Un ‘thriller’ sobre una xarxa de prostitució dóna el Planeta a Zepeda

A mesura que passin els anys, l'anàlisi dels premis Planeta oferirà una bona radiografia sociocultural i de les tendències de la indústria del llibre. Com a mostra, aquesta nit: amb el gènere de moda com a substrat —una novel·la negra ben carregada de trames de corrupció política que sedueix majorment el lector masculí— i amb un autor que funciona en el mercat global de la llengua castellana que ofereix avui les millors xifres de facturació a l’Amèrica Llatina. La 63a convocatòria del guardó a Barcelona, dotat amb 601.000 euros, va recaure en el periodista i escriptor mexicà Jorge Zepeda Patterson per Milena o el fémur más bello del mundo, un thriller trepidant sobre una xarxa de prostitució entre Mèxic i Espanya que s'aborda des d'un grup d'amics que salven la vida a una prostituta croata. La també periodista i autora Pilar Eyre, ben coneguda en el mercat local espanyol per la seva crònica social i les biografies de personalitats femenines, va quedar finalista (150.250 euros) amb Mi color favorito es verte [SIC], una història d'amor amb lleugera intriga detectivesca a partir d'una dona madura que s'enamora d'un francès que desapareix. Tots dos, a més, són autors de la casa. Tots els flancs del màrqueting editorial, doncs, complets.

Cansat d'acumular durant més de dues dècades de periodisme, en el que ell anomena “el meu calaix de casos impublicables”, informacions delicades sobre com operen i interactuen en la foscor les classes altes i els polítics, a Zepeda (Mazatlán, 1952) li va semblar veure en la ficció la possibilitat de “descobrir la realitat en color i sons Dolby en lloc d'imatges tallades en blanc i negre”. El resultat va ser Los corruptores, el seu debut en la novel·la l'any passat, que ja va publicar Destino (segell de Planeta), amb èxit de públic (ha superat els 30.000 exemplars i va ser declarada finalista dels premis Dashiel Hammett en la Setmana Negra de Gijón) i crítica notables. “Vaig poder fer un fresc sobre la classe política com no ho havia pogut fer quan em dedicava al periodisme”, diu Zepeda. I té el seu què perquè ho diu un mestre de periodistes, economista i sociòleg de formació, antic redactor de la secció d’Economia d'aquest diari, on encara col·labora, i que el 1991 va fundar a la mexicana Guadalajara el diari Siglo 21, des d'on va saltar el 1997 a Público i finalment al d'àmbit ja estatal El Universal, del qual va ser director entre el 2008 i el 2010. Des de llavors és el director fundador del digital Sinembargo.mx.

Inquiet, Zepeda ha buscat la distància llarga en assajos biogràfics punxants dels membres de les classes dirigents de Mèxic com Los suspirantes, Los amos de México o Los intocables, majorment publicats a Planeta México des del 2005.

La novel·la guanyadora és, en realitat, una continuació de Los corruptores, ja que tornen a ser els Azules, un grup de quatre amics que ocupen càrrecs importants de la societat mexicana que havien estat antics companys d’escola, els que canalitzen d'alguna manera l'acció. Batejats així pel color de les llibretes que feien servir a classe, acabaran salvant la vida d'una prostituta croata víctima d'una xarxa de la màfia ucraïnesa dedicada al tràfic de persones; la jove, segrestada al seu país, és portada a Marbella i posteriorment traslladada a Mèxic (escenari, des del l’àmbit llibresc, perfecte: el país és el 18è mercat editorial més gran del món, amb creixements del 3% anual), on es creuarà amb els Azules.

La novel·la guanyadora és, en realitat, una continuació de Los corruptores

És en aquesta escenografia on Zepeda situa personatges que es comporten fidelment als homes i dones als quals el periodista ha conegut i dels quals mai va poder acabar escrivint tot el que sabia, si bé admet que en aquesta segona entrega la càrrega de ficció és molt més elevada. Això sí, la tècnica de la veu coral i els capítols paral·lels tan elogiats es mantenen.

La intriga i el suspens detectivesc són menys intensos en l'obra d’Eyre (Barcelona, 1951) en favor d'una novel·la d'amor a partir de la boja passió que desperta en una famosa novel·lista i supervivent de la Gauche Divine barcelonina, als 59 anys, un francès, que acabarà desapareixent de la seva vida.

Els estats d'ànim pels quals passa la protagonista és un dels punts forts de Mi color favorito es verte, potser pel notable coneixement de la personalitat femenina que té l'autora (el seu últim assaig sobre la dona és La reina de la casa, publicat a Destino, del 2012) i que ha fet servir tant en la ficció com en l'assaig biogràfic, en els dos casos sempre sobre personatges de la jet-set i l'aristocràcia, línia amb la qual es va estrenar el 1985 amb el llibre Vips: todos los secretos de los famosos. Del primer gènere destaquen les seves novel·les Ena (2009), sobre Victoria Eugenia de Battenberg, o Pasión imperial (2010), a partir d’Eugenia de Montijo. Del segon sobresurt La soledad de la reina: Sofía, una vida. La seva última obra editada és la polèmica biografia Franco confidencial, on revelava intimitats del dictador.

A la popularitat dels temes abordats al llibre, Eyre afegeix la seva notable presència mediàtica, que arrenca dels anys noranta, quan va saltar a la petita pantalla fent crònica social. Des de llavors ha participat en els programes dels grans presentadors del gènere.

S’han presentat a la 63a edició del premi 453 novel·les (25 menys que l'any passat). Després d’Espanya (285), la zona d’Amèrica del Sud és d'on més originals s'han presentat. Dels EUA en van arribar 13, gairebé tants com de Mèxic (17).