Els EUA i Turquia canvien d’estratègia per frenar l'auge de l’Estat Islàmic

Fins que Barack Obama no va trucar a Recep Tayyip Erdogan, el dissabte a la nit, Turquia tenia tancada la frontera i impedia que les milícies kurdes de l’Iraq, els peixmergues, accedissin a Kobane (Ayn al-Arab, en àrab) des de Turquia. Després de la trucada del president dels EUA al seu homòleg turc, la ciutat siriana fronterera amb Turquia, que fa un mes que resisteix al setge del grup gihadista Estat Islàmic (EI), va rebre la matinada de diumenge a dilluns subministraments per via aèria —armament i ajuda mèdica donats pels kurds iraquians— llançats per l’Exèrcit dels EUA. I es concretava la garantia que els peixmergues podran accedir a Kobane des de Turquia i unir-se a la milícia kurda local, les Unitats de Protecció Popular (YPG en les seves sigles kurdes).

Per part d’Ankara, el canvi de política és significatiu perquè dóna via lliure a les forces de seguretat del Kurdistan iraquià perquè reforcin la lluita contra els extremistes sunnites de l’EI i abandona el motiu que esgrimia per denegar-los l'entrada: que les YPG són la branca siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK en kurd), considerat una organització terrorista tant per Turquia com per la Unió Europea i els Estats Units.

“Ajudarem els peixmerguess a creuar a Kobane, els debats encara estan en marxa”, va confirmar dilluns en conferència de premsa Mevlüt Çavusoglu, ministre turc d’Exteriors. “No volem que Kobane caigui [en mans de l’Estat Islàmic]”, va afegir Çavusoglu, que ratificava als periodistes la notícia avançada per mitjans kurds iraquians citant fonts anònimes.

També Washington va alterar la seva posició i en menys de dues setmanes va passar de considerar Kobane “un objectiu no estratègic” a assegurar que hagués estat “una irresponsabilitat, a més de moralment molt difícil, donar l'esquena a una comunitat que lluita contra l’Estat Islàmic”. Totes dues cites són del secretari d’Estat, John Kerry. La primera, del 8 d'octubre passat. L'última, de dilluns durant una trobada amb la premsa a Jakarta.

Coneixedor de la importància del canvi —és la primera vegada que el Pentàgon lliura armes als defensors de Kobane, fet que indica la importància estratègica de la ciutat—, Kerry va declarar que es tractava d’“una emergència davant un moment de crisi”, i va matisar que la mesura era “momentània”. L’aclariment té sentit, ja que el 8 d’octubre Kerry va assegurar que “per molt horrorós que sigui contemplar en temps real el que està passant a Kobane, cal fer un pas enrere i entendre quin és l'objectiu estratègic”.

Kerry va explicar que ell mateix havia parlat amb dirigents turcs i que també ho havia fet Obama, per “deixar molt, molt clar” que no hi havia un “canvi de política”. Amb canvi de rumb o sense, la setmana passada el Departament d’Estat informava que el cap de setmana anterior hi havia hagut per primera vegada una reunió oficial entre un diplomàtic dels EUA i les milícies kurdes a Síria, a les quals fins ara Turquia mirava amb reticència pels possibles nexes amb el PKK. Segons Reuters, serien aquests mateixos milicians kurds els ulls del Pentàgon a l'hora d'atacar les posicions de l’EI a Kobane, que ja ha viscut 135 atacs aeris contra posicions dels extremistes sunnites.

Dilluns es van produir sis nous bombardejos contra els gihadistes i també per destruir un dels contenidors amb armes que els avions dels EUA havien llançat de matinada, ja que va caure en una zona controlada pels gihadistes, de manera que hi havia risc que les armes acabessin a les seves mans, explica el cap central nord-americà en un comunicat.

Kobane només està defensada per la milícia kurda local, que ha aconseguit resistir l'empenta dels gihadistes, més nombrosos i més ben armats, en part gràcies als atacs aeris de la coalició internacional contra els gihadistes liderada pels Estats Units.

L'avanç dels radicals de l’Estat Islàmic cap a Kobane va desplaçar prop de 200.000 persones, que van creuar al costat turc com a refugiades, i va provocar que kurds turcs acudissin a la zona per ajudar els desplaçats i també per intentar creuar a Kobane per unir-se a la lluita juntament amb la milícia local YPG.

La presència d'un enemic comú encarnat en els gihadistes de l’EI ha apropat les diferents faccions kurdes, que, per exemple, ja han combatut juntes contra l’Estat Islàmic al nord de l’Iraq. Ara, i gràcies al permís de Turquia, la mateixa situació podria reproduir-se a Kobane.