La banca nacionalitzada registra pèrdues de 2.600 milions d’euros

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va aprofitar la seva compareixença al Congrés dels Diputats (destinada, en principi, a analitzar els exàmens de solvència a la banca) per llançar un missatge de lluita contra la corrupció financera. “El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ja ha remès a la Fiscalia 23 operacions irregulars que afecten Catalunya Banc (16) i Novacaixagalicia (7). Són operacions de crèdit immobiliari realitzades entre el 2005 i el 2008. Segons les estimacions del FROB, i amb les dades que se saben avui, les 42 operacions potencialment irregulars, proves forensic, haurien comportat pèrdues de 2.600 milions. El FROB segueix rebent i analitzant diferents informes forenses i aquest divendres s'aprovarà l'enviament a la Fiscalia de més operacions”.

Guindos no va donar més detalls sobre els casos estudiats, a l'espera de la resposta de la Fiscalia. Va admetre que entre les operacions investigades hi ha les targetes opaques de Caja Madrid i Bankia. Els diputats de gairebé tots els partits van preguntar a Guindos si hi havia més targetes black en altres caixes nacionalitzades o amb ajudes. La resposta del ministre va ser que havia manat investigar aquest assumpte “i el que se'm diu és que era una pràctica única que es donava aquí i que no s'ha donat en les altres entitats”.

PSOE i IU recorden les multimilionàries ajudes públiques usades per sanejar la banca

També se li va preguntar per la seva opinió sobre el cas. “Digui aquí el que pensa de les targetes en seu parlamentària, no als passadissos”, li va demanar Ana Oramas, de Coalició Canària. Malgrat això, Guindos no va repetir les seves paraules de fa setmanes, quan va dir que se li regirava l'estómac amb aquesta qüestió. “Tinc la meva opinió sobre les targetes black i segurament no és gaire diferent de la de vostès, però la meva obligació és que això es porti al fiscal. I això s'ha portat al fiscal en una setmana, no hi ha hagut la més mínima trava sobre aquest tema. A l'inrevés, al FROB se li han dit dues coses: la primera, que s'enviï al fiscal tot l'informe preparat i, la segona, que es recuperin els diners”.

Álvaro Anchuelo, d'UPyD, va restar el suposat interès del Govern per descobrir corrupteles financeres. “Voldria recordar que si aquest tema del cas Bankia és als tribunals és perquè el meu partit ha mantingut viu aquest cas i no el Govern, la Fiscalia o el FROB. I ho fem amb molt pocs mitjans”, va recordar. Anchuelo va demanar que es facin controls sobre operacions dubtoses a la banca privada. Guindos s'hi va mostrar “completament d'acord”, encara que va dir que això hauria de fer-ho el Banc d'Espanya i la CNMV.

Una altra de les crítiques generalitzades dels diputats va ser la tardança a conèixer els escàndols i que es facin “mitjançant un degoteig d'informació, ja que van apareixent a poc a poc en els diaris, en un moviment que alguns creuen intencionat”, va apuntar el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre, en al·lusió a la coincidència que surtin just ara els draps bruts de Catalunya Banc.

Guindos assegura que cap altra entitat té targetes opaques

Alberto Garzón, d'Esquerra Unida, també li va reclamar celeritat en la detecció dels casos de corrupció “i en particular a Bankia. L'hi transmeto com a ciutadà però també com a militant d'IU, perquè hi ha responsables que van prendre aquestes decisions i aquests préstecs que pertanyien a Esquerra Unida”.

El ministre es va defensar explicant el procediment: “El FROB no es limita a enviar paperets sinó que analitza les situacions on pugui haver-hi conflicte. De vegades, aquestes operacions no són senzilles d'analitzar i els indiquen on són teòricament els potencials conflictes o irregularitats que presenten”.

En el torn de resposta als diputats, com en altres compareixences al Congrés, Guindos va sortir a parlar dels nous escàndols de Catalunya Banc. En aquesta antiga caixa, avui en mans del BBVA, “s'han detectat una sèrie de carteres hipotecàries a particulars amb taxes de morositat infinitament superiors a la mitjana i amb un 70% de refinançaments, entre els anys 2004 i 2007”. I va afegir: “El que s'està analitzant, i s'enviarà al fiscal, és com és possible arribar a aquesta situació, quins han estat els barems i les polítiques utilitzades per a aquesta relaxació dels criteris i quin va ser el cost per al contribuent”. És una cartera de 6.400 milions que es va vendre el 2014 amb descompte a Blackstone abans de la privatització de l'entitat i que tenia un 22% de morositat.

Segons el ministre, l'objectiu és que no es repeteixin en el futur “situacions menyspreables” gràcies a “les polítiques de transparència i rigor”. Malgrat aquests temes, Guindos va considerar que la corrupció a Espanya “no és estructural”, tot i que sí que va reconèixer que l'existència d'una bombolla de crèdit i immobiliària va venir acompanyada de la comissió de “moltíssims errors, la pèrdua de valors” i de “situacions d'impunitat”.

Un altre dels eixos del discurs del ministre va ser el crèdit i els resultats de l'examen a la solvència de la banca, ja que els dos temes es van tractar conjuntament. Juan Moscoso del Prado, nou portaveu d'Economia del PSOE, va rebatre les lloances del ministre sobre la bona nota de la banca en la prova del BCE recordant que “segons el Banc d'Espanya, des del 2009 els espanyols hem posat 61.495 milions públics a la banca” i, malgrat això, “ens hem quedat amb un sistema oligopolístic en el qual les famílies i les pimes tenen poquíssima capacitat de negociació. I ha desaparegut el crèdit que hi havia en aquella xarxa capil·lar d'entitats...”.

Pedro Azpiazu, del PNB, va incidir en la falta de crèdit i va recordar que “el BCE va anunciar fa força temps que, si fos necessari, adoptaria mesures dràstiques. Encara les estem esperant. No sé en quin punt del precipici hem de ser perquè es vagin adoptant aquestes mesures”.

Guindos va respondre que l'import total de crèdit ha de seguir baixant perquè ja no es dóna a la construcció. “Em preocuparia si no cau. L'important és que ara es reorienti a altres sectors amb futur, com està passant. Resulta molt destacable que el crèdit nou a les pimes hagi crescut en l'últim any més d'un 6%. Empreses i llars han corregit el seu palanquejament en 430.000 milions des del 2010, i han convergit cap a la mitjana europea”. Va descartar que pogués arribar un tercera recessió econòmica per la caiguda de l'euro davant del dòlar, la fortalesa de la demanda interna i les reformes realitzades a Europa. I va concloure amb un missatge esperançador: "La banca té uns balanços sanejats i està en condicions de contribuir a la recuperació amb l'augment del crèdit a famílies i empreses”.