Consellers de Caja Madrid van gastar 15,5 milions amb targetes ‘fantasma’

Consellers i alts directius de Caja Madrid i de Bankia van gaudir durant com a mínim deu anys —entre el 2003 i el 2012— de targetes de crèdit d'empresa a les quals suposadament van carregar despeses personals per valor de 15,5 milions d'euros. Aquestes targetes van ser atorgades per l'entitat creditícia als directius al marge del compte habitual de despeses de representació i van servir per abonar, entre altres béns, roba, alimentació, compres en grans superfícies o viatges.

Amb les targetes, els membres del consell d'administració i del consell executiu de la caixa —que va haver de ser rescatada el març del 2011 amb 4.465 milions de fons públics—, també van extreure diners de caixers automàtics: almenys 2,1 milions d'euros. Entre els principals usuaris dels diners de plàstic hi figuren l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, el seu successor a Bankia, Rodrigo Rato —que ha retornat les quantitats—, així com consellers nomenats per PP, PSOE, IU i CCOO.

Totes aquestes dades figuren ara en el sumari del cas Bankia que instrueix el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu. El passat 26 de juny, Bankia va enviar al director general del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), Antonio Carrascosa, dos informes d'auditoria interna en els quals s'alertava del lliurament “fora del circuit ordinari” de les targetes fantasma, de les quals no hi havia comptabilitat precisa, i s'informava de l'existència de disposicions milionàries sense justificar. En el cas de Caja Madrid es van carregar 15,25 milions d'euros entre els exercicis 2003 i 2012, mentre que a Bankia els directius van abonar amb aquest mitjà béns i serveis per valor de 245.200 euros.

El responsable del FROB, entitat pública que ha gestionat els processos de fusió i reflotament de les entitats de crèdit, va enviar els informes a la Fiscalia Anticorrupció perquè el ministeri públic valorés el seu abast penal. El passat 2 de setembre, el fiscal cap d'Anticorrupció, Antonio Salinas, va obrir una investigació, els resultats de la qual han estat remesos al jutge Fernando Andreu, que els ha incorporat al sumari del cas Bankia en apreciar-se indicis de delicte societari i d'apropiació indeguda. En aquest sumari s'investiguen les irregularitats en la gestió de Caja Madrid i del banc que va resultar del seu rescat el març del 2011 i que va estar dirigit per Rodrigo Rato fins al maig del 2012, quan BFA, el seu accionista majoritari, va ser nacionalitzat.

En el seu informe, la fiscalia destaca “la inexistència coneguda de suport contractual (en el contracte de treball o mercantil) que doni suport a l'atorgament de les targetes. En els estatuts de l'entitat o en les actes dels òrgans de govern tampoc no hi figura cap acord sobre aquests fons, l'existència dels quals, fins ara, no anava més enllà de la mera sospita. L'ús personal de la targeta de crèdit d'empresa té també conseqüències fiscals. Contràriament a les despeses de representació reglades, que no estan subjectes a tributació, aquests fons es consideren rendiments del treball. No obstant això, segons la fiscalia, “no consta” que els titulars de les targetes “hagin declarat les sumes com a percebudes”.

En el cas de Caja Madrid, les 65 persones que es van asseure al consell d'administració i la Comissió de Control entre el 2003 i el 2012 van realitzar càrrecs per 8,9 milions d'euros amb la seva targeta EMV (Europay Mastercard Visa) Business Plata. Entre els directius, el que més va gastar va ser Ildefonso Sánchez Barcoj, amb 484.200 euros, i entre els consellers, José Antonio Moral Santín, vicepresident de la caixa nomenat per Izquierda Unida, que suposadament va carregar 456.500 euros entre el 2003 i el 2012.

En el Consell d'Administració hi havia membres designats pels principals partits polítics, sindicats i organització empresarials. Així, per exemple, l'exsecretari general del PP madrileny Ricardo Romero de Tejada va abonar 212.000 euros amb aquest mitjà de pagament. L'antic número dos del PSOE regional, Antonio Romero Lázaro, va gastar 252.000 euros fins al 2010. El representant de Comissions Obreres, Francisco Baquero, té un compte de despesa de 266.400 euros, segons la documentació. Un total de 22 d'aquests 65 consellers van realitzar moviments entre un i vuit mesos després del seu cessament.

A part d'ells, els membres del Consell Executiu, dirigit per Miguel Blesa, gaudien d'una EMV Business Oro, al marge de la targeta d'empresa a la qual carregaven les seves despeses de representació oficials. Blesa va carregar despeses opaques per 436.700 euros del 2003 al 2010. Ildefonso Sánchez Barcoj, la seva mà dreta, va ser l'encarregat de concedir i gestionar aquestes targetes fantasma.

L'informe de Bankia sosté que “la gestió d'aquestes targetes es realitzava i gestionava de forma separada a la resta de targetes d'empresa de l'entitat”. També assenyala que “les disposicions i despeses es registraven comptablement en un compte de despesa utilitzada a aquest efecte, el títol i conceptes de la qual no permeten identificar la naturalesa de les anotacions comptabilitzades”.

En el cas de Bankia, el gruix de la despesa —197.500 euros en total— correspon a quatre consellers executius: Rodrigo Rato (54.800 euros), José Manuel Fernández Norniella (9.700 euros), Sánchez Barcoj (90.900 euros) i Matías Amat. Després de demanar-se'ls justificació de les seves despeses per a la investigació interna de Bankia, tots quatre van retornar les quantitats mitjançant transferència. Un terç dels diners d'aquests directius van ser disposicions d'efectiu. La cúpula de Caja Madrid cobrava de mitjana més de 2,5 milions d'euros anuals de salari oficial entre el 2007 i el 2010.

La targeta Visa als consellers de Caja Madrid és un premi que no té l'origen al 2003, com reflecteix l'informe del Frob, sinó molts anys abans. Des del 1999, com a mínim, Caja Madrid lliurava una targeta Visa a tots els seus consellers per a despeses de representació amb un límit de 150.000 pessetes al mes (900 euros), 1,8 milions de pessetes anuals (10.800 euros). Aquesta targeta de crèdit gratuït beneficiava consellers que, alhora, eren alcaldes o regidors dels principals partits polítics de Madrid. Caja Madrid no exigia que es justifiquessin les despeses ni es lliuressin factures. Alguns dels alcaldes beneficiats van arribar a declarar llavors que usaven la targeta per a menjars que celebraven amb persones vinculades amb el seu càrrec municipal i sense vinculació amb les seves comeses en l'entitat bancària.