Luis Suárez sempre juga

Hi ha jugadors que honren el futbol i la pilota. Els és igual si el partit es juga a Anfield o al Centenario, al Bernabeu o a Montilivi. Luis Suárez és un d'ells. El 9 es lliura per complet encara que en disputa hi hagi una Supercopa de Catalunya, buida de llegendes. En la inauguració de la Supercopa, els 5.110 espectadors, blaugranes i blanc-i-blaus, van combregar en dos moments crucials: en el minut 17 quan van cridar per la independència de Catalunya i en el 21 per recordar Dani Jarque. Una comunió que es va trencar amb l'encert del Barça en la tanda de penals.

La Federació Catalana es va inventar la Supercopa per evitar desencisos com el del curs passat quan els dos grans catalans van manar els seus filials de disputar la final de la Copa Catalunya. No obstant això, va ser l'Espanyol, més afí a les enrabiades quan el Barça desdenyava el derbi, el que en aquesta oportunitat li va restar importància. Resulta que els dos quadres van alinear els seus jugadors menys habituals. I si la diferència entre els dos onzes inicials amb els seus millors homes ja és gran, quan els blanc-i-blaus barregen els seus suplents amb jugadors del filial la bretxa es torna insalvable. Massa futbol per als nois de Sergio González, que van emmudir davant un Barça amb dos campions del món a la gespa (Piqué i Pedro), però, sobretot, contra un futbolista de l'altura de Luis Suárez.

L'uruguaià va ser la improvisació en el solfeig característic del Barça. L'Espanyol es va atrinxerar al voltant del seu porter, però el 9, amb o sense espais, juga de meravella. Va arrencar el partit, com ho va fer contra el Madrid, pel carril del 7. Però, al sud-americà no li agrada lligar-se a la banda. Inquiet, apareixia per tot el front d'atac. Va pescar un cop de cap que Pau va llançar al córner. I al cap de poca estona li va marcar la passada a l'àrea a Jordi Alba, va fer marxar Raúl Rodríguez i li va posar de cara a Piqué, que de cap va fer entrar la pilota a la xarxa. Un gol preciós.

L'oda de canvis va treure Luis Suárez del camp. I el Barça va acusar la falta d'intensitat que contagiava l'uruguaià. Distrets els blaugranes després del pas pels vestuaris, es va engrandir l'Espanyol, que va empatar amb un gran gol de lliure directe d'Arbilla. Un altre golàs a Montilivi. Masip va salvar llavors el Barça de la derrota i va condemnar als penals l'Espanyol. La Supercopa va quedar en mans del Barça.