_
_
_
_
França

La guerra interna del Partit Socialista francès arriba a la cúpula

Valls critica “l'esquerra antiquada” i no s'oposa a canviar el nom del PS

Carlos Yárnoz
El primer ministre francès a l'Assemblea Nacional del 22 d'octubre.
El primer ministre francès a l'Assemblea Nacional del 22 d'octubre.E. F. (AFP)

Manuel Valls va irrompre aquest dijous en la batalla interna del Partit Socialista (PS) francès amb un pla valent per reinventar l'organització, canviar-ne el nom i crear un front comú de forces progressistes. “Cal posar fi a l'esquerra antiquada, que s'aferra a un passat superat i nostàlgic”. El primer ministre se situa així com una hipotètica alternativa al lideratge del socialisme, avui en convulsió, quan els sondejos i els analistes consideren amortitzat l'actual president del país, François Hollande.

Más información
El sector rebel del Partit Socialista francès guanya força (castellà)
Le Pen intenta rentar la cara del FN per conquerir el poder (castellà)
El passeig triomfal de Sarkozy es complica (castellà)
Valls trenca un tabú en vincular l'ajuda per fills a la renda (castellà)
França abraça la liberalització econòmica (castellà)

La contundent entrada en escena de Valls ha polaritzat encara més la divisió interna. El cap del Govern francès intenta ara compatibilitzar el seu càrrec amb un lideratge reformista al seu partit, l'esquerra ha de ser “pragmàtica, reformista i republicana”, com ha assenyalat a L’Obs, nom que va estrenar aquest dijous l'històric Nouvelle Observateur. Quan li pregunten si no havia de ser també “socialista”, respon: “Repeteixo: pragmàtica, reformista i republicana”. Al costat d'aquesta resistència al terme socialista, el dirigent no descarta fins i tot canviar el nom del partit. “Per què no?”.

Després de reiterar que “l'esquerra pot morir si no es reinventa”, el primer ministre insisteix que el seu plantejament és més pragmàtic que ideològic “perquè la ideologia ens ha portat a desastres”. “L'esquerra que renuncia a reformar, que tria solucions del passat abans de resoldre els problemes del present és una esquerra que s'equivoca de combat”, argumenta. “Quan l'esquerra s'embolica en el passat, en els tòtems, deixa de ser fidel a l'ideal del progrés i, per tant, a ella mateixa”, afegeix. A més, Valls advoca per “una casa comuna, una federació o una sola formació” de totes les forces progressistes franceses per frenar el Front Nacional.

Dirigents socialistes, com el primer secretari, Jean-Christophe Cambadélis, o el president de l'Assemblea, Claude Bartolone, han rebutjat canviar el nom al PS. “Quina idea més rara”, ha escrit al seu blog Bartolone. “Concentra't en la teva feina de primer ministre. No és el millor moment per llançar aquest debat”, afegeix. El 2009 i el 2011, Valls ja va plantejar aquesta opció i va ser amenaçat amb un expedient d'expulsió per la llavors primera secretària del partit, Martine Aubry, avui alcaldessa de Lilla.

Valls eludeix el terme 'socialista' i defineix l'esquerra com “pragmàtica i reformista”

Valls no ha ocupat mai un càrrec de relleu a la cúpula del PS. Sí que va intentar ser candidat a les presidencials del 2012, però va ser eliminat en la primera volta amb un minso 5,6% de suports. Ara, en canvi, es presenta amb tot un projecte per transformar una formació convulsa minada per un embravit grup de diputats rebels i pel mínim suport social (un 13%) al cap de l'Estat.

Amb la seva declaració de principis, Valls ataca els díscols i se situa com a potencial alternativa al lideratge d'una nova esquerra. I ho fa quatre dies després que els primers hagin fet un pas més perquè disposen de nova líder, Aubry, qui va criticar a Le Journal du Dimanche la política econòmica del Govern perquè, segons va dir, “cal que acabin les velles receptes liberals”.

En aquesta deriva, 39 diputats rebels, la majoria propers a Aubry, es van abstenir dimarts en la votació del projecte de pressupostos del 2015. Entre ells, Benoît Hamon i Aurélie Filipetti, ministres de Valls fins a l'agost. El calendari polític fa pensar que la guerra no amainarà. El diputat rebel Jean-Marc Germain, excap de gabinet d'Aubry, reitera que les desenes de diputats crítics —entre 30 i 40— es continuaran abstenint mentre el Govern no canviï la política econòmica.

El calendari polític apunta al fet que les tensions internes augmentaran les properes setmanes

La tensió ha pujat tant que Cambadélis es va veure obligat aquest dijous a fer “una crida solemne a la unitat dels socialistes”. “Els corrents han de debatre sense batre's”, va dir. D'aquí a finals d'any els projectes de pressupostos i de la seguretat social, que inclouen el primer gran reajustament, s'han de sotmetre a diverses votacions. Juntament amb l'entrada en escena d'Aubry i el discurs agressiu de Valls, tot indica que la tensió augmentarà. Davant, el centredreta de la Unió per un Moviment Popular (UMP) dirimeix, també dividit, qui liderarà el partit. Només el Front Nacional, el rival que les dues grans formacions diuen combatre costi el que costi, surt beneficiat en els sondejos. Els tres es plantegen canviar de nom, cosa que dóna una idea de la situació que viu França.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_