El triomf del dibuix

Diuen que per a les parelles el setè any és el de la crisi, però en el cas de Swab, la fira d'art contemporani fundada pel col·leccionista Joaquín Díez-Cascón és tot el contrari. En la 7a edició, el certamen esgrimeix una identitat més que consolidada, basada en un perfil de galeries internacionals —mai menys del 60%—, joves i valentes, que ofereixen obres de talents sòlids a preus més que assequibles. “En cada edició volem que almenys la meitat siguin galeries noves. L'important és descobrir, no tornar a veure i crear oportunitats per a galeries, artistes i nous col·leccionistes”, va assegurar Díez Cascón, que ha reunit 165 artistes representats per 60 galeries, 15 de les quals són de Catalunya, 10 de la resta d'Espanya i les altres de 19 països. És especialment destacada la presència italiana encapçalada per Prometeo Gallery, amb una monogràfica de la guatemalenca Regina José Galindo, una de les artistes més cèlebres de la fira (encara que les imatges de les seves performances es mantenen al voltant dels 15.000 euros), juntament amb David La Chapelle. Les fotos de l'americà són les obres més cares (32.000 euros) de Swab 2014, juntament amb la instal·lació del cubà Humberto Díaz, que s'exhibeix en una secció dedicada a l'escena llatinoamericana, que compta també amb Adrián Melis, a la barcelonina ADN. El l'artista cubà multipremiat artista és finalista del Future Generation Artprize, que amb una dotació de cent mil euros és el més generós del món per als creadors emergents.

El dibuix és el triumfador d'aquesta edició, no només per la secció Positions ondrawing, en la qual vuit galeries presenten artistes que ofereixen diferents mirades sobre les múltiples possibilitats d'aquesta tècnica: des dels poètics i minimalistes dibuixos amb llapis de David Escalona a la galeria Hurley de Màlaga —les obres més econòmiques de Swab, 200 euros cadascuna— fins a les increïbles textures dels retrats amb bolígraf de Juan Francisco Casas (galeria Pradilla), passant pels dibuixos narratius de José Luis Serzo, que desborden el paper en objectes i petites escultures. Les instal·lacions gairebé han desaparegut, però l'escultura torna amb força en noves modalitats com les pintures de Mario Soria (N2) que tanquen en el seu interior la seva pròpia història esculpida, els llibres objecte d'Alexander Korzer (Víctor Lope), els diminuts entorns tridimensionals del Col·lectiu Ninja i els objectes impossibles de Llobet&Pons (Galeria Encantada), que prenen el testimoni de la gran tradició surrealista.

La figuració que ja fa uns anys que està en alça es plasma en nombrosos retrats, i com un altre efecte col·lateral de l'auge del dibuix, els grans formats perden protagonisme, mentre es redescobreix l'amor pels detalls, les obres treballades i els elements que no es revelen al públic ràpid i distret. El vídeo i els nous mitjans mai especialment presents a Swab, aquest any són una veritables raresa, com la instal·lació audiovisual de Jhafis Quintero, que va representar el Panamà en l'última Biennal de Venècia i va descobrir l'art durant els deu anys que va passar tancat en una presó. L'única mirada tecnològica ve de la Xina, de la mà de Sun Art Gallery de Shangai, que gràcies a una càmera web estratègicament col·locada introdueix els visitants en una pintura de Liu Dao, de manera que en contemplar l'obra l'espectador es descobreix en el seu interior. Swab, que el 2013 va superar els 15.000 visitants, es clausurarà diumenge que ve.