Límits
L'aigua és el principi de tot, i el final, si parlem d'un tipus d'ordre de presència en les nostres vides. El món està cridat a refer-se del seu venciment incalculable, de la fatalitat de la seva desaparició. Eva Lootz fa una descripció imaginativa del seu flux i dels seus límits, interns i externs. Oblics.
Al Nivell Zero de la Fundació Suñol, l'artista austríaca presenta aquests dies Hidrotopies, una sèrie de peces i un vídeo que emeten les suaus reflexions d'una escriptura compromesa davant d'una guerra àmpliament anunciada. "Si venem l'aigua fomentem la guerra"; "Allò públic ha de decidir sobre l'ús de l'aigua"; "L'aigua ja no fa olor de joncs i llimones"; "Pot ser que un dia trobis el desert a la teva nevera", són algunes de les frases que voregen la visió subjectiva i vivaç d'una autora preocupada per la creació d'espais intersensorials i envoltant, "un art continu", segons explica ella mateixa. Lootz viatjà fa uns mesos pels deserts i els camps de refugiats sahrauís per comprovar que aquests llocs intermedis del món, oblidats i saquejats, apareixen i romanen sensibles davant del compromís. Aquesta obra no busca l'impacte, ni és pamfletària. No obre la percepció a l'espai de la imaginació, tampoc invoca una veu narrativa. Simplement ens explica que la naturalesa no conté res de prodigiós. Que és senzilla. El que passa i succeeix, sense passar.
Hidrotopies. L'escriptura de l'aigua. Eva Lootz. Nivell Zero de la Fundació Suñol. Passeig de Gràcia, 98. Barcelona. Fins al 12 de setembre.
