Els EUA volen les bases espanyoles per a la seva operació militar contra l'ebola

Els Estats Units han demanat a Espanya l'ús de les bases de Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per al trànsit i escala dels avions que donaran suport a l'operació Unified Assistance (Assistència unificada), de lluita contra l'ebola a l'Àfrica Occidental. Els responsables de la sanitat militar espanyola negocien amb el Pentàgon "estrictes protocols” per evitar que els 3.000 militars que participaran en la missió puguin contagiar el virus a Espanya en tornar de la zona de risc, segons les fonts consultades.

Per calmar aquestes pors, Washington ha donat garanties que a bord dels avions no viatjarà personal mèdic que hagi atès directament malalts d'ebola, ni tampoc sospitosos d'haver contret la malaltia. Les escales serviran pel proveïment de combustible a les aeronaus. la càrrega de material i el descans de les tripulacions, de manera que és probable que pernoctin en sòl espanyol, però no que puguin sortir de les bases.

Una altra situació diferent és la del personal militar destacat a Espanya. A l'operació militar contra l'ebola ja participa una part dels 850 marines de la unitat de reacció desplegada a Morón per períodes prorrogables d'un any, que tornaran a la base sevillana quan acabin la missió a l'Àfrica.

Encara que la petició s'emmarca en el conveni bilateral, Espanya es reservarà la potestat d'autoritzar els vols i escales “cas per cas”; és a dir, que podria denegar l'aterratge d'avions amb passatgers sospitosos de contagi a bord.

El Pentàgon i Defensa negocien un protocol per controlar els avions i els passatges

La majoria del personal implicat en l'operació pertany a unitats d'enginyeria i logística, que s'encarregaran de construir els hospitals de campanya. També hi haurà vols de transport de material, els quals es monitoraran.

Encara que Espanya no s'hauria de negar a donar suport a una missió de caràcter humanitari —sobretot després d'haver autoritzat l'ús de les bases per a la lluita contra l'autodenominat Estat Islàmic—, això no vol dir que la qüestió no sigui delicada.

De fet, el Govern espanyol encara no ha respost a la petició que, a principis de setembre, li va fer el servei aeri de les Nacions Unides (UNHAS) per utilitzar l'aeroport de Las Palmas de Gran Canària (o fins i tot la base militar de Gando) com a pont aeri per portar material i personal mèdic als països més afectats per l'ebola: Libèria, Sierra Leone i Guinea Conakry. I això tot i que l'ONU ha donat garanties que els seus avions es desinfecten en origen i els passatgers se sotmeten a controls mèdics, així com el port de Las Palmas té una base logística del programa Mundial d'Aliments (PMA) dedicada a emergències a l'Àfrica Occidental.

Washington assegura que el seu personal no estarà en contacte directe amb els malalts

La petició està damunt de la taula del gabinet de crisi sobre l'ebola que dirigeix la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría. El problema radica, segons les fonts consultades, que abans de donar l'autorització definitiva cal garantir que la infraestructura sanitària de l'illa està preparada per afrontar un possible contagi.

El mateix problema es planteja a les dues bases militars andaluses. A l'operació de lluita contra l'ebola llançada pel president Obama participaran uns 3.000 militars, que durant sis mesos construiran 17 hospitals de campanya —amb 100 llits cadascuna— i instruiran el personal sanitari local per combatre l'epidèmia. El seu cost s'estima en uns 750 milions de dòlars. La caserna general de l'operació, dirigida pel Comandament dels EUA per l'Àfrica (Africom) serà a Monròvia (Libèria), i hi haurà una base intermèdia a Dakar (Senegal).