Islamistes i laics es disputen el control del nou Govern d’unitat a Tunísia

Les primeres eleccions totalment democràtiques celebrades ahir aquest diumenge a Tunísia, després de la Constitució i la llei electoral confirmades aquest mateix any per primera vegada en un país musulmà després de les revoltes de la Primavera Àrab, són en realitat un duel que se simplifica molt en la confrontació del model islamista moderat d’Ennahda i el laic centrista de Nida Tunes. Aquesta disputa existeix i és evident, però hi ha més. També està en joc el trànsit difícil des de l'eufòria postrevolucionària i de l'alliberament de la societat després de la caiguda del tirà Zine al-Abidin Ben Ali a la sempre confusa gestió de la recollida d'escombraries. La bona participació va desmentir els pitjors vaticinis que auguraven una gran abstenció davant la desafecció de la política i pels problemes econòmics de molts joves i dones; ara relegats després del fulgor inicial de la revolució dels gessamins.

Les dades finals amb els resultats oficials de les primeres eleccions generals veritablement democràtiques de Tunis i d'un país àrab després de les revoltes del 2011 es coneixeran dimecres. Ahir a la nit només es va poder confirmar l'alta participació (superior a la del 2011) i la tendència a consagrar en el nou Parlament i el Govern consegüent una divisió política bipolaritzada entorn d’Ennahda i Nida Tunes.

Una d'aquestes dues forces antagòniques tindrà ara la responsabilitat de proposar un primer ministre i, cosa que resultarà més rellevant, una nova coalició en el poder. Els seus dos líders històrics, tant Rached Ghanuchi (de 73 anys, a les files islamistes), com Caid Essebsi (de 87), pels centristes laics, han promès en campanya que conversaran amb més partits per governar junts en el que defineixen, segons el cas, com un Executiu de “concentració, de consens o d'unitat nacional”. Encara que disposessin en solitari de majoria absoluta, aquests 109 escons inviables de sumar per si sols amb un sistema electoral basat en una modalitat proporcional en què preval el repartiment entre els partits minoritaris. En l'actual Cambra (217 diputats) hi ha més de 20 partits i per a aquestes eleccions s'han registrat uns 80 partits amb 1.327 llistes.

La incògnita és, per tant, qui liderarà aquesta gran coalició i com s'enfrontarà el nou Govern a un país en crisi i sense grans recursos que necessita demostrar als ciutadans que la democràcia real de cada dia també compensa. I funciona. Ennahda i Ghanuchi han acceptat que els governs que ells han impulsat i sostingut aquests tres anys prou han fet amb establir els pilars d'aquesta transició inacabada. I ara prometen que es dedicaran per fi a governar els temes de país.

La incògnita és qui liderarà la gran coalició i com afrontarà el nou Govern un país en crisi i sense grans recursos

Nida Tunes, que va néixer en aquest període com una formació sobretot anti-Ennahda i ha incorporat en el seu si des de combatents contra l'anterior règim fins a excol·laboradors del dictador, proposa el principi maximalista del relleu en el poder. En aquest enfrontament maniqueu s'associa Ennadha amb la militància cega, l'islamisme dogmàtic, l'antic. I a Nida Tunes, amb el modern, el laic, l'eficaç, l'útil. Les enquestes, que estan prohibides però a les quals tenen accés tots els partits —que per cert s'han gastat en aquesta campanya molt diners en assessors de comunicació internacionals—, vaticinaven fa mesos un canvi a favor de Nida Tunes.

Ennahda, malgrat que va prometre un islamisme moderat, seguia despertant desconfiança pel que ha passat amb forces similars en altres nacions àrabs implicades després del caos de la Primavera Àrab a Síria, Líbia, Egipte o el Iemen. Però, segons observadors internacionals que han consultat aquestes dades i amb els quals va contactar EL PAÍS, aquest corrent s'ha corregit aquestes últimes setmanes i tots dos partits estarien ara prop de l'empat. La bona dada de la participació (més d'un 50% dues hores abans del tancament dels col·legis) va arribar al final per complicar aquestes interpretacions. Es pressuposava que ni les dones ni els joves, oblidats després d'insuflar en el seu moment vida a l'evolució dels gessamins, anirien en massa a les urnes i que una elevada abstenció beneficiaria Ennahda, que té un cos electoral segur i molt militant.

Però en la jornada electoral, tranquil·la i sense incidents greus, es va congregar molta gent als 4.864 col·legis electorals. A les cues davant els col·legis dels carrers de Marsella, Rússia o Charles de Gaulle de la capital s'acumulaven molts homes grans.

Però també hi havia noies joves que després penjaven amb orgull a les xarxes socials les seves fotos dels dits tintats després d'haver votat. Yusma: “Per una democràcia unida i perquè tot va suaument”. Racha Woo: “Per una vida millor i un futur més brillant”.