L’amfitriona de Junqueras: “S’esmuny com una anguila”

Eugenia Parejo, l'amfitriona del programa ‘Salvados’ de diumenge a la nit, que va reunir el líder d’ERC, Oriol Junqueras, amb una família sevillana per contraposar opinions sobre el procés independentista, ha parlat amb EL PAÍS d’aquesta experiència, que es va rodar el passat 8 d’octubre a Gines. La protagonista de la vetllada, una dona de 74 anys que havia treballat en cooperació internacional –ha viatjat moltes vegades a l’Àfrica– i s’ha casat tres vegades, afirma que per ella la trobada va ser “una sorpresa” perquè Junqueras “és un paio normal, amb qui es pot parlar”. Això sí, “s’esmuny com una anguila”, afegeix cofoia d’haver participat al programa de La Sexta, que van veure 4,1 milions d’espectadors. Durant l’emissió, Parejo i Junqueras es van intercanviar alguns missatges.

Pregunta. Eugenia, Junqueras és un bon comensal?

Resposta. Va ser un convidat genial, perquè és un paio normal. Per mi va ser una sorpresa. Algú normal amb qui es pot parlar de tot, encara que no estiguis d’acord en moltes coses. Això és el que falta en aquesta terra. A més, s’ho va menjar tot, però perquè en vaig servir poquet. El cocido és droga dura i no volia que s’adormís després.

P. Manté el contacte amb ell?

R. Sí, abans de marxar em va demanar el telèfon. Hem intercanviat alguns whatsapps. Ell m’ha enviat una foto del seu nen, i ahir durant l’emissió ens vam enviar alguns missatges. La pena és que vulgui una Catalunya independent.

P. No la va convèncer?

R. L’entenc, però no m’ha convençut. És un polític fenomenal, s’esmuny com una anguila. Ell té la seva idea i l’entenc, sempre et porta cap a la seva banda. Però m’agrada haver-lo vist en directe i que sigui de veritat. Això sí, són on són perquè els catalans s’han sentit putejats. Jo no vull que Catalunya se’n vagi i per això s’ha de parlar.

P. Què creu que Espanya pot oferir a Catalunya?

R. Un Estat federal. Canviar la Constitució perquè es reconegui que Catalunya té les seves particularitats. Jo crec que és un país diferent, com Galícia o com nosaltres. Hi ha una sèrie de privilegis que abans tenia i els hi han de tornar. A cadascú el que és seu.

P. A què es refereix?

R. A la seva llengua, la seva cultura, els seus recursos fiscals. Jo no hi entenc de política, però els polítics s’han d’asseure a parlar i a fer propostes, no poden anar sempre amenaçant amb la llei.

P. Vostè va brindar per una reunió estupenda. Creu que els altres comensals pensaven el mateix?

R. Sí, n’estaven encantats. Uns són d’esquerres i els altres més de centredreta. Però tots són persones amb qui es pot parlar.

P. Com és que van seleccionar la seva família?

R. Havien fet entrevistes a diferents famílies. A mi em van trucar i em va semblar molt bé participar-hi. Vaig pensar que seria interessant i divertit poder parlar amb Junqueras directament.

P. Li agradaria venir el 9-N?

R. M’encanta Barcelona. Sempre que puc hi vaig. Les mentides sobre els catalans no me les crec. A mi sempre m’han tractat molt bé. No m’hi sento com a l’estranger, m’hi sento com en una part del meu país que és diferent, com Galícia i el País Basc.

P. Quan ha sortit aquest matí al carrer què li han dit els veïns?

R. Els ha agradat molt el programa. Aquí hi ha gent de tot tipus i estaven encantats amb l’Oriol. Jo no en vaig dir res, del programa, però el van veure pel carrer el dia que van gravar. Ha sigut tot un esdeveniment al poble, tots es volien fer fotos amb en Jordi Évole.

P. I amb Junqueras?

R. Això ja no ho sé.

P. El Tribunal Constitucional ha deixat suspesa la consulta que va aprovar el Parlament i pot haver-hi plebiscitàries. Altra vegada amb la llei, com deia al programa?

R. Que la canviïn i legalitzin la consulta. És imprescindible que els catalans votin. Hem de saber quants volen ser independents i quants es volen quedar.

P. I vostè que creu?

R. Malgrat la campanya magnífica que els ha fet el govern espanyol, jo crec que guanyaria el no.

P. Creu que a Catalunya li aniria més bé si fos independent?

R. Jo crec que no, perquè tal i com està l’economia mundial, tots junts, encara que sent diferents, podem fer més coses i tenir més força.

P. I creu que finalment serà independent?

R. Jo penso que no arribarà aquest moment.

P. Al final el Govern espanyol farà algun moviment?

R. Tant de bo. L’ha de fer. Ha creat un problema absurd i l’ha d’arreglar, per això els paguen.

P. Es va sentir còmode gravant el programa?

R. Encantada. No hi havia guió. En Jordi Évole donava alguna idea i la conversa anava sorgint. Tot va passar tal com es va veure. Vam parlar moltíssim, tant com vam voler.