La jungla jurídica del transport alternatiu

Madrid i Brusel·les s'estan passant la pilota. El Ministeri de Foment demana a la Comissió Europea que "s'aclareixi el màxim possible el tema" del transport alternatiu —en particular en la modalitat oferta per plataformes com Uber—; els responsables d'Agenda Digital de la UE, per la seva banda, es declaren a favor de les solucions ofertes per les noves tecnologies i al·leguen que és competència de cada Estat membre solucionar el conflicte que ha esclatat amb els gremis de taxistes. Mentre les federacions de professionals es mantenen en peu de guerra, i fins i tot amenacen amb convocar una altra vaga a Madrid per l'1 de juliol, la solució de la discòrdia es difumina endins d'una teranyina legal que deixa espai perquè floreixin nous models.

Els experts tampoc aconsegueixen aclarir del tot l'assumpte, encara que no admeten que existeixi un buit en la normativa nacional com apuntala Brusel·les. La Llei d'Ordenació dels Transports Terrestres (LOTT) vigent a Espanya estableix determinades condicions per al transport privat. "En particular", explica Rosa Guirado, advocada i economista especialitzada en competència, "se sol·licita que mai donin lloc a remuneracions dineràries". En línia amb la posició adoptada per Foment, la jurista afirma que plataformes que posen en contacte particulars per compartir despeses, com BlaBlaCar, "compleixen amb els requisits" de la llei, mentre en el cas d'Uber —on el conductor cobra un import acordat amb l'usuari i abona un percentatge a l'empresa—, "s'haurien de donar certes condicions per afirmar la seva legalitat: en primer lloc, el desplaçament de l'usuari ha de coincidir amb el del conductor; en segona instància l'import deu tenir l'únic objectiu de compartir despeses; finalment, la comissió de la plataforma s'ha de justificar com una despesa de gestió necessària per al transport".

Estem vivint una revolució a Internet que pot atemptar contra pràctiques comercials que ja estan establertes”

Tots els requisits presentats per Guirado són difícils d'esbrinar. Luis del Amo, secretari tècnic del Registre d'Economistes Assessors Fiscals, com Guirado, també distingeix entre les plataformes que posen en contacte particulars per "compartir" i els serveis com el d'Uber, "on els anunciants presten un servei a canvi de diners". El fiscalista considera que l'activitat de les plataformes és legal i deixa recaure la responsabilitat sobre el titular del vehicle. "El que no pot haver-hi és conductor il·legal", rebla.

Però a l'hora de trobar una solució, el peix torna a mossegar-se la cua. Del Amo aclareix que "seria complicat obligar a les pàgines webs a comprovar si els anunciants compten amb la documentació necessària per oferir el servei pel qual es fan publicitat". I conclou afirmant que, "si això s'imposés, caldria fer-ho per a moltes més coses, començant per revisar els anuncis als diaris".

Des del camp digital, l'advocat Javier de la Cueva, expert en dret de la informació, s'afegeix a la posició adoptada per la comissària d'Agenda Digital, Neelie Kroes. "Estem vivint una revolució en Internet que pot atemptar contra pràctiques comercials que ja estan establertes, per això es genera conflicte", opina el lletrat. A diferència de Kroes, no obstant això, De la Cueva preveu que sigui l'organisme comunitari qui proveeixi amb una nova regulació.

Foment, per la seva banda, segueix defensant la legislació nacional i manté que no és necessari aprovar una normativa addicional. "Ja hi ha una regulació i una legislació vigent i cal complir-la", han destacat fonts de el Ministeri, que dilluns que ve tenen cita amb el sector del taxi per discutir com tractar les pràctiques considerades il·legals i susceptibles de generar una competència il·lícita.