Sense punteria

L'Espanyol es va regalar una bonica tarda de futbol i emoció al Power 8. Hi va haver moltes oportunitats, càntics d'"uiii, ohhh i aiiii", però no es va celebrar cap gol per la falta de punteria dels homes de Sergio González. Els blanc-i-blaus van superar la incògnita de jugar sense Sergio García, el jugador més desequilibrant, però van penalitzar en l'encert a porteria. Superiors en futbol contra un insípid i poc agosarat Deportivo, l'Espanyol es va quedar a mitges per arrodonir un partit que va disputar amb molt bones intencions.

Va aparèixer un Espanyol molt atrevit, malgrat la lesió de l'ariet Sergio García. Els dubtes es van esvair en un tancar i obrir d'ulls. Sense el 9, un mestre de l'embruixament, els de Sergio González perden trucs en atac. No obstant això, el preparador de l'Espanyol va moure la pissarra, va deixar el 4-4-2 i va col·locar Àlex Fernández en el carril del 10. Tàctica valenta per guanyar situacions de superioritat a la medul·lar i contrarestar el bon toc de pilota del doble pivot del Deportivo. El conjunt gallec arribava a Barcelona animat per la victòria davant del València. El resultat els convidava a sortir a buscar el matx, però l'equip de Víctor Fernández es va mostrar excessivament cautelós, molt tancat a la rereguarda.

Intens i mòbil, l'Espanyol pressionava i movia ràpidament l'esfèrica. Un pas endavant en el joc després que, d'acord amb l'entrenador espanyolista, els blanc-i-blaus havien esborrat de cop i volta en les últimes jornades la intenció platònica d'associar-se al voltant de la pilota. No obstant això, el Deportivo va llançar la tovallola d'entrada i els nois de Sergio van controlar el partit. Cañas i Víctor Sánchez robaven totes les pilotes dividides a la medul·lar i a les bandes hi havia pebre amb Lucas Vázquez i Montañés. Un tir lliure de l'extrem gallec va fregar el travesser i una bona maniobra individual de l'exsaragossista va obligar Fabricio a estirar-se. No hi havia notícies dels jugadors gallecs. Fariña i Cuenca no deien ni piu i els dos puntes anaven perduts. Víctor Fernández va aprofitar la lesió del jove Lucas Pérez per donar entrada a José Rodríguez, a veure si així contrarestava la superioritat al migcamp de l'Espanyol. No va ser el cas. Els blanc-i-blaus dominaven, però sense acabar d'inquietar Fabricio. Fins que abans del xiulet de la primera meitat li va quedar un caramel de pilota al punt de penal a Lucas Vázquez, després d'una carambola al rectangle de l'àrea. L'extrem no la va connectar bé i va haver d'ofegar el crit de gol.

En la represa no va canviar el guió del partit. Al contrari; l'Espanyol va posar una marxa més al seu joc. Van doblar la superioritat per les bandes i Stuani, lluitador com sempre, buscava pescar de cap els centres dels ales lleugerets blanc-i-blaus. La va tenir per dues vegades l'uruguaià Stuani amb un cop de cap que va sortir per sobre del travesser i en un u contra u amb Fabricio. No va trobar porteria en cap de les dues. Atent, Sergio González va fer entrar Caicedo per sumar un altre tanc a l'àrea. El Deportivo estava tancat al voltant del porter gallec, que jugada rere jugada es motivava encara més. La sort no va trucar a la porta del Power8 i l'Espanyol va marxar amb les mans buides, però amb la mirada contenta pel bon joc desplegat davant un Deportivo inofensiu.