Abejas, sobre les targetes: “Era una pràctica coneguda i legal a la caixa”

Pablo Abejas, director general d'Economia de Madrid destituït aquest dijous per l'escàndol de les targetes opaques de Caja Madrid, defensa que l'ús de les targetes no declarades era públic i habitual a la resta d'entitats. "Era una pràctica coneguda i legal a la caixa i a les corporacions del món sencer", assegura Abejas en una entrevista a EL PAÍS.

L'alt càrrec del Govern d'Ignacio González (PP), que va gastar, presumptament, 246.700 euros d'aquesta manera, sosté a més que les targetes, —a través de les quals els responsables de Caja Madrid van carregar durant almenys deu anys (entre el 2003 i el 2012) més de 15,5 milions d'euros en despeses personals— existien a l'entitat madrilenya "des del 1988". "Les va crear Jaime Terceiro [expresident de Caja Madrid] i des de llavors han passat centenars d'inspectors del Banc d'Espanya, auditors, directius, presidents...", afirma.

El ja exdirector general d'Economia de Madrid explica que ell va rebre una targeta en incorporar-se a l'entitat. "Quan vaig arribar a la caixa el 2006 me la van donar i em van dir que era part de la meva retribució, que tenia un límit, que no em podia passar en treure diners, i que no podia haver-hi despeses inadequades. Vaig preguntar si havia de donar una relació mensual de les despeses i em van dir que no", indica. El límit, precisa Abejas, era de "25.000 euros a l'any", encara que a l'any següent li va ser duplicat fins a "uns 4.000 euros mensuals per ser president de la Comissió de Control". Per despeses inadequades, reflexiona, s'entenia per exemple "pagar el lloguer o l'escola dels nens".

"Jo guanyava més diners a Telefónica, sembla que guanyar diners és un delicte a Espanya, però el sou ha de ser d'acord amb les teves responsabilitats", defensa Abejas, que conclou que "en una entitat financera un té responsabilitats penals per les coses que es fan".

Amb els diners de plàstic lliurats als membres del consell d'administració i del consell executiu de Caja Madrid es va pagar roba, alimentació o viatges, i es van retirar dels caixers automàtics almenys 2,1 milions d'euros. No va ser fins al passat 26 de juny quan Bankia va donar l'alerta al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), amb dos informes en els quals advertia de l'existència d'aquestes targetes "fora del circuit ordinari", i assenyalava que no hi havia comptabilitat precisa. El responsable del FROB va fer arribar, al seu torn, aquests documents a la Fiscalia Anticorrupció.

El jutge Andreu ha enviat els informes als perits del Banc d'Espanya perquè investiguin si les 86 persones que van utilitzar aquest mètode de pagament han pogut cometre un delicte societari i d'apropiació indeguda tal com assenyalava la Fiscalia Anticorrupció, i si el mateix supervisor coneixia l'existència d'aquest mitjà de pagament. Va ser la mateixa entitat la que, a través d'una auditoria interna, va detectar fa mesos les targetes. A Caja Madrid, almenys 15,25 milions d'euros van sortir de l'entitat per aquest mitjà entre els exercicis 2003 i 2012, i a Bankia els directius van abonar d'aquesta manera compres per valor de 245.200 euros.