Una iguana amb colesterol
VETERINARIS
TV-3
Dijous a les 21.50 hores
La nostra espècie molt sovint atribueix qualitats humanes a coses o animals. Els mateixos déus els ha pensat amb trets físics i passions ben terrenals. D'això se'n diu antropomorfisme.
En el cas dels déus, es pot explicar per donar-nos una facilitat per pensar-los. Però en el cas dels animals, la nostra espècie no s'adona que si trobem signes en la conducta que ens recorden la nostra no és perquè ells se'ns assemblin. És que nosaltres també som multicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs com ells. Som del regne animal. A Veterinaris, la gràcia que més habitual fa el programa és apreciar, descobrir, la proximitat de la resta d'animals amb nosaltres, mai a l'inrevés. Que una iguana tingui el colesterol una miqueta alt la "humanitza". En canvi, no se'ns acut pensar que tenir nosaltres disparades les transaminases ens fa més iguanes.
El presentador ens diu que els gossos s'acaben assemblant als propietaris. Veiem un lloro amb estrès emocional perquè a la casa dels seus amos ha entrat un gos i no se sap avenir que també sigui de la família; una orangutaneta no les té totes al departament de veterinària del zoo perquè tampoc a ningú "no li agrada que el portin al pediatra" i agafa un amor filial a la seva cuidadora mentre està separada, per una lesió, de la seva mare; un porc vietnamita el deixen a casa de l'etòleg perquè s'obri mentalment...
El programa convida els teleespectadors a enviar fotos de les mascotes i en fan una galeria perquè tots les anem veient. Això mateix ho van fer per Nadal... amb nens.
El programa, com el primer del que és hereu, té un notable èxit d'audiència. En la primera edició vam seguir durant molts capítols la peripècia d'un conillet.
Suposo que en aquesta segona temporada, també hi haurà un protagonista persistent que arribarem a estimar. A les faules, els animals parlen... a Veterinaris fan parlar els seus amos i de vegades sorprèn el que els diuen, ens diuen.
