“Homicidi policial” a Cala Cortina

Diego Pérez, de 43 anys, diagnosticat com a esquizofrènic, consumidor habitual de cocaïna, que subsistia amb una petita paga social i a força de fer encàrrecs de tot tipus per als veïns, va desaparèixer la matinada de l'11 de març de casa seva, a Las Seiscientas, un barri marginal de Cartagena. Abans havia trucat dues vegades al 091 per avisar que una família el volia matar per haver-los robat dues bicicletes. Estava nerviós i alterat. En el registre de comissaria consta que l'última trucada la va fer a les 4:39 de la matinada. Aquí se li va perdre la pista. Segons l'informe de sortides d'aquella nit, dos agents es van dirigir a l'habitatge en el cotxe zeta número 54 i després de veure que no hi havia ningú als voltants de la casa van tranquil·litzar el veí i se'n van anar de ronda. Una sortida rutinària més.

La porta del pis del Diego va quedar oberta, els llums encesos, i sobre la taula, un bitllet de cinc euros i un pot de tabac filat, marca Winston. Els dies següents família i amics del desaparegut —un home tranquil, sense ofici conegut però estimat al barri— van realitzar batudes per muntanyes i platges properes. Van pentinar fàbriques abandonades. Agents de policia es van incorporar al rastreig i el retrat del desaparegut es va distribuir per tots els cotxes patrulla. Es tractava de resoldre una venjança.

El seu cos el van trobar surant a Cala Cortina, una platja allunyada, a uns tres quilòmetres del centre urbà, el 26 de març. El van trobar uns excursionistes. Estava corcat per la fauna marina però el primer informe forense ja va alertar d'una mort violenta.

La Policia Judicial de Cartagena va començar a fer preguntes. La versió de la família que va amenaçar el Diego era sòlida. Van admetre l'episodi de les bicis i les seves ànsies de venjança però van negar haver-li fet res. I van aportar detalls valuosos sobre la desaparició. Els investigadors van trobar un testimoni directe i el relat oficial es va enfonsar. La seva identitat es protegeix ara sota les sigles P83. Va explicar que aquella matinada va veure tres patrulles de policia amb sis agents davant de la casa del Diego i com dos policies van obligar-lo a pujar a un dels cotxes zeta, abans de sortir en caravana. Sis càmeres de trànsit i de seguretat van captar els tres vehicles policials en direcció a Cala Cortina, el lloc on va ser trobat el cos, amb els llums del pont apagats. Dos guàrdies del port van situar les patrulles en aquest mateix lloc i estranyats pels seus moviments, en creuar-se amb ells per la carretera, van preguntar als policies què passava. “Ens avorrim i estem jugant a fet i amagar”, va respondre un dels agents, segons el relat que va fer la guàrdia del port als investigadors. Les anàlisis dels seus mòbils els situen l'11 de març a la cala entre les 5:01 i les 5:21 h.

El departament d'Assumptes Interns va irrompre en el cas i la jutgessa número 4 de Cartagena, María Antonia Martínez, va autoritzar dispositius d'enregistrament en els cotxes patrulla dels sospitosos. Efectius de paisà van començar a fer seguiments. L'agost passat, un sindicat policial va denunciar l'existència de micròfons als cotxes policials i els sospitosos es van posar en guàrdia. La investigació feia mesos que estava en marxa. Es van traçar cronogrames del suposat recorregut de les patrulles. Es van analitzar les marees per investigar des d'on es va llançar el cos. Els científics de la Universitat de Cantàbria van assenyalar Cala Cortina.

Dilluns passat, enmig d'un fragorós desplegament, els sis policies van ser detinguts a Cartagena per companys seus arribats de Madrid. A tots se'ls acusa d'homicidi i detenció il·legal. Durant 48 hores van estar incomunicats en comissaries de Múrcia. En els interrogatoris, tots van oferir versions similars.

Van admetre que —vulnerant tots els procediments policials— aquella nit van decidir portar el veí de Las Seiscientas a una platja allunyada perquè “li passés la paranoia”. Però que va ser el Diego qui va pujar atemorit al cotxe patrulla. I un rere l'altre van explicar a la policia i al jutge, que en arribar a la platja, el seu custodiat va obrir la porta i va sortir corrent. Que aquí el van perdre de vista. Tots sis van negar haver-lo pegat. Si de cas, algun forcejament. Els seus relats xoquen amb el del testimoni protegit, que va assegurar a Assumptes Interns, que el primer cop el va rebre el Diego d'un dels agents —el més fort i musculat— abans fins i tot de pujar al cotxe. I que van ser els policies els que el van obligar a pujar-hi cap a les 4.45 de la matinada.

Entre llàgrimes, davant la jutgessa, els detinguts van assegurar que van ocultar fins al final el viatge a Cala Cortina perquè tenien por de ser expedientats però van negar haver matat ningú. La jutgessa els va enviar tots a presó acusats d'homicidi i detenció il·legal, delictes penats amb fins a 20 anys de presó. Els investigadors estan convençuts que no tots hi van tenir la mateixa participació i confien que algun d'ells s'enfonsi. De moment, han ofert un relat únic, excepte petites contradiccions, assegura algú present en els interrogatoris.

Des de dilluns la comissaria de Cartagena està en xoc. Companys i comandaments. Ningú esperava que la desaparició de l'home de Las Seiscientas acabés amb sis agents a la presó. Tots joves, de l'escala bàsica, que agafaven experiència al torn de nit. Algun de molt tímid. La sensació general és d'incredulitat. Hi ha qui admet que tal vegada “se'ls va escapar la mà”.

L'autòpsia del cos és pròpia d'una pel·lícula de terror: pèrdua de l'ull dret, “signes de violència a la regió facial i cranial, fractura-luxació de múltiples vèrtebres cervicals, lesions en els discos invertebrals del C2 al C7, destrucció de centres neurals superiors”. En català ras: “signes evidents de violència física amb múltiples lesions traumàtiques. La mort es va produir abans de la seva immersió al mar”. I conclou: “Homicidi”.