“L'omnipresència de la ignorància es ven com un assoliment de la llibertat”

Krystian Lupa (Jastrzebie Zdroj, Silèsia, 1943) és no només un dels grans noms del teatre internacional, sinó una de les ments més lúcides de la cultura europea contemporània. El director polonès, els sensacionals i maratonians muntatges del qual són molt sovint adaptacions d'obres de novel·listes —que prefereix als dramaturgs—, ha mostrat al llarg de la seva carrera una predisposició especial per Thomas Bernhard. En una de les grans novel·les de l'escriptor austríac, Tala, en la qual s'especeja el món artístic, es basa precisament el seu nou espectacle del mateix títol que s'ofereix avui i demà a El Canal (Salt), en el marc del festival Temporada Alta de Girona.

Per què el retorn a Bernhard? “Després d'una pausa d'uns anys he tornat a llegir les seves obres i m'he trobat que eren llibres diferents”, explica. “He rellegit Tala —que vaig llegir en alemany fa anys—, perquè s'acaba de traduir al polonès i ha entrat, doncs, en la literatura polonesa. M'he adonat que és un text increïblement actual. Hi ha moltes similituds amb el món de la cultura polonesa i la seva relació amb les autoritats polítiques. El mateix engany de molts artistes, la mateixa traïció als valors principals de l'artista que són sobretot lluitar per la seva visió del món”.

Lupa recalca que Bernhard entén aquesta traïció com “abandonar el procés de maduració, escapar del compromís de l'artista d'imposar al món la seva visió i interessos propis”. L'artista “ha de voler com el seu primer objectiu canviar el món, l'hi exigeix un poder major que el poder polític que és el poder de la creació”. Per a Lupa, “l'obra artística forma un contrapès del món polític en la lluita per les ànimes humanes”.

El director teatral assenyala les semblances entre Àustria i Polònia

No obstant això, afegeix, l'artista moltes vegades s'oblida del seu poder i del seu no-conformisme essencial i canvia, “però això no passa de manera impune, es reflecteix en el seu art; l'artista ho sap, sap que està fent un art que no és més que aparença, un producte a la venda. Curiosament, ni artistes ni polítics semblen percebre aquesta relació perillosa de quan l'art es prostitueix amb la política”.

De tot això tracta ni més ni menys Tala, en la qual el narrador, la veu original, Bernhard, descriu de manera devastadora un sopar d'artistes a Viena, a casa d'un matrimoni de mecenes, amb els que eren el seu grup vint anys enrere —inclòs un famós actor del Burgtheater convertit en bufó— i en els quals critica l'esnobisme, la vanitat, la venda a l'èxit i els diners i la subordinació als poders públics. L'excusa de la reunió és recordar una vella amiga morta, una ballarina que s'ha suïcidat. Sobre la relació d'aquest món artístic austríac i el polonès, Lupa apunta que Tala “pertany a una realitat molt concreta, parla de persones reals, amb noms propis. Jo m'adonava que si feia un espectacle sobre Viena, sobre la gent que no coneixem a Polònia no aconseguiria traslladar el fenomen del llibre de Bernhard, per tant hem fet una transferència projectant les mateixes coses en l'àmbit de Polònia”. No era, diu, la seva intenció “construir un text ple d'al·lusions, sinó més aviat traslladar alguns arquetips” a l'àmbit polonès.

Lupa explica que Tala és molt oportuna al seu país, on, denuncia, “cada vegada són més forts el corrent nacionalista i les formes patriòtiques, moltes vegades al límit del feixisme”. Creu Lupa que la societat polonesa és similar a la societat austríaca contra la qual va arremetre Bernhard? “Sóc molt crític amb la situació de la cultura a Polònia. Veig moltes similituds entre Àustria i Polònia. Quan va tenir lloc al meu país el tan esperat canvi i van aparèixer els nous governants, ja Kantor va advertir que estava espantat davant els seus discursos que no concedien importància a l'art. Avui dia la relació de les autoritats polítiques amb la cultura és molt dolenta. Falta el discurs de la gent de la cultura, a la qual menyspreen”.

“És molt perillós quan l'art es prostitueix amb la política”

El director assenyala que Bernhard parla “dels mateixos espais o salons artístics de trobada de la gent de cultura al servei d'accions d'índole política”, d'un món polític “cada vegada més mediocre i estúpid, i no entenc com els artistes en massa toleren aquesta estupidesa”.

Hi ha un element, li assenyalo, que comparteixen tradicionalment les societats austríaca i polonesa que és l'antisemitisme. “Això és molt important a Tala. Quan vam muntar Extinció, de Bernhard, el 2001, va coincidir amb la revelació de la massacre de Jedwabne, que va ser un xoc, perquè despullava l'antisemitisme polonès. Això apareix també aquí. L'antisemitisme és només un dels tipus de primitivisme nacionalista que apareix sempre quan la cultura es fa més primària”.

Sorprèn en la Polònia actual que molts joves desconeixen els noms de Grotowski o Kantor. “La causa d'aquesta ignorància està en l'accés tan fàcil a tanta informació que sembla haver tornat innecessari el treball en profunditat i individual. Hem arribat a un punt en què l'omnipresència de la ignorància es ven com un assoliment de la llibertat. Això m'espanta”.

Se sent Lupa el Bernhard de Polònia? “De fet em sento molt solitari, més que fa deu anys, però potser és l'edat. No obstant això, a diferència de Bernhard no sóc un pessimista fatalista, crec profundament en la força transformadora de la cultura”.