Indignats, helicòpters, porres i 'okupacions'

"No hi ha pa per a tant de xoriço". La frase, escrita amb ordinador i enganxada a un cartró, penja de l'esquena d'alguns joves. Són a la plaça de Catalunya. És la nit del dilluns 16 de maig del 2011. Aquesta va ser la primera imatge que va publicar EL PAÍS dels indignats acampats a Barcelona. Posteriorment, la frase i els indignats es van fer famosos al món.

Sense portaveus, i amb l'objectiu de canviar la situació econòmica, social i política, van demostrar perseverança. Els acampats creixien; les casserolades diàries, també. "Expansió", repetien: arribar als barris, als grans, als joves, als hospitals, a les escoles, a les empreses... Havien pres la plaça: era seva.

Fins al 27 de maig. A les set del matí, amb el pretext de retirar objectes perillosos de la plaça, la policia va iniciar una brutal operació de neteja que va durar sis hores i mitja. Resultat: 121 ferits (36 d'ells mossos), una compareixença del conseller d'Interior, Felip Puig, al Parlament, i un ressorgiment del moviment. Les imatges dels Mossos a cops de porra amb les persones assegudes al terra i amb les mans enlaire van recórrer Occident. Aquella mateixa tarda, més de 10.000 persones van manifestar-se en rebuig per l'actuació policial.

Un rebuig que es va repetir el 15 de juny. Però, aquesta vegada, pel setge dels indignats al Parlament. Van impedir l'entrada de 32 diputats, entre ells el president de la Generalitat, Artur Mas, que va arribar en helicòpter. Semblava un punt d'inflexió, una deriva violenta del moviment. Puig va comparèixer de nou per la qüestionable planificació policial. Els indignats, però, van desmarcar-se dels aldarulls.

Després va arribar l'Audiència Nacional, la imputació de 22 persones pel setge i per vexar una desena de diputats i, de nou, els Mossos. Una cinquantena d'antiavalots van irrompre a la Ciutat de la Justícia per detenir sis indignats acusats per l'Audiència. L'actuació li va suposar el càrrec al comandament dels Mossos a l'edifici judicial.

Des de llavors, els indignats han passat a ocupar el carrer: impedir desnonaments i okupar edificis. El 2011 es tanca amb una sonada victòria: l'immoble del carrer Almagro, on s'han reallotjat set famílies. El jutge va desestimar la denúncia penal.