6.000 supervisors es juguen el prestigi amb el nou test a la banca

Els test de solvència de la banca han perdut la seva credibilitat davant l'opinió pública europea. La raó és que els dos que s'han fet fins ara, el 2010 i el 2011, no van advertir dels enormes problemes de solvència que tenien alguns bancs que van fer fallida més tard.

El responsable d'aquell fiasco va ser l'Autoritat Bancària Europea, (EBA, per les sigles en anglès), amb seu a Londres. Ara, el Banc Central Europeu (BCE), futur supervisor únic, ha agafat la batuta i ha canviat la metodologia per posar fi a aquest desprestigi i saber realment com estan els bancs i que puguin començar a donar crèdits.

Uns 6.000 supervisors dels 18 bancs centrals de la zona euro, a més del BCE, es juguen el seu prestigi en unes proves que han preparat durant un any i que han costat 500 milions d'euros. Avui el BCE i l'EBA oferiran els resultats. Frankfurt analitza 129 institucions de la zona euro. L'EBA inclou les britàniques i filials d'altres països que no tenen euro. En total, s'estudiaran uns 150 grups bancaris. L'import total dels actius analitzats és de 3,72 bilions, el 58% del total de totes les entitats.

Els bancs examinats són els que, a partir del 4 de novembre, estaran supervisats pel BCE, ja que superen els 30.000 milions en actius o el 20% del PIB del país d'origen.

Frankfurt analitza 129 institucions de la zona euro amb uns actius totals de 3,72 bilions, el 58% del total de totes les entitats.

S'esperen una mica més de vint suspensos, però cap d'espanyol. El BBVA, Sabadell, Popular, Santander, Bankinter, Ibercaja, La Caixa, Grupo Cajamar, Kutxabank i Unicaja, així com els que van rebre ajudes, Bankia, Catalunya Banc, BMN, Liberbank i Novacaixagalicia (ara Abanca), són el que han estat examinats.

La prova se centrarà en dues parts: l'Asset Quality Review (AQR), que és la revisió de les carteres de crèdit amb més risc (i les provisions que tinguin assignades) i, en segon lloc, un test als comptes per comprovar si tenen prou capital per afrontar una hipotètica tercera recessió amb més atur i una caiguda més forta del preu de l'habitatge. Els que no la superin, hauran d'intentar aconseguir el capital al mercat. Si no, serà el seu Govern qui demanarà un préstec a Europa per tapar el forat.

El Banc d'Espanya i el Ministeri d'Economia esperen que això no passi a cap banc espanyol perquè estan més reforçats que els seus competidors europeus, ja que han tingut un examen més. El 2012, la banca espanyola es va sotmetre a unes dures proves de resistència capitanejades per Oliver Wyman per saber quants diners havia de demanar Espanya a Europa per sanejar el sector mitjançant un rescat financer. El resultat va ser que es necessitaven 40.000 milions, principalment per a Bankia, Catalunya Banc i Novagalicia. Aquestes dues últimes ja s'han venut, juntament amb el Banc de València, la qual cosa ha suposat pèrdues irrecuperables de 26.000 milions per als contribuents. Segons el supervisor, des del 2008 la banca espanyola ha incrementat les provisions en 281.000 milions, el 28% del PIB, i ha elevat el capital en 61.400 milions.

Tot i això, la duresa de l'examen podria fer que alguna entitat tingués algun dèficit en el test, tancat a 31 de desembre del 2013, que l'hauria pogut esmenar durant el 2014.

“L'objectiu de les proves és triple: incrementar la transparència dels comptes dels bancs, reparar els balanços de les entitats febles i recuperar la confiança en el sector perquè pugui donar crèdit”, apunta Fernando de la Mora, director general d'Álvarez & Marsal, consultora financera internacional que ha assessorat diverses entitats per a aquestes proves. Pel que fa a la transparència, tant executius de grans entitats com d'aquesta empresa, coincideixen a assenyalar que mai hi ha hagut tantes dades sobre els secrets d'un banc. “Es calcula que se sabran 12.500 xifres sobre cada banc, la qual cosa suposa 1,9 milions de dades en total. Això no havia passat mai abans”, apunta De la Mora.

Respecte a la reparació de balanços, Mario Draghi, president del BCE, va comentar el 9 d'octubre: “Des de l'estiu del 2013, els bancs de la zona euro han enfortit els seus balanços en 203.000 milions. Això inclou 59.800 milions en més capital, 31.600 milions en bons convertibles contingents” (instruments de capital) “26.000 milions en retenció de beneficis, 18.300 milions per venda d'actius, 17.600 en noves provisions i uns 50.000 en altres actius”. El mercat espera en tensió el veredicte.