Wikileaks també és Wikimoda

Així ho anunciava fa uns dies el diari Times of India. Assange ha firmat un contracte amb la companyia de marxandatge Franchisee India per comercialitzar peces i accessoris amb el seu retrat, el seu logo i algunes de les proclames més mítiques del seu discurs. Wikileaks té una àmplia base de fans al país asiàtic, i els seus membres esperen poder vendre aquests productes tant en botigues físiques com en digitals. “Tenim dissenyadors a França i en altres llocs del món que estan disposats a col·laborar amb nosaltres”, afirma al Washington Post Olafur Vignir Sigurvinsson, portaveu de l'organització.

La veritat és que Assange fa algun temps que intenta rendibilitzar la cara més estètica de Wikileaks. Fa tres anys afirmava en una conferència de premsa que havia patit el bloqueig dels canals de donació directa que permetien que l'organització continués treballant. El màrqueting es revelava llavors com la via més efectiva per recaptar fons.

Per això el 2011 es va associar amb la distribuïdora alemanya Spreadshirt AG (que comercialitza samarretes de grups musicals) per dissenyar peces, adhesius i tasses corporatives i vendre-les a la seva pròpia pàgina.

El hacker planeja que el seu llegat serveixi d’eina estètica per als que comparteixen els seus valors

Després va arribar l'estudi de disseny gràfic Metahaven, que es va proposar refer el logo i l'estètica de la web de Wikileaks. L'organització estava en els índexs més alts de la seva popularitat, i era el moment de reforçar-ne la imatge per convertir-la en una icona contracultural potent. La falta de fons va fer que el projecte no es pogués dur a terme íntegrament. “Vam fer mocadors i samarretes. Pensem que els mocadors eren una manera de donar suport a Wikileaks sense tocar-ne la identitat. D'alguna manera són com banderes que es porten posades”, explicaven els dissenyadors en una entrevista concedida a The Verge.

El febrer passat, Wikileaks va emetre un comunicat anunciant la creació de Wikilicense, una divisió destinada a crear col·laboracions entre l'organització i certs proveïdors. La mateixa estratègia que duen a terme les firmes de moda a l'hora de cedir la seva imatge a productes cosmètics o de decoració. “Wikileaks i Julian Assange tenen un reconeixement mundial increïble i tots els trets que caracteritzen les grans marques”, escriu l'organització a la seva pàgina, on també reiteren que els seus dissenys se centraran “en tot allò relacionat amb l'expressió individual”.

El seu primer pas ha estat la col·laboració amb Franchisee India, però tal com es reflecteix en els objectius de Wikilicense, Assange planeja que la seva figura i el seu llegat serveixin d'eina estètica per a tots aquells que comparteixin els seus valors. La proposta no s'allunya gaire de qualsevol marca d'estil de vida.

En aquest sentit, Vivienne Westwood va saber veure abans que ningú el potencial d'Assange com a nova icona de la moda més subversiva. Si fa dues temporades la dissenyadora va crear una sèrie de samarretes amb el seu propi rostre estampat sota el lema “Jo sóc Julian Assange”, els fons de la qual es van destinar al finançament de Wikileaks, l'estiu passat el seu fill, Ben Westwood, va proposar al hacker australià exercir de model en la seva desfilada. Finalment el cameo no va tenir lloc pels seus problemes de salut.

Ara és Assange qui, en la seva lluita per no perdre la popularitat, vol rendibilitzar la seva imatge i convertir-se en una mena de Che Guevara del segle XXI. Al cap i a la fi, els activistes d'Internet s'estan convertint en els nous ídols globals. Transformar la seva figura en una marca registrada és un pas lògic en la cadena. Si els va passar a les estrelles del rock i a alguns líders polítics, era qüestió de temps que els passés a ells.