El jutge imposa una fiança civil de 16 milions a Blesa i de tres a Rato

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha imposat una fiança de responsabilitat civil de 16 milions d'euros a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i de tres milions a Rodrigo Rato per l'escàndol de les targetes opaques. Aquestes quantitats asseguren les responsabilitats pecuniàries, que comprenen tant la responsabilitat civil com les multes que se'ls podrien imposar si fossin condemnats. El magistrat els ha concedit un termini de tres dies hàbils perquè dipositin la fiança, amb la prevenció que si no ho fan es procedirà a l'embargament dels seus béns. El termini per abonar-la, per tant, acaba dimecres que ve.

Per calcular aquesta quantitat, s'ha tingut en compte els diners que es van gastar com a presidents de forma "presumptament il·lícita", més el 25% que segons la llei es pot imposar, segons fonts de l'Audiència Nacional. Se'ls acusa d'un delicte continuat d'administració deslleial, una actuació que sanciona els administradors d'una societat que obren causant perjudicis amb abusos de les funcions inherents al seu càrrec.

La Fiscalia Anticorrupció i el FROB han demanat una fiança de responsabilitat civil de 15,5 milions d'euros per als expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato per l'escàndol de les targetes opaques. Aquesta xifra es correspon amb les quantitats gastades amb les targetes fantasma entre els anys 2003 i 2011. Del període analitzat, set anys corresponen a la gestió de Blesa al capdavant de l'entitat, i els dos restants a la de Rato.

Fonts jurídiques han informat de la petició del Ministeri Públic, a la qual s'ha adherit el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), dependent d'Economia, quan tots dos encara esperen en dependències de l'Audiència Nacional que el magistrat prengui una decisió sobre aquest tema.

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa continua en una sala de l'Audiència Nacional després de prestar declaració com a imputat durant 55 minuts davant del jutge Fernando Andreu per l'escàndol de les targetes opaques de l'entitat creditícia madrilenya. Blesa està, segons fonts jurídiques, a l'espera que el magistrat instructor li traslladi una notificació.

L'exdirector general de Caja Madrid Ildefonso Sánchez Barcoj s'ha desvinculat aquesta tarda davant el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu del sistema de targetes opaques al qual els consellers de l'entitat van carregar 15,5 milions d'euros en despeses personals entre el 1999 i el 2012. Sánchez Barcoj ha atribuït la creació d'aquest sistema de retribucions opaques al secretari del consell d'administració i ha assegurat que els pagaments amb la targeta black eren anteriors a la seva arribada al consell, segons fonts jurídiques. Sánchez Barcoj ha declarat com a imputat durant una hora davant el magistrat i ha contestat únicament a les preguntes del jutge, del fiscal i del seu advocat. Segons les mateixes fonts, Barcoj ha atribuït a despeses de representació de la caixa almenys un viatge a Centreeuropa que consta en els extractes de la seva targeta.

L'escàndol de les targetes de crèdit fantasma de Caja Madrid i Bankia, a les quals els consellers d'aquestes entitats van carregar despeses personals per valor de 15,5 milions d'euros entre el 1999 i el 2012, fa avui els primers passos a l'Audiència Nacional. El jutge  Andreu té previst interrogar aquesta tarda, a partir de les tres, els expresidents de l'entitat creditícia Miguel Blesa (1996-2009) i Rodrigo Rato (2010-2012) i l'exdirector general Ildefonso Sánchez Barcoj sobre l'origen i funcionament d'aquest presumpte sistema de sobresous opacs al fisc.

El magistrat, a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, ha reaccionat amb una celeritat poc habitual després de fer-se públic, l'1 d'octubre passat, que 83 dels 86 membres del consell executiu –els alts directius– i del consell d'administració van abonar amb la targeta béns i serveis molt allunyats de les despeses de representació pels quals se suposava que estava concebut aquest mitjà de pagament. Entre els càrrecs de les targetes Visa Business Or i Business Plata figuren restaurants i hotels de luxe, viatges, roba, joies i altres compres sumptuoses. El 25 de setembre passat , el ministeri públic va registrar a l'Audiència Nacional un escrit en què retia compte a Andreu del resultat d'una investigació que va començar la mateixa Bankia el juny d'aquest any.

En aquesta auditoria interna, l'equip de l'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, assenyalava l'existència de les targetes de crèdit black, que no tenien el suport de cap contracte amb els consellers ni estaven previstes pels estatuts de l'entitat, que va fer fallida el 2012 i va ser rescatada amb 22.424 milions d'euros de fons públics. L'informe posava en relleu, a més, que aquests fons, tècnicament rendiments del treball i, per tant, subjectes a impostos, no havien estat comunicats ni per l'entitat ni pels usuaris de les targetes a l'Agència Tributària.

La notícia ha suposat la dimissió dels seus càrrecs actuals més d'una dotzena de consellers de la caixa, entre els quals l'excap de la Casa del Rei amb Joan Carles I, Rafael Spottorno, que va gastar 223.900 euros i ha cessat com a conseller privat del rei Felip VI; l'exdirector general d'Economia de la Comunitat de Madrid, Pablo Abejas, que va carregar 246.715 euros, o José Ricardo Martínez, número dos de la UGT, que ha retornat els 44.154 euros que va gastar amb la targeta opaca.

El primer citat aquest dijous en aquesta causa per presumpta apropiació indeguda és Ildefonso Sánchez Barcoj. L'exdirector general de Caja Madrid i de Bankia va gastar 575.079 euros entre el 2003 i el 2012 amb la targeta fantasma, la qual cosa el converteix en el primer usuari d'aquest mitjà de pagament. Sánchez Barcoj va ingressar en el compte de consignacions del Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'Audiència Nacional 484.200 euros corresponents a la seva etapa a Caja Madrid, que se sumen als 90.879 euros que ja va retornar a Bankia al juliol, després de saber que es feia la investigació interna.

El director general financer era un veterà que feia 34 anys que era a la caixa, en què la seva dona, Isabel Bastit, també era directiva. Va ascendir sota la presidència de Jaime Terceiro, es va consolidar amb Blesa i va arribar al límit amb Rato. Està imputat per ser presumptament l'organitzador de la trama: va retirar uns 180.000 euros dels caixers i es va gastar 16.291 euros la nit de cap d'any del 2009. Només a El Corte Inglés es va gastar 100.000 euros, al marge de joguines, fruita, entrades de cinema, hotels de luxe, compres a Loewe. El seu sou era de 2,43 milions.

L'informe intern de Bankia assenyala Sánchez Barcoj com el responsable de l'atorgament de les targetes. No obstant això, fonts de la seva defensa van assenyalar dimecres que era “la secretaria de presidència”, que exercia Blesa, qui “establia el límit màxim i tenia accés a tots els moviments que es feien amb les targetes”. “Aquest departament és el que tenia el control sobre el que es pagava; cap treballador no podia estar per sobre del que assignava presidència”, van afegir des de l'equip jurídic de Barcoj.

El segon directiu que passarà pel despatx del jutge Andreu serà Miguel Blesa. Aquest controlava la caixa madrilenya i garantia la fidelitat dels consellers de tots els partits i organitzacions sindicals i patronals amb representació en aquesta mitjançant les targetes opaques, que se sumaven a uns salaris i dietes molt per sobre de l'habitual en el sector de les caixes d'estalvi.

Blesa, que va dirigir Caja Madrid des del 1996 fins al 2010 després de ser designat per José María Aznar per a aquest càrrec, va utilitzar la targeta per treure 90.000 euros en efectiu, allotjar-se en hotels de cinc estels o balnearis de luxe (75.000 euros en total), fer desenes de viatges a l'estranger, reparar automòbils de gamma alta de la seva propietat o comprar joies. Blesa, que s'havia posat un sou de 3,5 milions, té detalls tan cridaners com gastar-se 4.000 euros en una botiga d'informàtica uns dies abans d'abandonar la caixa.

La jornada de declaracions acabarà amb l'interrogatori de Rodrigo Rato, successor de Blesa a Caja Madrid i primer president de Bankia. L'exdirector general del Fons Monetari Internacional (FMI) va carregar a la seva targeta de crèdit despeses de joieries, botigues de roba, marroquineria, restaurants de quatre i cinc forquilles, hotels, balnearis, vols o grans magatzems com El Corte Inglés i la Fnac. En els seus últims tres mesos en Bankia, entre el febrer i el maig del 2012, va retirar en efectiu en caixers automàtics 16.000 euros, sempre en imports de 1.000 euros, segons consta en el desglossament de les despeses efectuades pels consellers de Caja Madrid, que van gaudir de targetes vises entre el 1999 i el 2012.

Entre el gener del 2010 i el maig del 2012, Rato va gastar 99.000 euros en més de 526 moviments. El càrrec de més import el va fer el 27 de març del 2011, quan va gastar 3.547 euros en begudes alcohòliques; el 12 de desembre del 2012 va invertir 2.439 euros en una empresa d'art sacre de Madrid anomenat Santarrufina. Va gastar també 969 euros en una sabateria, 680 euros a Loewe i 1.392 en una botiga de bricolatge i parament de la llar.

Són diversos els càrrecs que va fer Rato amb la targeta de l'entitat a restaurants de quatre i cinc forquilles, hotels de cinc estrelles i balnearis i en quatre dies consecutius (del 23 al 26 de febrer de 2011) va gastar 1.849 euros en un club o sala de festa.