Els solistes desfan l’orquestra

El Barça golejava i puntuava a la Lliga fins que va arribar el clàssic. Només va cedir un empat a Màlaga i ningú no podia superar Bravo. Hi havia coincidència a assenyalar que la bona sintonia descoberta entre Neymar i Messi, autors de 9 i 7 gols, podia aconseguir guanyar el partit més difícil, fins i tot el clàssic, i més si el duo es convertia en trio amb l'entrada de Luis Suárez. L'uruguaià es va estrenar a Chamartín i el Barça ha perdut els dos partits jugats amb el 9: 3-1 a Madrid i 0-1 amb el Celta. La qüestió és que Luis Suárez no ha estat precisament el pitjor jugador de les dues derrotes sinó que hi va protagonitzar moments destacats, sobretot com a assistent, ressituat inicialment a la banda, lluny de la demarcació natural que l'ha portat a guanyar la Bota d'Or.

Els blaugrana van crear 19 ocasions de gol contra el Celta i els seus tres davanters van llançar 14 vegades a porteria (sis van ser de Messi, mentre que Suárez i Neymar ho van fer quatre cops respectivament), quatre també a la fusta. Un arsenal suficient per guanyar la majoria dels enfrontaments, tal com passava fins ara, però no prou per sotmetre el bon equip de Berizzo. El marcador no va atendre per un dia la productivitat rematadora gràcies a l'actuació del porter gallec Sergio, a la falta de precisió dels atacants i a la nul·la aportació dels suplents i volants (Rakitic ha marcat dos gols, igual que Sandro; Pedro, Munir i Xavi, un). El joc, no obstant això, va continuar sent igual de discontinu que en jornades anteriors, camaleònic, intermitent, poc consistent, allunyat de la versió més coneguda del Barça.

L'equip ha accentuat en els últims anys la seva tendència a intentar resoldre els partits a les àrees, convençut que Neymar, Messi i Luis Suárez són autosuficients. El que passa és que l'alineació del trio condiciona el desplegament i el joc, així com l'estil blaugrana. Associar Messi amb Neymar, aproximar-los a l'àrea, semblava més fàcil que repartir ara el front d'atac amb un tercer jugador com Luis Suárez.

El trio d'atacants va disparar 14 vegades a porteria en la derrota contra el Celta

El Barça ha renunciat als extrems naturals, deixa que dos dels seus tres atacants ocupin les bandes sense que en siguin especialistes, i està més pendent dels seus defenses que dels migcampistes, sobretot perquè no està clara la funció dels interiors i dubten els laterals, tant hi fa que sigui Alba com Alves, futbolista irregular, vulnerable contra el Celta.

Els analistes coincideixen a dir que Luis Enrique potser hauria de modificar la disposició dels jugadors si considera innegociable l'alineació de Neymar, Messi i Luis Suárez. Les rotacions creen confusió i el perfil de l'equip canvia radicalment si juguen Xavi, Busquets i Iniesta o Rakitic, Mascherano i Rafinha. La mateixa controvèrsia es planteja en la defensa quan actuen Mascherano i Mathieu o Piqué i Bartra. Una combinació assegura anticipació i contundència, mentre que l'altra ofereix una sortida endreçada de la pilota. La barreja, de moment, no s'ha practicat com a solució. Hi ha, no obstant això, un problema que es repeteix amb independència de la formació, i és que l'equip es trenca i per tant no pot pressionar, defecte important si escasseja també el joc de posició i minva la possessió.

Amb independència de la formació, l'equip es trenca i no pot pressionar

Ha perdut cohesió i estructura com a conjunt i no actua amb fluïdesa ni elabora el futbol. Té, per contra, una il·limitada capacitat per alternar diferents moments de joc, com si fos la reencarnació de Luis Enrique. Si el Barça té ara mateix una personalitat és segurament la del seu entrenador, que sempre va ser un jugador d'anada i tornada, agressiu amb la pilota, indetectable, capaç de jugar com a lateral amb un llarg recorregut o d'extrem, per la seva bona relació amb el gol.

Als equips de Luis Enrique sempre els va costar arrencar, de la mateixa manera que normalment van acabar en bona forma. El consell que presideix Bartomeu espera que passi el mateix amb el Barça. La reacció ha de ser immediata perquè els blaugrana han passat de ser líders a ocupar el quart lloc de la classificació en una sola jornada després de la victòria del València a Vila-real. Dissabte ja hi va haver una certa inquietud al Camp Nou. La directiva va manar retirar una pancarta que va aparèixer durant el descans amb una frase molt significativa: “La pitjor junta de la història ”. Tampoc es va deixar que la Penya Almogàvers exhibís la seva a proposta de l'ACN: “Catalonia Europe's next state”,

Hi plana el nerviosisme i dos partits esperen en camp contrari: dissabte a Almeria i dimecres a Amsterdam, contra l'Ajax, una cita delicada que haurà d'afrontar sense Mathieu, que estarà de dues a tres setmanes de baixa per un trencament en el soli de la cama dreta. Luis Enrique tornarà a canviar l'alineació per obligació: per les lesions i per la baixa forma d'alguns futbolistes mentre continua buscant un pla de joc que posi fi a tanta indefinició. El risc és que els solistes (Neymar-Messi-Suárez) acabin amb el solfeig i també amb una orquestra que actua sense director des de la regressió de Xavi. Ja no té sentit evitar que el rival descobreixi el truc del Barça, sinó que ara es tracta que el Barça trobi el truc per tornar a guanyar.