Un partit no es guanya mai sense xutar

Cap dels cinc davanters que va alinear Luis Enrique va trobar la porteria a Màlaga. Tampoc no va aparèixer el xut de mitja distància de Rakitic. I els dos centrals, nous ahir (Piqué i Bartra), van rematar sempre fora del marc de Kameni. No s'ha guanyat mai cap partit sense xutar, tampoc el Barça, ofegat per un Màlaga excel·lent. L'exercici futbolístic dels blanquiblaus va ser esplèndid, van tenir ben merescut l'empat i l'honor d'aturar el Barça, que havia arrencat molt de pressa a la Lliga. Els blaugrana van descomptar els seus dos primers punts perquè segueixen imbatuts amb Bravo.

La trobada del Barcelona a Màlaga va evocar la feixuga nit del Camp Nou contra l'Apoel. Els blaugrana tenen un greu problema en l'elaboració del joc, prefereixen córrer, pressionar, desplegar i replegar, els atacs curts i les transicions, desbordar, i ahir no van aconseguir donar ritme al partit de la Rosaleda. El futbol va ser molt avorrit, estèril, molt allunyat de Kameni.

El Barça no es va sentir a gust a la Rosaleda. El Màlaga es va aplicar en una recepta ja comuna als equips que s'enfronten al nou equip de Luis Enrique: es va tancar molt bé per dins i va deixar lliures les bandes per als laterals blaugrana, especialment la dreta, ahir ocupada pel debutant Douglas. Tímid i innocu, reiteratiu en la passada enrere, el brasiler no atacava ni desequilibrava, desbordat també al final en defensa, substituït després de carregar amb una targeta per Adriano. No quedava més sortida que la de Jordi Alba, convertit definitivament en el jugador decisiu del Barça. L'esquerrà va fer un parell de bones centrades que no van trobar cap rematador perquè els blaugrana no tenen altura en atac i tampoc no va arribar ningú al segon pal del Màlaga.

Tampoc no hi havia ningú que filtrés una passada i els davanters no van aprofundir, i encara menys Messi, molt quiet i aturat, igual d'absent amb Neymar i Pedro que amb Munir i Sandro. No hi ajudava el camp, una calamitat; no era fàcil mantenir-se de peu, com va constatar Pedro només començar el partit, quan va ensopegar en una caiguda una mica còmica, corrent cap a Kameni. La pilota anava molt lenta de punta a punta del camp, es telegrafiaven les jugades del Barça i el Màlaga es defensava de manera organitzada i contundent, molt valenta en la pressió i a bon resguard a la Rosaleda.

Atacaven amb agressivitat la pilota els blanquiblaus i xutava molt en llarg Kameni buscant Amrabat. Així va arribar una de les millors ocasions, quan un servei directe del porter va acabar en una rematada del davanter, ben blocat per Bravo. El Barça no podia recuperar la pilota perquè el Màlaga jugava de manera directa, minimitzant les pèrdues, incomodant un contrari sense espurna ni encert, gens creatiu, més espès que en partits anteriors, desapareguts els davanters, sense notícies de Messi. Amb prou feines hi va haver cap oportunitat blaugrana abans d'arribar al descans en una entrada d'Alba a la qual no va arribar per poc el número 10. Ningú no xutava al Barça, a qui li faltava una marxa més per desequilibrar el Màlaga.

Messi, reduït per l'equip local, no va entrar en joc i Neymar va ser substituït

Els nois de Javier Gracia es van animar a mesura que passaven els minuts i per moments van aconseguir arribar a l'àrea de Bravo. Va haver-hi un xut creuat de Rosales que no va arribar a la porteria i després Luis Alberto va rematar al pal un lliure directe després que Bravo rebutgés la pilota amb els punys. La incomoditat blaugrana es va reflectir en la retirada de Douglas.

Recuperada l'estabilitat defensiva, el Barcelona va seguir sense trobar el fil ofensiu malgrat l'entrada de Munir i Sandro. Negat en la generació de joc, sense passada ni toc, només va trobar encert en algun servei de córner, sobretot pel bon cap de Bartra. La saga del Màlaga, no obstant això, va ser impenetrable fins i tot per Messi, despreocupat pel partit, reduït per Weligton en una falta que va semblar targeta vermella i no groga, com va xiular l'àrbitre Hernández Hernández.

El Barça en cap moment va semblar un equip perillós ni superior al Màlaga, que continua invicte a l'estadi de la Rosaleda. Els blaugrana no van saber trobar la manera de revertir un partit que sempre es va jugar com volia l'equip andalús, molt estable, intens i competitiu, més rematador que un Barça desfigurat.