“No entenc bé el que he aconseguit”

Explica Márquez, encara amb el vestit de pell posat, enfundat en aquesta samarreta commemorativa que crida als quatre vents que és, una altra vegada, campió del món, que es va quedar en blanc en creuar la meta. “Si gairebé em surto en la primera corba!”, riu. El català li dóna un valor extraordinari al seu segon títol en MotoGP, no tant pel domini aclaparador, sinó perquè en la seva temporada de novell corria per pura diversió i no tenia ni la necessitat de guanyar ni l'exigència amb la qual ha bregat aquesta temporada en defensar la corona. “Guanyar l'any passat va ser molt especial, però per a mi aquest cop, encara que a la gent li pugui semblar que ha estat fàcil, m'ha resultat molt més difícil. He suportat molta pressió, la controlo bé, però l'he sentit més que mai. La gent espera molt de mi i això pesa molt”.

Va pesar tant que va arribar a confessar haver-se sentit tenallat pels nervis per primera vegada en la pista. “En les primeres voltes estava massa acovardit. Em podia la pressió. Era una carrera difícil, perquè era la primera oportunitat que tenia per guanyar el Mundial. Però també perquè venia de Misano y Aragó i sabia que un altre error aquest cap de setmana no seria bo per a la meva confiança. En la carrera no em sentia com sempre. Em van passar un munt de pilots en la primera corba”, reflexiona. Si bé el pla era el que es va veure: no córrer riscos innecessaris, no aspirar al triomf, només a batre a Rossi y Pedrosa, els únics rivals que, segons els càlculs, podien evitar el seu alirón.

Així l'hi va confessar a la seva mare, Roser, que s'havia quedat a casa, a Cervera, i amb qui va parlar per primera vegada a través dels micròfons de Catalunya Ràdio: "Mare, avui m'he portat bé!", relatava entusiasmat ell poc després de baixar-se del podi. "Hola, puça! Has tingut coneixement, eh?" I ell va concloure: “Sí, t'he fet cas”. Li costa a Márquez horrors renunciar a la victòria. Però aquesta vegada ho va fer. Tenia coses més importants per les quals preocupar-se: “Quan vaig passar Valentino, em vaig oblidar de Jorge. Potser en una altra situació podria haver-lo seguit i intentar guanyar, però aquest no era el meu objectiu”.

Havia de quedar bé davant dels caps. No fer bogeries. No tornar a fallar. Havia d'acontentar homes com el president d'Honda, Takanobu Ito, qui li havia dit que estaria aquest diumenge en el circuit per veure'l guanyar. “Com estreny!”, concedia llavors Márquez, a principi de setmana. Per això, quan va acabar la carrera, va esclatar de goig: “El vaig veure i li vaig donar una gran abraçada, com si fos un dels meus mecànics. Crec que es va sentir molt feliç”, diu una mica avergonyit per aquest gest tan espontani.

Amb la mateixa frescor pilota i s'expressa. “Crec que no entenc bé el que estic aconseguint. És difícil assimilar que he guanyat dos títols. I en vull més. Perquè els pilots sempre volem més. A més, l'any que ve he de millorar el meu rendiment. Encara estic aprenent i en algunes coses necessito millorar”, confessa. Està aclaparat per l'èxit, per les paraules dels qui han estat els seus rivals: “La de Marc ha estat una temporada gairebé perfecta. És tremendament efectiu, agressiu, ràpid i fort en el cos a cos”, diu Lorenzo. “És ràpid des del principi, amb qualsevol moto. L'any passat em preguntava quant podria millorar i per a la nostra desgràcia ha afinat l'estil de pilotatge i les frenades”, apunta Rossi. I ell respon: “Quan jo estava en 125cc i en moto2, eren Jorge, Valentino i Dani els que guanyaven. I jo em fixava en ells. Aquests dos anys he seguit aprenent moltes coses. Encara que el que més m'impressiona és Vale, que és segon en el Mundial, amb 35 anys, i segueix barallant fins a l'última corba per retardar el campionat”.

El comparen amb ell. Per arribar al domini de l'italià, Márquez ha de guanyar encara cinc títols més en la categoria reina. I sap que li costarà. “En la carrera d'un pilot el més difícil és mantenir-se a dalt i no fer una muntanya russa. Jo he pogut fer-ho dos anys, però sé que és difícil mantenir l'exigència, la preparació... Com més pugui guanyar, millor, però el meu somni ja s'ha complert”, conclou.