aconsegueix mobilitzar-los en les eleccions legislatives de dimarts que ve, aquests col·lectius amenacen de minvar l'hegemonia del Partit Republicà als vells Estats de la Confederació. El 2010, l'últim any amb dades disponibles, un 57% de la població del sud era negra, el nivell més alt des del 1960 però per sota del 90% de principis del segle passat. Tres quartes parts de l'increment de població negra als EUA entre el 2000 i el 2010 es va produir al sud. Atlanta ha superat Chicago com la segona àrea metropolitana amb més negres.

El viratge demogràfic ha beneficiat durant els últims anys –i tot apunta que en les eleccions legislatives també– els demòcrates a Virgínia i Carolina del Nord, fins fa poc feus conservadors fidels. I ara pot fer-ho a Geòrgia, un Estat clau per determinar si els demòcrates mantenen la majoria al Senat. Els pronòstics coincideixen que els republicans són favorits per arrabassar-los el control. Per aconseguir-ho necessiten guanyar sis escons dels 36 en joc, prop d'un terç de la cambra.

Els republicans tenen moltes opcions de prendre als demòcrates dos escons meridionals: Louisiana i Arkansas. A Geòrgia passa el contrari: és on la disputa està més renyida i hi ha més risc de pèrdua d'un escó conservador. La candidata demòcrata Michelle Nunn i el republicà David Perdue estan pràcticament empatats en els sondejos. I hi ha la possibilitat que, per la irrupció d'un independent, cap dels dos aconsegueixi el 50% dels vots i sigui necessària una segona volta al gener. Igual d'atapeïda està la carrera pel governador de l'Estat, a la qual es presenta per als demòcrates Jason Carter, nét de l'expresident nord-americà.

Durant l'última dècada, Geòrgia ha estat un domini republicà sòlid. La majoria d'Estats del sud ho són des d'abans: la llei del final de la segregació racial el 1964 –impulsada per un president meridional, el demòcrata Lyndon Johnson– va propiciar un gir gradual cap a la dreta dels 11 antics Estats esclavistes que van perdre la Guerra Civil el 1865. En les eleccions presidencials del 2008, el demòcrata Barack Obama només va guanyar en tres Estats del sud: Carolina del Nord, Virgínia i Florida. Quatre anys després, va repetir als dos últims. Dels 11 Estats de la Confederació, nou estan governats pel Partit Republicà. També controla 16 dels 22 escons meridionals del Senat.

El sud dels Estats Units és més negre i llatí, amb més joves blancs molt qualificats i més urbà. Tot això pot minvar l’hegemonia del Partit Republicà

A Geòrgia, dimarts pot començar un viratge de llarg recorregut. “Si voteu, guanyem”, va proclamar  divendres l'expresident dels EUA Bill Clinton –també meridional– en un míting al restaurant Paschal's amb Nunn i Carter. Les estadístiques juguen a favor dels demòcrates, però per traduir-les en vots necessiten mantenir l'electorat –una part del qual està irritat amb Obama– i mobilitzar el Nou Sud.

Entre el 1980 i el 2013, segons dades oficials, la població blanca a Geòrgia va passar de suposar el 72% del total al 55%, la negra del 26% al 31% i la llatina de l'1% al 9%. En paral·lel, entre el 2000 i el 2010 es va disparar un 51% el nombre de famílies blanques joves –un 16% amb ingressos superiors a 200.000 dòlars anuals– que vivien a Atlanta. La ciutat va resistir bé la recessió gràcies al creixement de sectors com les telecomunicacions i el transport.

Els demòcrates han multiplicat durant les últimes setmanes els esforços per mobilitzar els negres, que solen votar més en eleccions presidencials i van ser clau en les victòries d'Obama. També els immigrants llatins i asiàtics. La majoria viuen en suburbis al nord d'Atlanta, que experimenta des de fa més d'una dècada un auge immobiliari.

Una mica més al nord, també hi ha cases noves però menys immigrants. La majoria de residents són blancs i l'atracció demòcrata és inferior. “Em sorprèn que siguin unes eleccions disputades”, diu Tom Clearman, blanc d'uns 50 anys, a la casa on viu a White, un suburbi més rural del Gran Atlanta i a 40 minuts amb cotxe de la ciutat.

Clearman es mostra molt crític amb Obama. En aquests comicis, explica, vota els republicans principalment per evitar un domini demòcrata. Lamenta la “polarització” política i que els conservadors no aconsegueixin atreure les minories. A les carreteres dels voltants, es veuen diversos vehicles amb la bandera creuada de la Confederació. Aquí el Vell Sud es resisteix a la irrupció del Nou.