El Greco tindrà exposició a Barcelona en el seu quart centenari

Semblava que la commemoració del quart centenari de la defunció de Domenico Theotokópulos, més conegut com El Greco, passaria de llarg de Catalunya i només se celebraria a Toledo, la ciutat que el va acollir durant 30 anys, i a Madrid. Però al final no serà així. El 5 de desembre, la Fundació Gòdia de Barcelona inaugurarà l'exposició El Greco. La mirada de Rusiñol, en la qual es reuniran mig centenar d'obres i documents, entre elles una desena de pintures del cretenc mort el 1614, de col·leccions públiques i privades catalanes, algunes gairebé mai exposades fins ara. La mostra, organitzada conjuntament per la fundació i els museus de Sitges, reivindica el paper de Santiago Rusiñol en la recuperació d'El Greco a la fi del segle XIX com a artista que va avançar els valors de la modernitat en la pintura. L'exposició compta amb el suport del Ministeri de Cultura i l'Any Greco, entitat organitzadora de tots els actes commemoratius aquest 2014. A principis de febrer la mostra viatjarà, de la mà de la Fundació La Caixa, a Palma de Mallorca i a Saragossa.

L'exposició, comissariada per la crítica d'art Nadia Hernández i Vinyet Pinyella, directora del Consorci del Patrimoni de Sitges i biògrafa de Rusiñol, reuneix “una desena" d'obres d'El Greco "catalanes", encara que el nombre d'obres del pintor encara no està tancat, així com tots els detalls de l'exposició, que es faran públics d'aquí a unes setmanes. Del que sí que es disposa és de dues pintures que va comprar el propi Rusiñol a París el 1894, Les llàgrimes de Sant Pere i Magdalena penitent amb la creu que conserva el Cau Ferrat de Sitges, obres que s'han pogut veure a l'exposició El Griego de Toledo celebrada a la capital castellà manxega fins al juny.

Altres obres d'El Greco que es podran veure a Barcelona són dos de les tres que conserva el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): Crist abraçat a la creu (adquirit amb el llegat Santiago Espona) i Sant Pere i Sant Pau (provinent de la col·lecció Lluís Plandiura); una versió de la Magdalena penitent que té en propietat el Museu de Montserrat, a més de, com a mínim, dues obres de col·leccions privades catalanes que només s'han pogut veure en una ocasió en públic, en l'exposició que es va poder veure a l'hospital de la Santa Cruz de Toledo: el Crist amb la Creu i Sant Francesc en oració, aquesta última de la col·lecció Torelló. També és possible que hi hagi a l'exposició, encara que no s'ha pogut confirmar, les dues obres dipositades pel Museu del Prado a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova: La sagrada família amb Santa Anna i Sant Joan i Sant Francesc d'Assís i el germà Lleó meditant sobre la mort.

La gran absent serà l'esplèndida Anunciació de la col·lecció Muñoz Ramonet (antiga Bosch Catarineu), que l'industrial va llegar a la ciutat de Barcelona el 1991 juntament amb tota la seva col·lecció d'art. Les obres són objecte d'un litigi entre les filles de Muñoz i l'Ajuntament que fa gairebé dues dècades que és als tribunals.

L'exposició és una continuació de la que el 1996 es va celebrar al MNAC El Greco. La seva revaloració pel modernisme català (comissariada per José Milicua), però posa el focus en Santiago Rusiñol i el seu paper. Reunirà més obres creades per l'influx que va tenir El Greco en la pintura del moment i en el mateix Rusiñol que va adoptar les seves atmosferes i els seus colors. Podem veure-ho en obres tan destacades com La morfina (1894), en la qual els plecs del llençol que agafa la malalta són un autèntic mantell grequià, o en la composició Mansedumbre (també anomenat El Novici), en què apareix un jove alt, molt prim i pàl·lid que recorda les figures del cretenc. També en el retrat del mateix Rusiñol caracteritzat com El cavaller de la mà al pit que va realitzar Ramón Pichot el 1897, tots evidencien l'interès dels artistes per El Greco. Fins i tot Rusiñol i Pichot van viatjar al Prado a copiar alguns dels olis d'El Greco, com el cèlebre cavaller que Rusiñol va penjar en el seu taller del Cau Ferrat.

Va ser Rusiñol qui va comprar les dues obres que es conserven a Sitges, per 1.000 francs, que va traslladar en processó laica el 4 de novembre del 1894, amb banda de música inclosa, en un autèntic acte de culte a l'art, pels carrers de la ciutat, des de l'estació fins al Cau Ferrat, que va acabar sent un dels santuaris del modernisme català. Celebrada durant les terceres Festes Modernistes, van assistir a l'acte Ramon Casas, Eliseu Meifrén, Ramon Casellas, Enric Clarassó, Joan Maragall i Josep Puig i Cadafalch, entre altres màximes autoritats artístiques del moment que van assistir a l'“entronització” d'El Greco, mentre els sitgetans llançaven flors des de les finestres de casa seva.

Des d'aquell moment, a finals del segle XIX, a Catalunya es va viure una autèntica grecomania que va portar molts col·leccionistes catalans a comprar obres d'El Greco, fins a aquell moment injuriat i marginat de la tradició pictòrica en la qual el mestre a seguir era Velázquez. Bosch i Catarineu, Plandiura, Cambó, Mateu, Graells, Milà i Camps, Roviralta i Soler i March van ser alguns dels industrials burgesos que van comprar alguna de les obres creades per El Greco o pel seu taller.

A Sitges es va erigir el 1898, per subscripció popular, el primer monument al pintor, abans que el de Toledo o que Madrid li dediqués la primera exposició el 1902. Ho va impulsar també Rusiñol. Durant la seva inauguració va dir que El Greco era “un heroi cultural, un geni original i incomprès”, com “l'home modernista del seu temps”. La revista Hispania el 1902 li va dedicar un número sencer a l'artista i el 1905 Miquel Utrillo va signar el primer llibre sobre el pintor.

L'exposició també posarà en evidència com Rusiñol va ser qui va donar a conèixer a un jove Picasso l'obra d'El Greco. El seu museu de Barcelona conserva un esbós del 1898 en el qual va escriure “Greco, Velázquez, inspireu-me”. En un altre contemporani va escriure: “Jo, El Greco”, i fins i tot va pintar una obra que va anomenar Retrat d'un desconegut a l'estil d'El Greco.

A Espanya, les exposicions organitzades fins ara en el V centenari, han posat en evidència com l'artista cretenc també va ser rehabilitat durant aquests anys fora de Catalunya. Dario de Regoyos va ser un dels primers a copiar al cavaller de la mà al pit i Ignacio Zuloaga, que compartia un petit estudi amb Rusiñol a París, va ser qui, de fet, va introduir el pintor català en l'obra d'El Greco. Però, segons defensen les comissàries i tal com l'exposició posarà en evidència, les visions eren diferents: mentre que els modernistes, amb Rusiñol com a capdavanter, defensaven el pintor com un artista que anticipava els valors de la modernitat i es va enarborar com a model per als artistes més innovadors del canvi de segle, des de la resta d'Espanya, amb obres com la gran monografia de referència signada per Manuel B. Cossío del 1908, es posava l'accent en la seva espanyolitat, austeritat i religiositat i altres tòpics que han perdurat fins avui.

A Sitges el monument a El Greco impulsat per Rusiñol i creat per Josep Reynés el 1898 també gaudirà d'una segona vida. Maltractat per la salinitat del mar, va ser retirat del seu lloc original a causa de la seva deterioració i substituït per una còpia. Després de la seva restauració, el 17 de juliol, juntament amb vuit peces escultòriques més de gran grandària, va creuar els murs del Palau Maricel, on serà exposat a partir de la propera inauguració dels museus sitgetans, a finals d'any.