Com a davanter com cal, Benzema

Encara que faltava Bale sobre la gespa del Bernabéu, la nòmina de davanters del clàssic no resisteix comparació planetària ni talonari de Qatar o rus. Però només Benzema va destacar per damunt dels altres, el millor 9 dels nous.

L'efecte Luis Suárez –que va debutar a l'octubre tal com ho va fer el 1973 amb Cruyff i que ho va fer en un clàssic com Celades el 1995– va durar poc, el temps que Casillas va treure el gadgeto braç per rebutjar una rematada que des del Camp Nou es va cantar gol i que al Bernabéu, per més escèptics moderns que hi hagi, es va esperar amb encert el miracle. Abans, l'uruguaià ja havia assistit Neymar en un canvi d'orientació sensacional, després prolongat pel brasiler amb una fantàstica doble finta i un xut sec a gol. L'efervescència dels davanters, del trident anhelat, va agafar per sorpresa el Madrid, que esperava un rival de pausa i toc, lluny de les corredisses que sempre van definir l'ideari blanc amb permís de la Quinta del Buitre i Di Stéfano. Però també va durar poc.

Obstinat Luis Enrique a acumular davanters per dins, el Barça es converteix en un equip més fàcil de marcar perquè com més elements, menys espai. És ben cert. Triangular en unes poques rajoles està a l'abast de Messi, Neymar i Luis Suárez. Però sempre que el rival no es tanqui a la seva àrea i, sobretot, que hi hagi un assortidor de pilotes en condicions. I al Barça, traient el fetge per la boca, cansat de córrer i de les anades i vingudes, no hi havia un Xavi o un Iniesta que enllacés amb els tres homes de dalt. No va ser pas així amb Benzema.

Isco i James, al contrari que els migcampistes blaugrana, van córrer cap endavant i no cap enrere. Així, van fer de palanca del Madrid i van embogir el matx, còmodes al galop i eficaços en les passades interiors. No van buscar gaire Cristiano Ronaldo, potser perquè Benzema es va menjar el Bernabéu, colós gegantí, amb el pas dels minuts. Resulta que per jugar al contraatac no es necessiten només extrems, sinó que cal un davanter centre fantàstic que actuï de punt final (cosa que li falta al Barça, amb Messi d'enllaç més que de rematador). I en la seva peculiaritat, el 9 del Madrid no només remata (com en el tercer gol blanc o l'oportunitat resolta amb un doble travesser) sinó que juga per als altres, tot un rara avis que defensa la solidaritat abans que l'egoisme a l'àrea rival. Si fins i tot va fer una pantalla fonamental a Mascherano en el gol de Pepe! Omnipresent i capital al Bernabéu, com a davanter com cal, Benzema.