Així ‘governa’ Podem a Brussel·les

Pablo Iglesias es proposa “sortir a guanyar” i “ocupar la centralitat del tauler” polític. Amb prou feines vuit mesos després de la constitució de Podem i sense representació en l'àmbit nacional, la formació s'ha centrat en el seu procés constituent i a perfilar una estratègia electoral que aprofundeixi en les línies mestres del seu projecte. Iglesias i la primera línia del partit asseguren que pretenen convertir-la en una organització transversal i governar per a “la gent decent” davant de “la casta”. Però, com governa Podem? 

En quatre mesos de marxa a l'Eurocambra, la formació s'ha pronunciat, amb caràcter general, en contra de les mocions proposades pels tres grans grups (populars, liberals i socialdemòcrates). S'ha emprat a fons, juntament amb Els Verds, en una oposició frontal a l'elecció del conservador Miguel Arias Cañete com a comissari d'Energia i Clima pels seus interessos en dues empreses petrolieres i ha seguit les directrius del Grup de l'Esquerra Unitària Europea (GUE), en què s'integren els cinc eurodiputats que va obtenir en les eleccions del 25 de maig. La seva escassa sintonia política amb populars, liberals i socialdemòcrates es redueix a explicades votacions sobre política exterior —l'última, en defensa dels drets humans a l'Uzbekistan i anteriorment contra el grup armat Boko Haram a Nigèria— i sobre l'assignació de fons europeus per pal·liar els efectes de la globalització a diverses regions europees, entre elles Castella i Lleó, Aragó i la Comunitat Valenciana. I van aconseguir que totes les forces polítiques nacionals a Brussel·les, amb les úniques excepcions del PP i d'UPyD, se sumessin a una petició pròpia perquè jutges i Govern espanyols apliquessin una sentència de la justícia europea que considerava abusiva la llei hipotecària. En tota la resta, la seva postura topa amb la defensada pels grans blocs polítics.

En les seves primeres setmanes, els eurodiputats de Podem van votar contra l'entrada de Lituània a l'euro el 2015; contra la substitució de diversos comissaris conservadors per uns altres de caire socialdemòcrata o popular, entre ells l'ex-primer ministre finlandès Jyrki Katainen, un dels acèrrims defensors de l'ortodòxia econòmica i avui vicepresident de l'Executiu comunitari, i contra una resolució sobre la violència a Palestina. En aquest últim cas, es van adherir a una moció alternativa que condemnava l'agressió d'Israel i demanava la fi del setge de Gaza, així com l'accés immediat i sense obstacles a l'ajuda humanitària. Al costat d'això, van plantejar que la UE reconegués l'Estat palestí.

També al setembre, van seguir la disciplina del GUE en abstenir-se en una dura condemna a l'actuació de Moscou en el conflicte ucraïnès. En contraposició, el grup va demanar a la UE, els EUA i Rússia frenar l'escalada del conflicte i al cessament immediat de la violència per totes les parts. Van repetir abstenció en la sessió sobre els Pressupostos de la UE per al 2015 i en la proposta de reduir o eliminar els aranzels sobre productes ucraïnesos. En tots els casos anteriors, les mocions originals van tirar endavant gràcies al citat pacte de conservadors, socialdemòcrates i liberals.

En les últimes setmanes, tots cinc han votat no en dues qüestions clau per a l'arquitectura comunitària: l'equip de treball de Jean-Claude Juncker al capdavant de la Comissió i les prioritats econòmiques del semestre europeu, que el GUE considera contràries als interessos dels ciutadans del sud de la Unió.

A Brussel·les i Estrasburg es reuneixen els cinc eurodiputats de la jove formació: el seu líder, Pablo Iglesias; Pablo Echenique, Teresa Rodríguez, Tania González i Lola Sánchez. Conscients que els seus actes s'examinen al detall —com ells mateixos van reconèixer quan van anunciar que donarien el 75% del seu salari, uns 8.000 euros—, la seva fulla de serveis és irreprotxable en participació. Iglesias i González han assistit al 100% de les votacions, una cosa de la qual només poden presumir quatre dels 54 parlamentaris espanyols; Rodríguez, al 99% i Echenique, al 98%. Sánchez és la nota discordant, amb una absència cada quatre plens. La fidelitat de Podem a la seva família política a l'Eurocambra també supera la mitjana: el vot dels cinc va coincidir en el 91% de les ocasions amb la posició de l'Esquerra Unitària; per sota del 98% del PP i per sobre del 81% del PSOE.

“Ens oposem a tot el que proposen conservadors i socialistes, que desenvolupen una política de pactes en contra dels interessos de la ciutadania”, subratlla González, que va arribar a l'Eurocambra al setembre per reemplaçar l'exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo i que titlla la institució d'“immensa màquina burocràtica allunyada de les demandes dels ciutadans”. Davant d'aquesta realitat, “Podem intenta defensar els drets del ciutadà” mentre conservadors i socialdemòcrates “responen a l'interès dels poders econòmics”. Aquest discurs és el que més irrita els socialdemòcrates. “Compartim molts valors, però dubtem de si la seva posició antiestablishment serà compatible amb una política de compromisos”, diu Kathleen Van Brempt, veu de pes entre els socialdemòcrates europeus. L'eurodiputada belga admet “simpatia” per aquesta “esquerra clàssica”, però els insta a reconsiderar la seva postura contrària a pactar amb altres grups: “A Europa, per fer tirar endavant les teves propostes, cal arribar a acords amb la resta de forces”.